La vida i la mort, les pors, les rutines, la nostàlgia, les absències sense remei, el dolor d’aquesta pèrdua, el temps arrasant amb els somnis i esperances.
Visquin els morts és un treball inspirat en el que he mencionat, potser per a molts sigui encara més i per a d’altres serà molt diferent. L’autor ens explica que sent molta angoixa i apatia amb el temps en el que viu, que solament troba una escapatòria en la realització de les seves fotografies, aquest projecte per a l’Adrián significa plasmar les seves sensacions de la vida a través de la mateixa mort.
L’humor negre i la ironia de les seves fotografies, son eines que ajuden a expressar un tema tant difícil com la mort. Davant de situacions molt difícils de portar amb un mateix moltes vegades l’humor ajuda a treure’s aquest gust amargant que deixa la vida.
Adirán genera a les seves fotografies un ambient fosc i dramàtic amb una bellesa agònica, sense pensar-ho és el que brota de dins, la rutina amb la gent, destruint els somnis i automatitzant el procés de la vida com si fos un compte matemàtic...hi ha tants que viuen morts per dintre i tants morts que encara morts viuen dins nostre, que moltes vegades tot s’ha de prendre de forma relativa.
Quanta necessitat tenim d’ocultar-nos de nosaltres mateixos, que pocs camins ens queden de llibertat i que necessaris son per a canviar allò que en algun moment tots hem sabut que estava malament.
L’autor vol destacar la bellesa del quotidià, que en el món dels vius no s’aconsegueix apreciar i al final de tot el seu significat pren forma.
La depressió i la soledat, grans protagonistes dels nostres tempos, colpegen i fereixen a la societat de forma barroera, aquestes fotografies tracten de mostrar el poder que tenen en tots nosaltres.
Visquin els morts s’ha dut a terme durant tres anys, començant per finals del 2006.
S’han fotografiat exteriors a cementiris d’Argentina i Uruguai, i posteriorment els esquelets han estat fotografiats a l’estudi, respectant les il·luminacions, perspectives i proporcions.
Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com
Visquin els morts és un treball inspirat en el que he mencionat, potser per a molts sigui encara més i per a d’altres serà molt diferent. L’autor ens explica que sent molta angoixa i apatia amb el temps en el que viu, que solament troba una escapatòria en la realització de les seves fotografies, aquest projecte per a l’Adrián significa plasmar les seves sensacions de la vida a través de la mateixa mort.
L’humor negre i la ironia de les seves fotografies, son eines que ajuden a expressar un tema tant difícil com la mort. Davant de situacions molt difícils de portar amb un mateix moltes vegades l’humor ajuda a treure’s aquest gust amargant que deixa la vida.
Adirán genera a les seves fotografies un ambient fosc i dramàtic amb una bellesa agònica, sense pensar-ho és el que brota de dins, la rutina amb la gent, destruint els somnis i automatitzant el procés de la vida com si fos un compte matemàtic...hi ha tants que viuen morts per dintre i tants morts que encara morts viuen dins nostre, que moltes vegades tot s’ha de prendre de forma relativa.
Quanta necessitat tenim d’ocultar-nos de nosaltres mateixos, que pocs camins ens queden de llibertat i que necessaris son per a canviar allò que en algun moment tots hem sabut que estava malament.
L’autor vol destacar la bellesa del quotidià, que en el món dels vius no s’aconsegueix apreciar i al final de tot el seu significat pren forma.
La depressió i la soledat, grans protagonistes dels nostres tempos, colpegen i fereixen a la societat de forma barroera, aquestes fotografies tracten de mostrar el poder que tenen en tots nosaltres.
Visquin els morts s’ha dut a terme durant tres anys, començant per finals del 2006.
S’han fotografiat exteriors a cementiris d’Argentina i Uruguai, i posteriorment els esquelets han estat fotografiats a l’estudi, respectant les il·luminacions, perspectives i proporcions.
Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com
3 comentaris:
Enhorabona, m'ha encantat. Tant la idea com la tècnica, impressionant!
Enhorabuena, es impresionante.
Nos ha gustado mucho.
Un saludo.
Toni Butrón
Leny Mattos
reconec q al principi he pensat "tot això què pretén?" però després m'ha fet somriure. Trobo que les escenes estan molt ben pensades i reproduïdes. El tractament de la imatge m'agrada molt. No trobo tampoc que pensar què fan els morts a un cementiri pugui ofendre a ningú... així que: MOLT GUAI!!
Publica un comentari a l'entrada