Amb SURRealisme, sèrie infinitament inacabada, mostro la meva particular percepció del mon des de la metàfora fotogràfica, buscant descobrir la veritat amb meditades escriptures automàtiques visuals, i explicar amb cada fotografia històries on cadascú ha de descobrir o aplicar la seva lògica personal.
Fent servir collage escènic, escenificant i matxambrant objectes i/o persones més o menys congruents, intento expressar amb ironia el funcionament real dels topics, folklore, institucions i supersituacions que em rodegen per aquestes terres del sud.
Fent servir collage escènic, escenificant i matxambrant objectes i/o persones més o menys congruents, intento expressar amb ironia el funcionament real dels topics, folklore, institucions i supersituacions que em rodegen per aquestes terres del sud.
M’agrada combinar la capacitat destructora del dadaisme i la reproducció creativa, transformadora i enriquidora del surrealisme per parlar de les visions i sensacions de anar i venir diari. I no m’agrada que em comparin amb Chema Madoz, al que per suposat admiro.
Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com
Entrades
2 comentaris:
ara veig que no t'agrada que et comparin a mb Madoz...pero hi he pensat.
Amb algunes de les meves fotos tambe em passa...
Hola, en el blog hemos dejado una entrada con nuestro comentario a la expo:
http://mesaquedepaseo.blogspot.com/2010/02/surrealisme.html
De todas formas, muy interesante tu trabajo, felicidades.
Publica un comentari a l'entrada