dimecres, 16 de desembre de 2009

Que visquin els morts / Fotografies d'Adrian Markís

La vida i la mort, les pors, les rutines, la nostàlgia, les absències sense remei, el dolor d’aquesta pèrdua, el temps arrasant amb els somnis i esperances.

Visquin els morts és un treball inspirat en el que he mencionat, potser per a molts sigui encara més i per a d’altres serà molt diferent. L’autor ens explica que sent molta angoixa i apatia amb el temps en el que viu, que solament troba una escapatòria en la realització de les seves fotografies, aquest projecte per a l’Adrián significa plasmar les seves sensacions de la vida a través de la mateixa mort.

L’humor negre i la ironia de les seves fotografies, son eines que ajuden a expressar un tema tant difícil com la mort. Davant de situacions molt difícils de portar amb un mateix moltes vegades l’humor ajuda a treure’s aquest gust amargant que deixa la vida.

Adirán genera a les seves fotografies un ambient fosc i dramàtic amb una bellesa agònica, sense pensar-ho és el que brota de dins, la rutina amb la gent, destruint els somnis i automatitzant el procés de la vida com si fos un compte matemàtic...hi ha tants que viuen morts per dintre i tants morts que encara morts viuen dins nostre, que moltes vegades tot s’ha de prendre de forma relativa.

Quanta necessitat tenim d’ocultar-nos de nosaltres mateixos, que pocs camins ens queden de llibertat i que necessaris son per a canviar allò que en algun moment tots hem sabut que estava malament.

L’autor vol destacar la bellesa del quotidià, que en el món dels vius no s’aconsegueix apreciar i al final de tot el seu significat pren forma.

La depressió i la soledat, grans protagonistes dels nostres tempos, colpegen i fereixen a la societat de forma barroera, aquestes fotografies tracten de mostrar el poder que tenen en tots nosaltres.

Visquin els morts s’ha dut a terme durant tres anys, començant per finals del 2006.

S’han fotografiat exteriors a cementiris d’Argentina i Uruguai, i posteriorment els esquelets han estat fotografiats a l’estudi, respectant les il·luminacions, perspectives i proporcions.

Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona, m'ha encantat. Tant la idea com la tècnica, impressionant!

Toni Butrón ha dit...

Enhorabuena, es impresionante.
Nos ha gustado mucho.

Un saludo.

Toni Butrón
Leny Mattos

Tapioles54 ha dit...

reconec q al principi he pensat "tot això què pretén?" però després m'ha fet somriure. Trobo que les escenes estan molt ben pensades i reproduïdes. El tractament de la imatge m'agrada molt. No trobo tampoc que pensar què fan els morts a un cementiri pugui ofendre a ningú... així que: MOLT GUAI!!