dilluns, 23 de març de 2009

Tota una vida



El Centre Residencial de l’Ametlla del Vallès acull persones que, per la tipologia de les malalties que pateixen o per les seves circumstàncies familiars, no poden ser degudament ateses al seu domicili. La Fundació Vallparadís en porta la gestió des del 5 de novembre de 1992 sota una concessió administrativa de part de la Generalitat.

El fet que a Catalunya aquests tipus de centres siguin més aviat escassos, comporta que es prioritzi l’ingrés de les persones que es troben en unes circumstàncies de salut més difícils. En conseqüència, aquesta residència esdevé sovint la seva darrera llar. La ubicació de la residència fora del nucli urbà de l’Ametlla, entre els camps de conreu del pla de Llerona, i el fet que alguns dels residents pateixin patologies que la població injustament proscriu, ha fet que aquest centre no hagi pogut gaudir del reconeixement que, per la tasca que duu a terme, mereix. La conseqüència pràctica és que la gran majoria de ciutadans del poble desconeix la residència i la seva funció social.

Cap a la primavera del 2008 començà a voltar-me pel cap que podria tenir interès fer conèixer la residència al poble de l’Ametlla mitjançant una exposició fotogràfica. Poc després, l’atzar em féu coincidir un dia amb la Lídia Casadessús i descobrir, casualment, que ella treballava allí. Vaig engrescar-la amb la idea i li vaig demanar que parlés amb la direcció del Centre. La directora, la Vicki Bonet, va creure en el projecte des del primer dia, em va donar totes les facilitats, i va animar-me decisivament a tirar-lo endavant.

Quasi empès pels esdeveniments, vaig trobar-me al bell mig d’aquesta feina que jo mateix havia provocat, sense saber massa bé com posar-m’hi ni què n’acabaria sortint. El resultat el teniu aquí: una selecció sobre més de 600 fotografies, retrats la majoria, on s’hi troben mirades d’honestedat (de qui se sap malalt), de resignació (de qui coneix bé què s’esdevindrà) i d’innocència (de qui ha tornat, sense saber-ho, a la infantesa). Són esguards que ens empenyen a fer-nos preguntes d’incòmoda resposta, que contenen tota una vida. I que mai no oblidaré.

L'exposició ha comptat amb el suport de la Regidoria de Cultura de l'Ametlla del Vallès.


Tota l'exposició complerta a
TERRAdeNINGU.com