TERRA de NINGÚ

Vols nocturns / Fotografies de Mario Rubio

2011-11-24T07:30:00.002+01:00

Mario Rubio ens presenta el seu treball "Vols nocturns":

"La exposició ens ensenya una mostra de les aeronaus mundials més significatives al món de l'aviació tant civil com militar de les últimes tres dècades del S.XX.

Des del punt de vista de la nit es presenten un total de 20 fotografies d'aquests avions com mai abans s'havien mostrat.

Fugint del retoc digital i amb tècniques d'iluminació durant el temps d'exposició, l'autor fomenta els colors existents, cerca els enquadraments més agressius i, en definitiva, dona vida a lo inert de la manera curiosa que es presenta"

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Mercats. Una vida en color / Fotografies de Luis Fernández

2011-11-10T07:33:00.002+01:00

Luis Fernández ens presenta el seu treball "Mercats. Una vida en color":

"Des de temps molt remots la activitat comercial i d'intercanvi de productes ha estat molt intensa a Barcelona, i ha jugat un paper molt destacat en la societat.

Avui en dia, amb més de quaranta mercats, Barcelona pot presumir de ser una de les ciutats que posseeix una xarxa tant nombrosa.

Els mercats no han estat, ni son, únicament centres d'intercanvi i compravenda de productes sinó que indiscutiblement han aportat un paper important en la cohesió social de la població.

Per tot això, han d'assumir els nous reptes futurs amb una gran voluntat de renovació per a continuar tenint un paper destacat en aquesta societat."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Els Porxos: una pagesia en perill d'extinció / Fotografías de David Andrés

2011-10-21T08:14:00.002+02:00

David Andrés ens presenta el seu treball "Els Porxos: una pagesia en perill d'extinció":

"Corren temps d'immediatesa, de superficialitat, de Facebook, de WhatsApp, ..., però no per a tothom. A Els Porxos es viu una vida austera en consonància amb la natura. Allà, cada cosa necessita el seu temps.

Poc importa que els animals obliguin a treballar cada dia sense excepció, tampoc importa no vestir les millors marques ni tenir el millor model de mòbil. Resulta més important que l'hivern no sigui massa fred, que una guineu no ataqui a les gallines, que una vaca no mori a l'hora de parir o que el pare de família afectat d'Alzheimer no sàpiga tornar a casa després del passeig diari de les vaques.

El dia de la matança del porc, cal un major esforç. Per això ningú dubta a donar un cop de mà a l'hora de transformar un animal de 120 kg en carn i embotits pel consum propi de l'any següent. Després de la dura feina, la recompensa és infinita: la satisfacció del treball ben fet, un dinar familiar on es reuneixen tres generacions i temps per gaudir del moment.

Si us plau, que aquesta manera de viure no s'extingeixi."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

De moment no, gracies / Fotografías de Ferran Petit

2011-09-06T18:27:00.001+02:00

Ferran Petit ens presenta el seu treball "De moment no, gracies":

"Voldria que aquest document fos un homenatge a la meva mare Isabel i a la meva tieta Pita, però també (i estic segur que elles hi estaran d'acord) a tota la gent gran i molt especialment a totes aquelles persones abnegades i tantes vegades oblidades (dones o marits, germanes o germans, filles o fills o també gent externa) que denominem cuidadors i que amb el seu esforç, dedicació i tendresa fan la vida dels nostres majors més agradable."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

15M Indignats / Exposició col·lectiva

2011-07-20T14:37:00.002+02:00

Malestar per unes vides precàries a causa de les desigualtats social, interessos econòmics, interessos polítics, ens sentim trepitjats per l'economia capitalista, exclosos del sistema polític.

Creien que estàvem adormits. Que ens podien seguir retallant els drets sense que oposéssim resistència. S’equivocaven: estem lluitant , pacíficament però amb determinació, per la vida que tots mereixem.

Han col·laborat en aquest audiovisual (229 fotos) i aquesta exposició (101 fotos):

Acerbi-Moretti, Alberto Valdivielso, Alejanadro Pellegrinet, Alejandro Morcillo, Alex Canturri, Alfredo Liétor, Andrea Lofte, Andreu Almató, Anna Muñoz, Anna Pons, Arianna Gimenez, Beatriz Layunta, Bernardo Alonso, Carles Calero, Carles Fortuny, Carlos Suarez, Carme Muñoz, Carolina López, Cisco Pelay, Cristina Sánchez, Daniel Ibañez, David Lázaro, Domingo Venero, Enric Macià, Felipe Zapico, Ferran Petit, Fran Simó, Gianluca Napoli, Gloria Marcet, Hanna Jarzabek, Hugo Vladimiro, Ignasi Mieza, Imma Loras, Irene Avilés, Javier Martín, Joan Brull, Joan Calsapeu-Layret, Jordi Albareda, Jordi Boixareu, Jordi Camí, Jordi Casañas, Jordi Fosch, Jordi Gallart, José Antonio Buitrago, Juan Carlos Pascual, Juan Carlos Sánchez, Judith Prat, Julio Blasco, Loli Morales, Luiz Henrique Braga Rocha, Mª Isabel Marchand Gómez, Manel Clemente, Marc Javierre, Marcelo Aurelio, Marco Calabria, Mariano M. Flores, Mariona Peraire, Marta García, Marta Vidal, Martin Gallego, Meri Barra, Miquel Costa, Montse Romero, Pablo Bermejo, Pau Barrena, Pepa Vives, Pilar Berenguer, Rafael Reoyo, Roberto Martin, Samuel Rodríguez, Sergi Bernal, Sonia Giménez, Vanesa Sancho, Vanessa Bejarano, Vicens Forner, Víctor Obregón, Xavier Gonzalez i Zoila Calderon.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Belchite, oblidat en el silenci / Fotografías de Juan Carlos Pascual i Roberto Martín

2011-07-06T16:15:00.001+02:00

Juan Carlos Pascual i Roberto Martín ens presenten el seu treball "Belchite, oblidat en el silenci":

"Belchite vell és un poble fantasma sorgit de la infàmia humana.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ésser brutalment assetjat i en poc temps reduït a un escenari esperpèntic i inhabitable. Allò incomprensible de la guerra, allò que taca l'ànima humana, va ésser a Belchite mostrat amb una freda cruesa que avergonyiria al món sencer.

Molta gent va ser desposseïda brutalment del seu hàlit vital, quedant impregnat entre les runes un dolor audible que encara avui pot arribar a sentir-se. Visitar Belchite avui dia és endinsar-se en un teatre mut ple de secrets amagats en si mateix. Això si, des d'aquí emetem un prec: qui s'apropi a aquest lloc, per favor, que ho faci des de la més humil de les actituds i respectes, en una actitud de introspecció quasi espiritual. No maltractem més la nostra pròpia història, que ja està repleta d'actes vandàlics.

Belchite, com els camps de concentració nazis, hauria de ser una visita obligada per a tot el món. És memòria viva de quelcom que no pot tornar a succeir. Recordem-ho."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Diari d'una docent / Fotografies de Maribel Piña Reyes

2011-06-29T18:00:00.002+02:00

Maribel Piña Reyes ens presenta el seu treball "Diari d'una docent":

"Imma, filòloga anglesa de 30 anys, s'enfronta cada dia a un dels reptes més difícils de la nostra societat: la educació.

Ser professor en una època on es qüestiona el respecte i la disciplina a les aules resulta molt complicat i més encara si no hi ha al darrera una vocació. De tota manera, no per això segueix essent una tasca summament gratificant per a qui l'exerceix.

Des de l'admiració, relato el costat més íntim i desconegut d'una docent. Imatges que descriuen la seva jornada de treball i amb un gran absent: l'alumne. És precisament la seva absència la que accentua aquest sentiment de soledat al que normalment s'enfronta el professor. Moltes hores de dedicació i de renuncia que s'uneixen a la il·lusió, la entrega i el compromís d'algú que te la responsabilitat d'educar a la generació del futur.

"Diari d'una docent" pretén ser un homenatge a tots aquells que desenvolupen aquesta labor tant important i a la vegada, una reflexió que ens porti a valorar-la tal com es mereix."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Vallcarca, aquest barri és una ruïna / Fotografies de Ione Lameiro Garaioa

2011-06-22T15:27:00.004+02:00

Ione Lameiro Garaioa ens presenta el seu treball "Vallcarca, aquest barri és una ruïna":

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de ciment armat, Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit, com era.

De cara a la muntanya del Carmel, el barri de Vallcarca era un conglomerat de cases petites, vil·les i torres. Doncs bé, aquest barri, antic destí d'estiuejants allunyat de la ciutat, aquell "sublim barri de Vallcarca", "insuperable gueto espiritual" per al poeta Cirlot, ha començat la seva desaparició. La història és ben coneguda (i més a Barcelona): el barri s'abandona, les cases no es rehabiliten...

És aleshores quan el barri comença a recobrar la vida; la gent entra a les cases abandonades per a tornar a utilitzar-les com a vivendes, però també per a donar-li un us social, cultural, lúdic o polític com a centre social. Durant anys es realitzen nombroses activitats com per exemple xerrades, tallers, concerts, obres de teatre, cinema, menjadors... Part dels veïns, que es neguen a abandonar el seu barri, s'uneixen també a aquestes activitats. Vallcarca recupera aquest aire de petit poble.

Però això no s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com a molts d'altres barris similars. Màquines, grues, policies, guardes de seguretat. S'enderroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins melancòlics, per a elevar horrors moderns on allotjar deu, vint vegades el número anterior d'habitants. La gent del barri no només es queda sense casa, sinó que també perd vincles humans, parts del seu passat i de la seva història, referents de tot tipus; els seus llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, no entén d'aquestes coses."

*extracte del blog: La destrucció de Barcelona
Desallotjament de "La Ruinosa" a okupesbcn.squat.net

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Brillantor / Fotografies de Jörn Schirok

2011-06-10T10:16:00.002+02:00

Jörn Schirok ens presenta el seu treball "Brillantor":

"En aquest treball tracto de descobrir i mostrar les atmosferes que produeix la llum de la tarda i de la nit.

Vaig tractar de captar especialment la llum suau i calenta de la tarda que produeix una brillantor especialment a la gent, les parets, a les coses i en general a tot l'espai.."

El món sembla diferent amb aquesta llum, i a mi m'agrada més així. He utilitzat focus de llum tènue o espelmes per mostrar la influència que te la llum sobre les coses i les fantàstiques atmosferes que poden sorgir.

Quan tinc la càmera amb mi, sempre estic cercant la llum més maca. Així, el meu treball te un cert estil documentalista. Treballo solament en analògic i sense cap tipus d'edició digital ja que busco mostrar la bellesa sense artificis, i per altra banda perquè em sembla que la fotografia analògica reprodueix perfectament l'atmosfera que produeix la llum

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Liberefacce: Retrats de la legalitat / Fotografies de Federico Tovoli

2011-05-05T18:44:00.001+02:00

Federico Tovoli ens presenta el seu treball "Liberefacce: Retrats de la legalitat":

"Una llei de l'Estat italià preveu la reutilització dels bens confiscats a la màfia; el país sencer està plens de bens immobles atribuïbles als components d'organitzacions mafioses i que han estat confiscats. Moltes propietats son terres agrícoles i edificis civils o industrials situats en un dels llocs històrics de la màfia, com a l'interior de Palerm i la planúria de Gioia Tauro, a la regió de Calabria.

Des de ja fa uns anys en aquestes zones s'han creat cooperatives agrícoles socials que reutilitzen els bens confiscats, actuant d'acord a la llei establerta. És una realitat nova per a les zones on la màfia sempre ha tingut un paper imperatiu. És un canvi radical per a aquesta agent acostumada a viure sotmesos. Un gran moviment de la societat civil que de moltes formes dona recolzament a aquestes cooperatives, cada estiu, centenars de persones van a realitzar treball voluntari als camps, trobant la gent, els testimonis...

Personalment buscava alguna cosa que em pugues explicar aquesta història més enllà dels fets, més enllà de les accions, més enllà...i ho vaig trobar a les mirades de la gent, a la terra calenta i cruel de la Itàlia del sud."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Carrers nocturns / Fotografies de Roberto Martín Maldonado

2011-04-28T11:09:00.001+02:00

Roberto Martín Maldonado ens presenta el seu treball "Carrers nocturns":

"Una manera de veure Barcelona, més aviat d'un altre manera, de la meva manera, des de la meva mirada, silenciosa, misteriosa, poètica i a la vegada màgica.

Captar la ràpida mirada
ecos d'un temps distant,
estranys passejant al carrer
per accident dues mirades es creuen."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

De l'abandonament i l'oblit / Fotografies de Luis Engroba

2011-04-14T12:28:00.002+02:00

Luis Engroba ens presenta el seu treball "De l'abandonament i l'oblit":

"Fa molt de temps que es va servir l'última copa a la cantina, que va deixar de córrer la electricitat pels cables del quadre de comptadors, que l'olor de farina va desaparèixer del molí, que la fressa dels nens ja no s'escolta a la sortida de la escola, que la fàbrica va parar les seves màquines...

Només queda la bellesa d'una llum tènue filtrant-se per la finestra trencada i il·luminant el record, l'eco llunyà i apagat del que un dia va funcionar i que ja no ho fa, el gest de dolor d'una vida que va arribar a la seva fi..."

Amb aquestes imatges vull donar a conèixer espais que normalment estan ocults. Llocs abandonats que expliquen històries truncades condemnades a l'oblit.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Bruges / Fotografies de Sergi Reboredo

2011-04-07T12:20:00.001+02:00

Sergi Reboredo ens presenta el seu treball "Bruges":

"No es necessiten moltes paraules per descriure Bruges, encara que la majoria dels tres milions i mig de turistes que la visiten anualment s'encaparren en comparar-la amb un museu a l'aire lliure, un viatge al passat o un conte de fades fet realitat.

El seu nom prové del noruec antic, en el qual Bryggia significa pont, coincidint amb el mateix significat del flamenc de la paraula Brug. Els ponts son un denominador comú en aquesta ciutat medieval, necessaris per poder moure's per la multitud de canals que serpentegen per aquesta ciutat. El seu major atractiu és el seu casc històric, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000, i que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals. Les guerres mundials van passar quasi desapercebudes en aquesta ciutat, dins la que viuen unes 120.000 persones, que es desplacen majoritàriament en bicicleta pels seus carrers empedrats."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatges que sol existeixen als meus somnis / Fotografies de Gema Sánchez Nájera

2011-03-23T21:56:00.001+01:00

Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball "Paisatges que sol existeixen als meus somnis":

"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.

La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."

Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Masculí, femení, singular / Fotografies de Ferran Petit

2011-03-16T13:06:00.001+01:00

Ferran Petit ens presenta el seu treball "Masculí, femení, singular":

"La utilització de la dona - per part del món publicitari fins la fotografia eròtica - segueix perpetuant rols i estereotips masclistes. Es fa des d'una mirada masculina, on les dones apareixen com a l'home li agrada veure-la.

Les característiques diferenciadores entre el gènere masculí i femení (des d'allò biològic fins allò emocional) sempre existiran, i així ha de ser.

Aquest treball pretén, partint de la diferència i tendint a la uniformització de tons i postures, fer una crida per la igualtat d'oportunitats per l'equitat entre els gèneres i per la construcció d'un model social més just."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Sense ningú / Fotografies de Gerard Cadevall i Daniel

2011-03-03T17:27:00.001+01:00

Gerard Cadevall i Daniel ens presenta el seu treball "Sense ningú":

"Sento que la càmera de fotografiar pot ser una perfecta aliada per a fer grans petits moments del nostre esdevenir quotidià. Una molt bona companya de viatge que em permet no oblidar l’ahir, viure intensament l’avui i pensar il·lusionat en l’endemà.

Amb el temps, te n’adones que ella t’acompanya allà on vas i que està allà sempre que la necessites. És potser per això que les fotografies que vull compatir amb vosaltres immortalitzen moments en els quals no hi ha elements humans que puguin inferir negativament en el resultat final. D’aquesta forma, al llarg d’aquest temps, junts hem arribat al mateix camí. Un lloc on res ni ningú interfereix en la bellesa existent, simplement la meva càmera i jo a una banda i elements diversos, naturals o artificials, a l’altra costat.

Senzillament, un acte d’intentar construir amb poc molt i fer del concepte "ningú" un ampli univers ple d’històries i aventures."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Aproximació a la Jara / Fotografies de Paco Peñaranda

2011-02-24T17:57:00.002+01:00

Paco Peñaranda ens presenta el seu treball "Aproximació a la Jara":

"El meu poble (*), al que torno cada estiu per a reconèixer i descobrir nous llocs. La veritat és que ni vaig néixer allí, ni vaig passar llargues temporades. Tal vegada siguin els records de la meva infància, el passat viscut i aquest passat anterior a la meva existència en forma de fotos antigues, edificis, arbres centenaris, família, el que m'uneix a ell i em fa tornar any rere any. M'enamora el seu auster paisatge, la seva llum, els racons encara per conèixer...

Aquestes imatges han estat positivades sobre paper d'aquarel·la preparat amb una base d'emulsió fotogràfica i procedent de les sobres - proves - d'un taller de gravat. Tots aquest papers, abans de rebre la capa d'emulsió fotogràfica, han passat per la planxa del gravador, que ha deixat en tots ells la marca del seu treball en forma de taques, ratllades, punts, petits dibuixos, fons de color, etc."

De la meva selecció i adequació de cada paper a cada imatge obtenim com a resultat la següent mostra.

(*) Villanueva de la Jara, població de la Manchuela de conca.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Poesia accidental / Fotografies de Andreea Muscurel

2011-02-17T17:35:00.002+01:00

Andreea Muscurel ens presenta el seu treball "Poesia accidental":

"I les cases que amaguen els desitjos
darrera les lluminoses finestres,
mentre a fora el vent
du a cada rosa una mica de fang.

Pablo Neruda, Barrio sin luz

Entre les llums i les ombres de la ciutat, hi ha un ventall infinit d'emocions: la esperança, la tristesa, la curiositat, la alegria. La precisió d'una càmera digital limita la possibilitat de descriure les cares oposades d'una ciutat. Algunes vegades tant sols els accidents analògics poden mostrar la complexitat i la màgia que tenen les ciutats. Aquí es presenten alguns moments que han passat pels racons de Salvador de Bahía, Barcelona, Estambul, Toronto i Sao Paulo, capturats per la poesia accidental de les dobles exposicions en rodets de 120mm."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

L'home Gòtic / Fotografies de Simone Branchini, Idea original de Felipe Cabezas

2011-02-10T17:40:00.001+01:00

Simone Branchini i Felipe Cabezas ens presenten el seu treball "L'home Gòtic":

"L'Home Gòtic neix i viu al Cas Antic. Criat al carrer, urbanita, marginal i cosmopolita, es mou pels carrers de Barcelona lluitant contra els seus famosos Arxi-Enemics: La Fam i El Fred.

Cada dia, aquests terribles enemics de l'Home Gòtic, l'ataquen i el vencen, en una batalla sense final que comença cada dia, i mai acaba. La Fam, el seu enemic més terrible, ha desenvolupat el poder d'aparèixer en els moments més inoportuns, i El Fred, un enemic més intens i més poderós, assetja sobre tot a certes hores del dia, encara que durant gran part de l'any el deixa viure tranquil.."

Gòtic a desenvolupat certs poders que el permeten protegir-se d'aquests super-mega malvats: un olfacte super-poderós que detecta les més mínimes restes de menjar, inclús en el cubell d'escombreries més profund. També ha entrenat una certa capacitat sensitiva que el porta a escollir els racons del carrer més càlids i apartats, combatent amb aquestes dues super-capacitats als seus dos enemics.

Famoses son les seves aventures per la ciutat, desconegudes per a la majoria dels mortals, però riques en anècdotes: trobar, per instint, una llauna de tonyina mig plena, o una sabata en bon estat, realitzar, de manera olímpica una carrera davant la policia, descobrir un matalàs sense puces i altres bestioles, son algunes de les peripècies que el nostre protagonista viu a diari.

Afortunadament, el fotògraf Simone Branchini, intrèpid i atrevit com el que més, advertit per l'intrèpid detectiu Felipe Cabezas, conegut com Il Capitano Spavento della vall'Inferna, han captat imatges inèdites del nostre estimat protagonista. Marco Chiaperotti, un que passava per allí, li va posar música a l'assumpte.

Gaudiu amb nosaltres d'aquest super-foto-reportatge especial

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Recorreguts / Fotografies de Juanjo Muñoz

2011-02-03T16:58:00.001+01:00

Juanjo Muñoz ens presenta el seu treball "Recorreguts":

"La sèrie "Recorreguts" és un viatge interior pel temps de cadascú de nosaltres reflectit en cadascun dels racons que formen la nostra pròpia casa.

Vull transmetre les diferents sensacions que podem sentir quan recorrem aquesta casa que anem omplint poc a poc, al llarg dels dies, dels mesos, dels anys, de coses útils i de coses menys útils, amb la finalitat d'anar omplint els espais que una vegada vam deixar vuits."

Centro l'atenció en els petits detalls que alguna vegada vam posar allí per cobrir una necessitat i que ja no se li dona importància que pugui tenir i que s'oblida amb el temps.

En definitiva és un recorregut melancòlic d'un individu qualsevol, per una vivenda qualsevol, en un lloc qualsevol.

Podria ser la teva.

Deixa fluir les teves sensacions.

...tot te el seu passat...
...tot arriba al present...
...tot s'oblida en el futur...

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia / Fotografies de Nati Martínez

2011-01-27T18:19:00.001+01:00

Nati Martínez ens presenta el seu treball "Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia":

"Un petit tumor canvia la teva relació amb el món...

El mecanisme mèdic envaeix la teva vida i condiciona la teva existència...hores de consultes, proves, tractaments, estances a l'hospital...

Una espiral en la que costa mantenir el nord.

Durant aquest període, tenir la meva petita Lumix a ma i pensar en les possibles imatges que la meva nova situació em plantejava, m'ha mantingut la ment activa i el cap distret, aquesta relació fotogràfica amb la enfermetat, ha fet que fos més suportable.

Encara que rondava prop, la mort se'm va escapar. No vaig poder ni vaig voler fotografiar-la.

Vaig fotografiar la soledat en la que et trobes, i contra la que és impossible lluitar.

Després de dos anys, em plantejo que fer amb la meva vida, i la conclusió és clara: viure-la."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

La final / Fotografies de Lluís Salvadó

2011-01-20T18:07:00.001+01:00

Lluís Salvadó ens presenta el seu treball "La final":

"Juny de 2010, final de la Recopa d'Europa de Handbol. Últim partit. Una final europea desperta les sensaci-ons més profundes dels seguidors. La festa es barreja amb les ganes de guanyar. L'equip de casa ha de remuntar un resultat altament desfavorable del partit d'anada, però els seguidors creuen fermament que el seu ajut farà possible la remuntada i fer història. És la seva il·lusió, tornar a veure el seu equip i la seva ciu-tat al més alt del palmarès 24 anys després d'haver arribat a la mateixa final.

Els nervis inicials es palpen a l'ambient per ambdues bandes. El pavelló es converteix en un temple, en el que els sentiments han de sortir a la superfície per recolzar cada afició al seu equip. Comença el partit i es desferma la eufòria. Però a mida que el partit avança l'equip amfitrió no és capaç de recuperar el marge perdut a l'anada. L'entusiasme es transforma en desesperació i apareix l'ansietat. La gent comença a mos-trar la seva cara més visceral, es destapa per uns instants. Dins del cap tot està permès. Però la passió no és suficient per a guanyar i aflora la resignació per una banda mentre que la tranquil·litat i l'alegria apareixen per l'altre."

Tot el món agraeix al seu conjunt el moment que els han ofert. Per a molts d'ells demà seguirà tot igual.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Irreality's / Fotografies de Carme Ollé

2011-01-13T12:09:00.002+01:00

En Carme Ollé ens presenta el seu treball "Irreality's":

"Carme va començar la seva carrera professional a uns laboratoris on va aprendre la tècnica fotogràfica i la manipulació del material.

Durant els anys 90, Carme va patir una lesió ocular que li va provocar una aturada a la seva carrera, fins que a l'any 2000, gràcies a les tècniques digitals va reprendre la fotografia."

I des de l'any 2003 que exposa els seus treballs a Madrid, Barcelona, París, Mèxic y Noruega (entre d'altre països).

Irreality's: Molt sovint, al estar i formar part de lo quotidià i atrapats a la voràgine successiva d'esdeveniments al que el seu continuat i cíclic anar i venir ens fa percebre com a rutinaris, ens provoca que no puguem observar el que contínuament es mou al nostre voltant.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Nostàlgia incoherent / Fotografies de Jordi Canals

2010-12-24T10:46:00.001+01:00

En Jordi Canals ens presenta el seu treball "Nostàlgia Incoherent":

"No cal començar explicant tota la historia de l'Espanya franquista, tots, més o menys, la coneixem, sabem que va passar i recordem el segle XX tacat de vermell.

Varem passar pàgina. Vam voler canviar les cosses. Vam donar el pas per ser més democràtics, més humans. Molts van donar el pas ara fa quaranta anys, altres es van quedar estancats.

Aquest reportatge mostra visualment el dia 12 d'octubre, un dia on es segueix celebrant una festivitat aparentment pacífica però d'una violència extrema en el contingut. Alguns no celebren una diada nacional sinó una excusa per reivindicar un sentiment nostàlgic i ranci. Una nostàlgia incoherent i un sentiment agre i caducat.

Barcelona, 12 d'octubre, banderes il·legalitzades ondegen pels carrers de Montjuïc. Una causa, la llibertat d'Espanya. Una llibertat contradictòria basada en l'opressió dels altres. Sota aquesta ironia es respira un ambient de fòbia, fòbia cap a tot aquell col·lectiu que no és afí a uns ideals concrets.

Falangistes, Carlistes, Requetès... cadascú busca el seu fantasma atrapat en el passat, això sí, tots units per l'odi i sota uns discursos al més pur estil militar, buits de contingut i purament emocionals, viscerals. D'aquesta manera tots es senten un gran col·lectiu, importants.

La premsa ha deixat de fer cas, ha optat per la indiferència. És una via. No obstant, de tant en tant cal observar el que passa al nostre voltant i poder crear un punt de vista propi. Aconseguir tenir una perspectiva oberta. Un punt de vista que els nostàlgics van perdre perquè van condemnar-se a viure atrapats en el temps."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Supervivència / Fotografies d'Alejandro Caspe

2010-12-15T12:15:00.003+01:00

N'Alejandro Caspe ens presenta el seu treball "Supervivència":

"En aquestes imatges es mostra com l'home, per naturalesa, viu en una constant supervivència per tractar de defensar el seu espai, les seves idees o conviccions, i que per aconseguir-ho, moltes vegades ha de passar per sobre dels demés, encara que això comporti sentiment de culpabilitat i remordiments. L'important és defensar la individualitat al preu que sigui."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Cocaleros / Fotografies de Federico Tovoli

2010-12-01T19:36:00.001+01:00

En Federico Tovoli ens presenta el seu treball "Cocaleros":

"Hi ha una dita que circula per Bolívia: "La fulla de la coca no és cocaïna".

La fulla de coca és un fonament de la cultura andina, des de sempre la gent del altiplà la fa servir per les seves dots nutritives, mediques i màgiques. Quan al final del segle passat els arqueòlegs van trobar la "mòmia d'Arequipa", una noia sacrificada als Deus fa més de 500 anys, entre les seves possessions hi havia fulles de coca. Quan surt el sol enmig de la porta del Sol de Tihuanaku el dia 21 de Juny, els Iatiris (xamans andins) ofereixen a la Pachamama fulles de coca, cada any des de la nit dels temps. La fulla de coca, diu la gent de l'altiplà bolivià, és filla de la pachamama, per això l'anomenen també la fulla sagrada."

Durant els últims cent anys, la cocaïna, derivat més químic i artificial de la fulla de coca, ha convertit aquesta planta en una "mala herba", fulla dimonitzada, substancia il·legal a quasi tot el món i causa de conflictes a Bolívia, país que està entre els majors productors.

En aquest país molta gent viu del seu cultiu i un gran moviment d'opinió, encapçalat pel mateix president Evo Morales està treballant per a industrialitzar els llocs de treball d'aquesta planta en aliments, cosmètics i medicaments, a més d'estar lluitant per la seva despenalització a nivell internacional.

El reportatge comença amb la família Alarcón, cocaleros yungueños. Yungas és la zona per que hi ha a sota dels cims andins on es cultiva coca per al seu us tradicional i una de les zones on el cultiu està legalitzat (fins a tres collites a l'any), que, per evitar ser sospitós de narcotràfic el cocalero ha de portar-la personalment al mercat de Villa Fátima a La Paz on només els detallistes poden comprar-la per a revendre-la a les botigues. Tots els involucrats en aquest procés tenen la seva identificació sindical. No hi ha infiltrats. Abel cultiva i fa la collita de manera tradicional, la seva coca és orgànica. La seva coca, un cop venuda pot acabar dins de moltes boques locals, però no dins de molts nassos del primer món. "Mastegar coca" és l'ús més comú, el bolo que es barreja amb la saliva és molt energètic per al cos, és un cardiotònic i treu la gana i la son. A La Paz hi ha un Museu de la Coca i a El Alto (la ciutat satèl·lit per sobre de La Paz) hi ha una empresa artesana que produeix xarops i pomades medicinals amb base de coca.

L'altre zona on el cultiu de la coca no és il·legal és a Chapare, el tròpic cochabambino prop de les pampes del orient bolivià.

És una zona de l'"alta Amazònia", on els passats governs van deslocalitzar tots els miners d'Oruro després de la finalització de la mineria en aquella província (quasi una deportació). Van ser els ex miners que van començar amb el cultiu de la coca i una minoria es va dedicar a la producció de la cocaïna. El Chapare és un lloc de lluites, quan va començar el pla "Coca zero" ordenat en la distància per G.W.Bush, l'exèrcit va entrar als camps per destruir-los, va matar a camperols, i va provocar ferides irreversibles a d'altres, com Fructuoso Yerbas que va perdre una cama per culpa d'una bala.

Ara que tot ha canviat, el sindicat dels cocaleros del Chapare (del qual l'actual president mateix n'era un dirigent) segueix essent fort; han decidit, per a no ser sospitosos de cultiu per a la producció de cocaïna, de reduir ells mateixos l'espai per càpita per al cultiu de la coca. Es a dir, que amb 16 metres quadrats no n'hi ha prou per a la quantitat mínima per produir cocaïna. El mateix exercit que fa anys entrava als camps per destruir-los, ara fa un treball de reducció al servei dels mateixos camperols. Tot això gràcies a la nova política boliviana, que per primera vegada a la història del país està al servei del poble; gràcies a Evo Morales hi ha lluita contra la pobresa i l'analfabetisme, hi ha campanyes per a la eradicació de diverses enfermetats i hi ha aquest moviment per a la revalorització i la despenalització de la fulla de coca, que per si mateixa no és cocaïna.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Streetpoems / Fotografies de Daniel Laurinc

2010-11-25T12:19:00.003+01:00

En Daniel Laurinc ens presenta el seu treball "Streetpoems":

"Fa tres anys, quan vaig arribar a Barcelona, una de les coses que més em va fascinar era indubtablement la seva immensa llum - el gran Deu, el creador i el destructor. Era un turista qualsevol que va venir a passar l'estiu. Feia una setmana que els meus pares m'havien regalat la meva primera càmera. D'ella només coneixia un botó. El botó que congela. El botó etern.

Quan vaig començar a estudiar fotografia al IEFC, Barcelona va deixar de ser la ciutat de les Sagrades Famílies i es va despullar a racons estranys, finals de carrerons, amb personatges inquiets. Passes el que passes, la llum no deixava de fascinar-me. La perseguia per tots els carrers, dia rere dia, any rere any. Amb aquesta curiositat, quilòmetres als meus peus i la càmera penjada a la ma, van néixer les primeres fotos d'Streetpoems. Blanc i negre, pur i dur, agressiu i cru com la realitat mateixa. Poemes fotogràfics, plens de carajillos i trifàsics curts de llet.

Vaig començar a veure el carrer com un escenari teatral. La llum era perfecta, només havia de buscar els protagonistes, els llocs i l'atrezzo. Em vaig sentir un director que no parla, no toca, només observa, espera i escull el moment màgic. Desprès de fer les fotos, per les nits de lluna plena i d'ampolles buides, contemplava el seu significat.

Des de petit em fascinava lo misteriós, la quarta dimensió, el sisè sentit. Son coses que no es descriuen. Es senten. Com la por, la telepatia, l'amor, la fe, la mort, i la necessitat de vomitar. Va ser aleshores, quan Streetpoems es va convertir en un mirall de la meva ànima. Els carrers i els paisatges eren el meu tòrax. Els personatges eren... jo mateix.

Steetpoems és el balanç entre lo real i lo màgic, entre lo estàtic i lo sublim. És buscar alguna cosa on no està i negar la evidència de la realitat tal com la coneixem cada dia. Streetpoems oscil·la entre els somnis i la realitat, entre la llibertat i un món claustrofòbic, entre la fe i el aïllament."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Germán Peraire 2008 - 2010 / Fotografies de Germán Peraire

2010-11-18T11:35:00.002+01:00

En Germán Peraire ens presenta el seu treball "Germán Peraire 2008 - 2010":

"Treball del fotògraf Germán Peraire realitzat entre els anys 2008 i 2010, col·laborant en les seves performances fotogràfiques amb gent del teatre i les arts escèniques.

1: Joahn & Amélie".

2: Trinidad Garcia's Octopus Performance

3: Gabrielle d'Estrées

4: Statement

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Fe / Fotografies de Josep Echaburu

2010-11-09T19:43:00.001+01:00

En Josep Echaburu ens presenta el seu treball "Fe":

"Una fe: heus aquí el més necessari per a l'home. Malaurat aquell qui no creu en res."

Victor Hugo (1802-1885)

Treball fotogràfic on cada religiós/a que ha participat ens explica breument el seu punt de vista sobre el concepte "Fe".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Mentalese / Fotografies de Daniel Laurinc

2010-11-04T16:10:00.001+01:00

En Daniel Laurinc ens presenta el seu treball "Mentalese":

"Diuen que existeix un llenguatge d'idees. Que la nostra ment parla un idioma propi. Diuen que encara que no te paraules, te la seva sintaxis i també la seva semàntica. Això diuen. Ells. I ho van anomenar Mentalese.

Per suposat jo no entenc de res d'això. Tota la ciència cognitiva, les neurones i que sé jo que més, no és per a mi. Sóc un home d'aquí i d'allà. Sóc un home amb records, desitjos i fantasies. Molta fantasia. Potser massa."

El sexe. El bitllet més barat de la realitat que et condueix fins allà on tu vols. Millor que l'AVE, galetes de dolç de llet, un gol a la pròrroga, millor que tots els chupitos. El sexe. Un viatge que normalment agafen dos. O no.

El meu Mentalese fotogràfic és això. Un cocktail de desig, imaginació, frustració, aïllament que pots tenir sota els estímuls sexuals. Són llocs on mai has estat, cossos que mai has tocat, emocions que mai has tingut. O si...

Mentalese el vaig dur a terme durant el març de 2010 a Marsella durant un taller fotogràfic amb Antoine d'Agata. Sóc conscient de la seva influència visual, però no considero que aquest treball sigui només el resultat del "seu estil". Ha sigut després de deixar reposar durant un temps les fotografies, allunyat de la presencia d'Antoine, quan he arribat a la conclusió de que la influencia pot ser visual però no vivencial, i per consegüent, considero Mentalese com una obra pròpia.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Finding Lost Time / Exposició col·lectiva presentada per Andrew Conroy

2010-10-26T11:40:00.001+02:00

Andrew Conroy ens presenta el treball col·lectiu "Finding Lost Time":

"...el passat dins del present... les petjades dels moments daurats... la vida en llocs tranquils.

Finding Lost Time és un "fotolog" editat per Andrew Conroy que s'ha convertit en un llibre que inclou el treball de nous i emergents fotògrafs de 20 països de tot el món.."

Les fotografies de Finding Lost Time son com uns somni, nostàlgiques, que evoquen l'atmosfera dels records llunyans i difosos. Hi ha a les imatges un clima misteriós i melancòlic, ja que l'estil visual s'ha creat incloent imatges realitzades amb pel·lícules caducades, Polaroids fetes malbé, tècniques antigues i càmeres de joguet

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Pont del Dragó, una escola singular / Fotografies de Xavier Subias

2010-10-20T18:58:00.002+02:00

En Xavier Subias ens presenta el seu treball "Pont del Dragó, una escola singular ":

"Pont del Dragó és un Centre de Formació Professional adaptada de Barcelona, on s'imparteixen estudis d'arts gràfiques i administratiu per a joves amb discapacitat motriu.

Disposa també d'un Centre de Recursos a disposició de les persones amb discapacitat i el seus familiars on professionals donen suport i fan el seguiment en processos de inclusió educativa.

El centre sempre ha apostat per les noves tecnologies perquè amb aquestes eines els alumnes poden desenvolupar al màxim les seves habilitats i capacitats.

Fer aquest reportatge ha estat una experiència personal i professional molt gratificant, veure com persones amb grans discapacitats físiques son capaces de assolir reptes impensables per a mi. He volgut plasmar la vida diària del centre i com la fermesa dels professionals juntament amb l'esforç del alumnes fan possible aquest projecte educatiu.

Per a fer les fotografies vaig estar a totes les dependències de l'escola, i amb la meva càmera vaig anar captant els instants dels diferents moments i situacions, on els alumnes i els professionals que els atenen es van mostrar en tot moment molt disposats i espontanis.

Les imatges mostren com els protagonistes interactuen amb naturalitat en el centre, donant una visió optimista i positiva de la realitat quotidiana en l'àmbit formatiu.

Vull agrair la col·laboració de totes les persones del Centre Pont del Dragó perquè sense la seva participació aquest treball no hagués estat possible."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Flamenc / Fotografies de Carles Calero

2010-10-13T17:12:00.002+02:00

En Carles Calero ens presenta el seu treball "Flamenc":

"Espectacle, color, sentiment...això és el Flamenc, una dansa, un espectacle fet per als sentits i les emocions, sentides i transmeses.

Adolescents, joves, adults, tots en un mateix espectacle, el Ballet d'Ana Márquez espera a que es pugi el teló per donar al públic el millor d'ells mateixos. En definitiva, la essència de la cultura original del sud d'Espanya, d'Andalusia."

Fotografia d'espectacle en estat pur...plasticitat, moviment, moments, sensacions.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatge Tour / Fotografies de Monica Benitez

2010-10-06T14:17:00.001+02:00

La Monica Benitez ens presenta el seu treball "Paisatge Tour":

"Els turistes arribem a ramats a les ciutats escollides, i les prenem amb satisfacció, segurs de la nostra aventura. Ocupem les seves places, respirem el seu aire i envaïm els seus carrers.

Per a vegades les coses succeeixen de forma inesperada i ens deixem impressionar pels ecos dels seus edificis, ajustant les nostres passes a la cadència de les rajoles. Aleshores, en aquest instant precís, comença un diàleg únic, callat, canviant. La ciutat es despulla per confessar-nos secrets que es reflecteixen a les llàgrimes de vidre d'algun aparador. I ens xiuxiueja unes quantes mentides que bussegen brillants als tolls de les voreres. Els semàfors i les llums de les finestres, ens miren al passar, i escullen el que ens volen mostrar i el que ens volen ocultar i si estem desperts...descobrim móns dintre d'altres móns. I marxem, potser a d'altres ciutats, amb les butxaques plenes de missatges dissimulats i amb l'íntima certesa que quan tornem un altre cop, el diàleg serà un altre de diferent."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Un dia a la vida de Juanito / Fotografies de Sonia Giménez

2010-09-30T16:11:00.001+02:00

La Sonia Giménez ens presenta el seu treball "Un dia a la vida de Juanito":

"La Síndrome de Down, és conseqüència d'una alteració genètica consistent en que les cèl·lules del nadó posseeixen al seu nucli 47 cromosomes enlloc de 46. Actualment es desconeix la raó per la que succeeix aquest increment cromosòmic.

Juanito per als seus familiars i amics és un nen feliç, ell mateix així ho expressa, "jo sóc feliç", i d'aquesta forma es mostra en el seu dia a dia, contagiant a les persones que el rodegen de la seva particular forma de mirar la vida, calmada, sociable, sense prejudicis, amb altes dosis d'il·lusió, i ganes de gaudir d'absolutament tot."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Sexy Secret / Fotografies de l'Andrés Mauri

2010-09-22T14:18:00.001+02:00

L'Andrés Mauri ens presenta el seu treball "Sexy Secret":

"Tens un secret sexy, és morbós i humit, vermell i calent, excitant i pervers, no li ho expliquis a ningú, ni tant sols ho escriguis en algun lloc fosc i obscur, és solament per a tu, una fantasia de propietat privada sense concessions. Resta latent al teu interior, amagat entre els teus líquids, circulant sinuosament per les teves venes, fluint dins el teu interior a la espera que surti de dins teu o es dilueixi per sempre més.

Nota de l'autor: Aquesta sèrie ha estat possible gracies a la passió del meu avi per col·leccionar pornografia. Una passió que va iniciar en secret des de la seva joventut i que al llarg dels anys va acumular a les golfes fins el dia de la seva mort. Fotografies, il·lustracions, revistes, novel·les, vídeos... una fabulosa pinacoteca que els seus hereus van tirar a les escombraries ja que tenir un pare que col·lecciona marranades no queda bé de cara als veïns. D'aquest aquelarre van quedar unes fotografies amagades en una caixa d'eines, encara que potser en algun lloc encara quedin més tresors per descobrir."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Encants vells / Fotografies de Juan Carlos Sánchez

2010-09-15T16:40:00.003+02:00

El Juan Carlos Sánchez ens presenta el seu treball "Encants vells":

"Oportunitats, Liquidació Total, Setmana Fantàstica, Pla Renove, Novetats, 2x1, Últimes Rebaixes, ...

Quan els models de distribució oficials es saturen, els productes que no tenen sortida troben el seu lloc a l'últim reducte del consumisme: "Els Encants Vells de Barcelona". L'únic mercat del reciclatge i venda d'articles d'ocasió que combina lo nou amb lo vell. On es poden trobar els objectes més inesperats i sorprenents."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

(Des)okupats / Fotografies de la Esther Naval

2010-09-09T12:56:00.002+02:00

La Esther Naval ens presenta el seu treball "(Des)okupats":

"Els pobles del Pirineu aragonès estan condemnats a la desaparició.

Son llocs on ser jove és una espècie extingida i on els interessos de les hipoteques dels residents que queden allí no es mesuren en euros sinó en percentatge de companyia.

Canviar la situació és qüestió de voluntat política. En joc està l'equilibri territorial."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Destins incerts / Fotografies de Francesc Galí

2010-09-01T19:42:00.000+02:00

En Francesc Galí ens presenta el seu treball "Destins incerts":

"El Futur es sempre incert. Una incògnita que tan sols descobrim quan hi arribem. És aquest un dels grans enigmes de la humanitat, sens dubte. Aquesta es la reflexió que dona peu a aquest treball. He intentat d’una manera conceptual, expressar mitjançant la fotografia, aquesta incertesa que tenim tots davant el devenir.

He utilitzat la càmera Polaroid SX-70 i pel·lícula ARTISTIC TZ i SX-70 amb tintes caducades. Amb aquesta tècnica s’aconsegueixen unes fotografies amb colors pastel, poc definides que creen un efecte pictòric, oníric quasi màgic, cosa molt interessant per expressar aquesta idea d’incertesa que cercava. El futur mai està definit. És una intuïció o una projecció del que volem.

Els escenaris fotografiats pertanyen a L’Empordà, Osona, El Ripollès i El Rosselló. Són llocs que conec i m’estimo. Aquestes terres tenen una força tel·lúrica que surt de la terra que no passa desapercebuda.

La Polaroid SX-70 fou creada pel Dr. Lang i desenvolupada per Polaroid a l’any 1972 i fins el 1977. En el seu moment va ser una meravella tecnològica i estètica, un aparell compacte que es podia dur a la butxaca de la jaqueta. Era una autentica Reflex monocular, plegable, amb exposició automàtica compensable, i s’alimenta des de les bateries que estan en els cartutxos de la pel·lícula. Per primera vegada ja no es tenia que desenganxar o "pelar" el negatiu desprès de la exposició, si no que la imatge es revela a plena llum del dia davant dels nostres ulls. Té una obertura de f/8"

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Tant lluny, tant a prop / Fotografies de Keith Yeung

2010-07-26T13:40:00.004+02:00

En Keith Yeung ens presenta el seu treball "Tant lluny, tant a prop":

"Mostra de 19 fotografies de carrer contemporani Xinès de Hong Kong i Shanghai.

Cada fotografia ens mostra una història, una de tantes que podem trobar-nos en aquesta xina en constant evolució.

Tota la sèrie de fotografies està feta amb càmeres Leica, tant analògiques com digitals, i sempre usant una lent de 50 mm."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Nova York / Fotografies de Sergi Reboredo

2010-07-19T13:49:00.005+02:00

En Sergi Reboredo ens presenta el seu treball "Nova York":

"Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units i això es nota inclús abans d'aterrar. Els enormes gratacels de Manhattan s'entreveuen dins l'horitzó molts quilòmetres abans que l'avió aterri.

Des de fa més d'un segle, és el centre de les finances a nivell mundial dirigides des de Wall Street, on cotitzen les principals empreses del món i a demés, aquesta ciutat és tot un referent de la moda, la cultura, la política i la educació. Als seus carrers també podem trobar la seu principal de l'O.N.U. el que implica moltes decisions polítiques a nivell mundial han estat preses i debatudes en aquesta seu de la qual formen part 192 estats.

En l'àmbit cultural de l'últim segle sempre ha estat una ciutat puntera amb moviments com l'expressionisme abstracte en pintura, renaixement de Harlem dins les arts visuals i la literatura, el Punk, el Hip Hop i el documentalisme fotogràfic entre molts d'altres.

En l'actualitat els seus habitants composen un gresol de cultures diverses (jueus, alemanys, italians, xinesos, hispans y asiàtics entre d'altres) que han arribat a aquesta ciutat a la recerca del somni americà en una època un tant convulsa, ja que la ciutat sembla una mica endormiscada des dels atacs de l'11 de setembre sumats a la crisis financera del 2009."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Escapant amb el circ / Fotografies de Manuel Daniel Rivera

2010-07-12T15:40:00.006+02:00

En Manuel Daniel Rivera ens presenta el seu treball "Escapant amb el circ":

"A la meva infància, qualsevol nen hagués volgut escapar-se amb un circ, igual que avui volen ser astronautes, doncs és similar, ambdós son un viatge al desconegut. Una garantia d'aventures, l'alegria de saber-se diferent i viure del que ens dona més plaer.

Quan vaig tenir l'oportunitat d'apropar-me al Circ Raluy, van tornar les idees com si mai m'haguessin abandonat, vaig sentir que tenia que entrar encara que només fos per uns instants. La gent que forma aquest circ conserva l'esperit del circ antic, és com si una cúpula invisible els hagués protegit del pas de la tecnologia i el pensament modern. Espero que aquestes fotos puguin revelar una part d'aquesta meravellosa conservació, és per això que les imatges no mostren cap novetat, mostren íntimament el que sempre hem imaginat del circ de tota la vida."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Cyanoazules / Fotografies de Fermo de Luck

2010-07-05T12:41:00.014+02:00

"Si ho pogués explicar amb paraules, no em seria necessari carregar amb una càmera"
Lewis Hine

"La fotografia concentra la nostra mirada a la superfície. Per aquesta raó enterboleix la vida oculta que s'endevina a traves dels contorns de les coses com un joc de llums i ombres..."

Frank Kafka

En Fermo de Luck ens presenta el seu treball "Cyanoazules?":

"Les imatges sempre estan inacabades, la fotografia és per sobre de tot, una cerca que de tant en tant produeix un encontre, podria dir-se que al fotògraf el persegueix sempre la mateixa inquietud i les mateixes ganes, i fins i tot podríem afirmar que sempre fem la mateixa fotografia. És un acte obsessiu.

Si ens posem a enumerar els motius de les fotografies que realitzem, possiblement ens sorprendria saber que son més bé pocs, lo important és el llenguatge, la forma d'explicar les coses i el que transmeten les imatges en la recerca del fotògraf.

Un d'aquests temes universals és el cos humà, des d'una mirada frontal i sense embuts, sense suggerir, mostrant, però no solament és això, el moviment és important, ens indica una acció, un fet quotidià i íntim, aquest moviment-acció es busca mitjançant les sèries.

L'espectador està situat darrera d'una pantalla, on s'aprecia tot, encara que no de la manera més nítida possible, és un voyeur que se sent atret per l'acció. Potser l'"alter ego" del fotògraf, no hi ha diferència entre mirar pel visor i mirar les fotografies, quelcom fa d'aquestes imatges que s'interposi entre nosaltres i la imatge.

Per mostrar la mirada, l'acció i la cerca tenim un únic cos, carregat de simbolisme i actes quotidians i íntims que es repeteixen.

Anna Atkins va ser probablement la primera fotògrafa reconeguda i la primera en utilitzar la cianotipia a la fotografia. Amb la tècnica digital, s'ha intentat reproduir aquest procés per a la realització d'aquestes sèries.

La barreja de tècniques antigues amb els nous suports i tecnologies, sortir-me del paper fotogràfic, cercar la textura, diluir la fotografia com si fos una tela, tot això també forma part d'aquesta recerca.

El que no podem percebre a través d'aquestes reproduccions de les sèries és que estan impreses en paper d'aquarel·la, que aporta una textura enriquidora a les imatges.

Com es cita a dalt, se'm fa necessari explicar-ho en imatges, el que no hagi transmès amb aquestes tampoc ho podré fer amb aquestes paraules."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

I on és, casa meva? / Fotografies de Leonardo Fernández

2010-06-29T13:48:00.004+02:00

En Leonardo Fernández ens presenta el seu treball "I on és, casa meva?":

"I on és, casa meva? és un projecte fotogràfic - artístic a l'àmbit de l'arquitectura, urbanisme i el paisatge que te com a objecte fer prendre consciència de la importància de la identificació dels habitants d'un lloc amb les seves pròpies vivendes i l'espai públic que constitueix el seu entorn. Per a tal efecte, s'ha produït un petit arxiu fotogràfic d'alguns dels polígons de vivendes de l'àrea metropolitana de Barcelona que serveix com a toc d'atenció sobre aquest tipus d'urbanisme i política de vivenda social basada exclusivament en el compliment de certs estàndards tècnics i interessos econòmics.

En algunes ocasions aquests polígons no constitueixen llocs des d'un punt de vista antropològic i son espais poc propensos per al desenvolupament de la vida social, amb la consegüent pèrdua de la identitat individual i la cohesió social. És important destacar la necessitat d'identificació dels habitants d'un entorn amb les seves pròpies vivendes i l'entorn en el que estan aquestes. Una vivenda no és el mateix que una casa; la casa és una vivenda que els habitants senten com a pròpia, permetent un arrelament social i cultural. Aquesta pèrdua d'identitat individual i col·lectiva s'allunya del concepte antropològic d'habitar i te com a conseqüències la marginalitat, el deteriorament de l'espai públic i la dissolució dels llaços socials. La importància d'aquesta reflexió radica amés en que aquests espais de l'entorn de Barcelona son models d'una realitat extensible a escala planetària, un fenomen local.

L'objectiu del projecte és difondre aquest marc de reflexió a través de la mirada ètica - estètica de la fotografia i aportar, humilment, nous elements de reflexió i anàlisi d'una realitat sociocultural i paisatgística que moltes vegades és deixada de costat.

En la cerca d'aquest llenguatge es van utilitzar punts de vista frontals, distants, que mostren els edificis com dibuixos tècnics d'arquitectura, sense fugues, plans i ortogonals. La composició de les imatges és sistemàtica i conceptual, freda i distant. A les imatges no hi ha res modificat, ni agregat, solament reflexa el que ja existeix, sense comentaris. La desolació i el aïllament d'aquesta fotografia objectiva manifesta un punt de vista molt clar. D'aquesta manera el projecte se situa entre la fotografia artística i la documental, rescatant la idea de la fotografia com a document, com a fonament de la història, i la importància de la fotografia analògica de gran format com a tècnica artística enfront l'avanç de la fotografia digital."

Amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts - Generalitat de Catalunya

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Sortida confirmada / Fotografies d'Enric Sirera

2010-06-21T18:33:00.003+02:00

En Enric Sirera ens presenta el seu treball "Sortida confirmada":

"L'objectiu del treball és donar a conèixer els dos extrems de les guàrdies d'uns bombers. D'una banda el que gairebé sempre es veu o es coneix: el treball fora del Parc, o com diuen ells "les sortides", en les quals he fotografiat incendis, encara que també podia haver succeït alguna altra circumstància com un rescat, una inundació, despreniments...

D'altra banda la convivència en el pas de les hores com el "Gran Hermano": tertúlia, Internet, gimnàs, cuina, migdiada, TV... on es veuen més les amistats i les quals no ho són tant, on l'avorriment es fa latent per part d'uns i les ganes de fer una mica per part d'uns altres.

En aquest reportatge no es mostra el treball habitual d'un bomber en el temps de guàrdia: reconèixer el terreny, practiques múltiples dintre i fora de Parc, visites didàctiques d'escoles, cartografia, etc.

Mentrestant he conviscut amb ells m'he anat sentint cada dia més còmode, s'han obert cada vegada més i sense buscar-lo m'he sentit com un més, o com es diu com "un armari" i d'aquesta manera he pogut treure instantànies que d'altra manera seria gairebé impossible.

Conèixer els dos extrems de les guàrdies...les sortides i la convivència dins del parc de bombers."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Elements i decorats / Fotografies de Enri Mann

2010-06-14T17:22:00.003+02:00

En Enri Mann ens presenta el seu treball "Elements i decorats":

""Res ni ningú pot escapar a l'influx simbòlic de la seva situació en un decorat".

Amb aquest argument es desenvolupa part del treball que he realitzat en els últims anys, on es plasma el simbolisme que proporcionen els decorats als seus usuaris, tot vist des d'una òptica on l'espai/temps tendeix a trencar-se, per crear una línia intemporal.

És una visió intimista, amb decorats i personatges del meu entorn més proper, que intenten explicar d'alguna forma la meva manera de mirar les coses, d'entendre la fotografia clàssica i de viure la vida."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Visions axiomàtiques / Exposició col·lectiva

2010-06-07T20:04:00.003+02:00

Malgrat que la geometria ens rodeja durant el dia a dia pot ser tan clara i evident, cadascú te la seva pròpia visió i percepció.

Aquesta és una mostra de set fotògrafs i visions axiomàtiques en diversos temes, com els espais, objectes, o el mateix cos humà, tenint com a fil conductor tres figures geomètriques (cercle / quadrat / triangle).

Fotògrafs/es:

- Andrés Aguilar
- Franc Pallarés
- Marc Vilaró
- Lieng-say Chea
- Paola Acevedo
- Rocío Durón
- Rocío Esperanza

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Imatges de Sant Jordi / Exposició col·lectiva

2010-05-31T21:09:00.006+02:00

Segons la llegenda, Sant Jordi va salvar a la princesa de les urpes del drac.

Anys després, en memòria de la llegenda, se celebrava una fira dedicada a les roses com a símbol d’amor, i les parelles passejaven amb rams per la plaça Sant Jaume.

Més tard, ara fa uns 60 anys, van agafar aquest mateix dia per celebrar el dia del llibre, dia en que morí Miguel de Cervantes.

Des d’aquell dia, el dia de Sant Jordi és una bona ocasió per gaudir de llibres i roses.

Fotògrafs/es:
- Marco Calabria
- Emma Folch
- Erika Klappenbach
- Anna Mata
- Mª Àngels Esquius
- Carles Calero
- Juan Carlos Sánchez
- Carme Muñoz
- Laura Fanton
- Sandra Garcia
- Silvia Jané
- Sonia Giménez
- Queralt Vegas

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Al son del punk / Fotografies de Josu Trueba Leiva

2010-05-25T10:24:00.004+02:00

En Josu Trueba ens presenta el seu treball "Al son del punk":

"L’escena musical cubana sembla tan sols xauxa i xerinola, però no ho és. A l’illa, des de principis dels noranta, també es veuen algunes crestes.

El moviment punk cubà va començar a finals dels vuitanta, però l’eterna falta de recursos va fer que el debut de les primeres bandes s’endarrerís fins a principis dels noranta.

Al 1991, Gil va formar Rotura. Però la banda no va resistir una vida d’excessos i una sèrie de problemes interns van provocar la seva desintegració al 1993. Tot i això, la banda va esdevenir llegendària.

També al 1991, Abel va formar Futuro Muerto, una banda amb nom premonitori: va durar poc. Un any més tard, Abel ja estava començant un altre projecte: Detenidos, una de les bandes més radicals i contestatàries de la illa.

Eren anys difícils a Cuba, els del període especial. La caiguda del camp socialista va significar un fort cop per a la economia de Cuba, i això va repercutir la vida quotidiana. Aquests tres grups van crear un altre forma de veure la realitat que es vivia en aquell moment. Les seves principals referències musicals, igual que avui, venien del País Basc, del Estat Espanyol y de Gran Bretanya.

Rotura, Futuro Muerto i Detenidos van obrir un camí que seguirien d’altres. A mitjans de 1994 van saltar a escena VIH a l’Habana i Eskoria –probablement, la banda més consagrada i veterana de l’illa- a Santa Clara.

Avui, el moviment manté part de les seves arrels. Aquells músics s’han fet grans y tenen activitats més comuns. Alexis (El Urraka) fa labors de pare amb el seu germà Takechi, combinant-les amb la seva feina de mecànic. Markitos va canviar les baquetes de VIH per la màquina de tatuar i va formar una família. Didie treballa a la construcció y, conjuntament amb Yadira, te dos fills. Alejandro és baterista de dos grups metaleros, Eskape i Combat Noise. Anays (manager d’Eskoria), és advocada, y Ernesto -fundador del grup Akupunktura i ex integrant d’Eskoria-, informàtic. Alguns van decidir emigrar i d’altres se’n van anar per a sempre més. Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de pedagogia o sociologia, artistes plàstics i músics formen l’escena punk actual. Eskoria, Akupunktura, Arrabio, Limalla, Gatillo, Chispaitren i Albatros son les bandes més destacades. Els assaigs es fan a les cases particulars, garatges o a espais cedits per associacions culturals, amb el rom com a company inseparable. Es fan uns deu festivals de rock a l’any y els punks participen a dos d’ells: Rockasol i Ciudad Metal. És en aquests festivals on el punk de l’illa es reuneix, sempre que l’economia ho permeti. No és fàcil, asere!

A la memòria de William, fundador i ànima d’Eskoria, que va morir a la ciutat de Santa Clara el 30-01-2010.

ALEXIS (EL URRAKA) de La Habana: El punk no és res, encara.
MICHELLE de Trinidad: El punk és actitud, força i treball.
MARKITOS La Habana: El punk és merda.
WILLIAM de Santa Clara: És la meva forma de pensar, mantenint la meva ideologia.
ANAYS de Santa Clara: El punk és una oportunitat més per a seguir lluitant.
ALEJANDRO de La Habana: El punk és rebel·lió.
PABLO de Santa Clara: El punk és una forma lliure per expressar-te, desfogar-te i lluitar.
TAKECHI de La Habana: El punk és diversió.
DIDIE de La Habana: El punk és la veritat esculpida a la teva cara.
LUISITO de Sancti Spiritus: El punk és un somni d’uns pocs.
ERNESTO de Cienfuegos: Som pocs però estem ben parats."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Barcelona vertical / Fotografies de Rafa Badia

2010-05-17T12:54:00.003+02:00

En Rafa Badia ens presenta el seu treball "Barcelona vertical":

""Barcelona vertical" forma part del projecte fotogràfic personal sobre la ciutat, en el que estic treballant des de fa més de deu anys. Les 24 imatges aquí recollides van quedar fora del llibre "A Barcelona" Ed. Arola, 2009, per la simple raó de que, literalment, no "cabien", en una publicació amb disseny pensat per a fotografies horitzontals. Una llàstima: sóc un ferm defensor de "girar la càmera": el format vertical, encara que poc natural, permet un apropament diferent a la realitat que ens envolta. Crec que aquest tipus d’enquadraments afavoreixen una aproximació més intel·lectual, abstracta i simbòlica del que es registra fotogràficament.

Vivim en una època que es tendeix a l’arraconament de les instantànies més altes que amples. Tal vegada es deu a l’ús i abús de les òptiques gran angulars - amb el consegüent problema per a que no caiguin les línies- i del consum d’imatges en una pantalla - que no s’"omple" amb les imatges no horitzontals -. Ara es tendeix a "apaisar" fins i tot els retrats posats, històricament verticals.

Molts dels meus autors favorits, com Cartier-Bresson, Kértesz, Ralph Gibson o Serge Clèment, em demostren que les composicions verticals poden ser d’una gran efectivitat visual y emocional. Jo, salvant les distancies, també vull trencar una llança per aquest tipus d’imatges: aquí va una mostra de la meva recerca quotidiana per una ciutat que segueix oferint-me sorpreses, convidant-me a que jo les enregistri, moltes vegades amb la meva vella Nikon posada en posició perpendicular a la línia de l’horitzó."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Pinçaments / Fotografies de Xavier Socoro i Enric Mochales

2010-05-10T10:31:00.002+02:00

En Xavier Socoro i l'Enric Mochales ens presenten el seu treball "Pinçaments":

"L’esclavitud som nosaltres mateixos.

La boira que sense adonar-nos s’instal·la al nostre voltant fa que no ens adonem de la manipulació diària i constant que rebem de l’exterior.

Sembla no importar-nos massa ser fuetejats i colpejats mils vegades. Lluny de plantar cara ens resignem a acotar el cap, a mirar cap a una altra banda i a esperar que la propera vegada el fuet sigui més benèvol. Ens obstinem una i altra vegada a caure en els mateixos paranys que la societat ens té preparats i sorprenentment oblidem les ferides sofertes amb una inquietant facilitat.

A ells, als d’allà fora, ja els convé que així sigui, ells estan encantats de poder seguir formant exèrcits de dòcils contribuents que es deixin prostituir de tant en tant per poder omplir-se les butxaques sense remordiments, tranquil·lament. Això és el que hi ha…

Però, i si donem la mà a l’infinit i ens llancem a l’abisme de la incertesa? I si trenquem aquestes cadenes que ens mantenen silenciosos i immòbils des de ja fa massa temps? Plantem cara d’una vegada, alliberem-nos i mirem el futur sense por, sense escoltar amenaces ni consells enverinats.

Dipositem tota la nostra confiança en que això és possible.

Som-hi…

Llibertat!!!"

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Barri de pescadors / Fotografies d'Antonio López

2010-05-03T18:13:00.004+02:00

El Antonio López ens presenta el seu treball "Barri de pescadors":

"El barri de pescadors de La Antilla (Huelva) va ser fundat a finals del S.XIX pels immigrants portuguesos que venien a buscar feina a les barques d’arrossegament. Des d’aleshores fins avui en dia, el barri ha seguit fortament lligat a la mar. Han aconseguit subsistir al turisme desenvolupat a la zona, i conservar el seu estil tradicional i les seves arrelades costums, com la devoció a la Verge del Carmen, patrona dels mariners.

La Antilla no passa dels cinc-cents habitants a l’hivern. Les seves magnífiques platges han atret al turisme, però desenvolupant-se de forma controlada, fins el punt que els seus pescadors han mantingut una petita zona de platja des d’on surten a pescar el afamat llagostí de Huelva.

Els pescadors de La Antilla surten a la mar de matinada, recullen les xarxes, separen el peix, netegen les seves xarxes, un treball individual que no seria possible sense l’ajut dels seus companys. Quan una barca s’apropa a la costa, tots deixen les tasques que estan fent per uns moments per anar a ajudar al company a treure la pastera de l’aigua i posar-la a resguard a la platja. Espatlla contra espatlla, tots col·laboren com germans, perquè casi ho son ja que han crescut junts veien com els seus pares feien el mateix, llençar les barques a la mar i posteriorment recollir-les, malgrat no existir motors i s’havia d’entrar a l’aigua a collir-les. Ara que la força del motor regala la primera empenta però després deixa la barca clavada a la sorra depenent dels braços dels homes, ara que queden tant poques que no mereix la pena mantenir el tractor que evitava aquest esforç. Tots junts, com al bar que mira la platja i vigila les barques, com a les cases del poblat on les portes perden el seu us per a convertir-se en un element decoratiu, famílies nombroses totes on es mesclen els cognoms abans de perdre’s en pseudònims familiars.

Les cases de la barriada de pescadors La Antilla sempre estaran allí. L’actual alcalde es va encarregar d’arreglar papers i assegurar que allí no hi haurà un hotel amb piscina. Però potser d’aquí poc no podrem veure al nou passeig marítim als vells mariners mirant el mar amb enyorança, o baixant a la platja a veure les captures i a parlar dels temps del llagostí, quan s’omplien galledes i s’asseguraven el jornal, quan les xarxes sortien carregades, pesades, plenes de roba pels nens, de llibres, de teules noves per arreglar goteres. En aquests moments la actual crisi està baixant als joves dels andamis per a tornar-los a la mar, potser aquest estiu segueixin sense venir els turistes i sobren mans també als restaurants i a les terrasses del poble, i sobrin jardiners a les urbanitzacions, i pintin aquests la vella pastera del pare i la remolquin amb un potent motor per a sortir amb les noves xarxes a la mar que sempre els espera. Però els bancs de llagostins difícilment tornaran, i cada vegada tocaran a menys i s’hauran d’acostar més cap El Terrón o a Illa Cristina i arreglar la jornada amb els chocos o amb sort amb algun centollo despistat, o fer la maleta i marxar a d’altres mars o a seques ciutats lluny del sabor a mar que du el ventet."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

La gran nevada de març / Exposició col·lectiva

2010-04-26T13:48:00.004+02:00

Exposició col·lectiva sobre la temàtica de la gran nevada que va caure sobre Barcelona durant el 8 de març de 2010.

La proposta pretenia fer un document visual sobre aquell dia a diferents espais de la ciutat de Barcelona i algunes poblacions de les rodalies, per reflectir el fet insòlit de la neu en aquests espais a cotes tant baixes.

Fotògrafs/es (en ordre d'aparició):

Diais Sophie, Sonia Giménez, Aida Rojas, Anabel Gregorio, Anabel Gregorio, Cecilia Martirena, Nicola Casula, Aranzazu Gonzalez, Claudia Cristina, Josep Cases, Angel Andres, Daniel Rivera, Desiree Carrere, Godo Chillida, Gema Darbo, Jordi Guasch, Katy Thiers, Laia Godia, Sandra López, Michele Lapini, Alejandra Carles-Tolra, Núria Ordoñez, Marie-Pierre Teuler, Raúl Navarro, Alain Irureta, Sergio López, Juan Carlos Sánchez, Bernardo Alonso i Manel Obando.

Agrair-los a ells, i a tota la resta de les més de 140 propostes la seva participació, així com la gran qualitat de les fotografies rebudes.

GRÀCIES

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Secrets d'un laberint emmurallat / Fotografies de Flavio Forti

2010-04-19T15:04:00.005+02:00

El Flavio Forti ens presenta el seu treball "Secrets d'un laberint emmurallat":

"Tunísia és el resultat d'un mestissatge únic entre occident i orient mitjà. Fenicis, romans, àrabs i francesos van anar amalgamant-se durant més de vint segles deixant-nos un llegat fascinant.

Al segle VII les legions d'una nova religió van travessar el nord d'Àfrica i van fundar Kairouan, la quarta ciutat més sagrada de l'Islam.

A principis del segle VII el nord d'Àfrica, amb Kairouan com a capital, ja formava part del creixent imperi islàmic dels Califas Omeyas. Més endavant vindrien Sousse, Sfax, Tunis i d'altres tantes ciutats del territori tunisià actual.

Un dels elements més característics de la història i vida tunicina son les seves laberíntiques Medines. Aquestes ciutats emmurallades son un llegat emblemàtic d'aquells temps passats en el que es van fundar.

Ens perdem dins d'elles per buscar les seves costums y cultura actuals, rescatant instants, revelant secrets."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Ruïnes de l’exèrcit / Fotografies de l'Alba Castelltort

2010-04-12T12:05:00.005+02:00

L’Alba Castelltort ens presenta el seu treball "Ruïnes de l’exèrcit":

"Tot comença del no-res, qualsevol construcció va ser feta, creada en algun moment, construïda per unes persones i amb una finalitat, el pas del temps, inevitablement canvia les coses, les persones, transforma els materials dels que es construeix la terra i tot en el que en ella hi habita. Allò que en un temps va ser, ara es transforma i s’usa per a noves finalitats.

La mutació que sofreixen els espais gràcies a les diferents generacions que el van trepitjant, als diferents aconteixements socials que es van succeint, fins a arribar altre cop a aquella calma, a la solitud del lloc, a l’abandó, a la destrucció a bé nova transformació, el retorn a la natura, al lloc d’on van sortir un dia i, com ella canvia els espais, els integra, ja que li pertanyen, filant prim li pertany tot el que existeix.

Recórrer l’història del lloc, ara que ja està en calma, mirar enrere per a reconstruir la seva cronologia, fer el camí a l’inversa, des de la mort, al naixement i així clavar-hi la mirada."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Identitat_0 / Fotografies de l'Albert Farnós

2010-04-05T20:47:00.005+02:00

L’albert Farnós ens presenta el seu treball “Identitat_0”:

“Identitat_0, es una sèrie fotogràfica que investiga sobre les possibilitats de la fotografia com a document sociològic en el camp de la identitat de les persones.

El resultat neix a partir d'una acció fotogràfica generada en un poble del nord de Mali.

En 3 punts estratègics del poble vaig instal·lar durant dues setmanes platós fotogràfics; durant aquest temps vaig proposar a la gent la possibilitat de participar en l'acció fotogràfica i convidava a que ells mateixos formessin part del context com actors i protagonistes.

A través del retrat i una estètica marcada en l'aspecte formal es construeix una forma d'identitat dels personatges i que reflexiona plantejaments del tipus:

“...com vull mostrar-me, com m'agrada que em vegin o com miro a la càmera per ser vist...”

Un dels valors més acceptats en la fotografia és el seu contingut documental i que la podem equiparar a la realitat. El document fotogràfic es vol mostrar amb la mateixa realitat però aquesta objectivitat ja no existeix; en tot procés fotogràfic intervenen molts factors/actors”.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Perruqueries del Raval / Fotografies de Domingo Venero Barberán

2010-03-29T13:03:00.004+02:00

En Domingo Venero ens presenta el seu treball "Perruqueries del Raval":

"Un passeig per les diferents perruqueries que ens podem trobar pel barri de El Raval de Barcelona. Multiculturals, com la ciutat, des de les perruqueries de tota la vida, passant per les dels pakistanesos, fins a les més “fashion” i sense oblidar-nos de les perruqueries canines."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis / Fotografies de Xavi Corbella

2010-03-22T18:36:00.006+01:00

En Xavi Corbella ens presenta el seu treball "Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis":

"Anys de treball incansable han modelat els espais de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló. El ciment ha substituït les peces del paviment hidràulic trencades, les parets de totxo han anat omplint-se de feixos de cables i conduccions d’aigua, plàstic reciclat de procedència diversa ha substituït els vidres trencats dels finestrals. Grues impossibles han crescut on no hi cabien ascensors, i escales antiincendis i d’altres construccions accessòries han anat omplint espais buits. Aquesta evolució quasi orgànica ha donat com a feliç resultat una autèntica ciutat dels oficis, on han conviscut en harmonia tradició i modernitat, artesania i indústria, empreses grans amb petits tallers familiars, i un bar que ha funcionat com a fòrum de discussió i centre de negocis. Aquest petit ecosistema industrial, que ha esdevingut sostenible i de proximitat de forma gairebé involuntària, viu els darrers mesos de vida.

De les 230 empreses que hi havia a mitjans anys 90, tan sols 26 continuen aixecant la persiana cada matí. Enfronten un futur incert pendents d’indemnitzacions, sentències del Tribunal Suprem i costosos trasllats, sota la pressió d’una propietat immisericorde i la incomprensible indiferència de l’administració.

Cadascun dels locals que hem descobert mentre fèiem el reportatge ens ha desvetllat una història de treball, d’il·lusions, de vegades d’angoixes, sempre protagonitzades per personatges anònims que en molts casos se’ns han revelat com petits gegants del món productiu, herois quotidians operant en silenci en les velles (i belles) naus de totxo cuit, gairebé uns outsiders en el món en què vivim. Hem escoltat, narrades en primera persona, les petites aventures fabrils i humanes que amagaven les envellides portes, obertes milers de vegades cada matí i que, malauradament, aviat es tancaran per sempre més.

Deixar un modest document gràfic i escrit d’aquesta petita ciutat i dels seus habitants ha representat per a nosaltres un autèntic privilegi."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatges Urbans / Fotografies de Nacho Gómez

2010-03-15T18:53:00.008+01:00

En Nacho Gómez ens presenta el seu treball "Paisatges Urbans":

"Aquest projecte ens mostra una sèrie de fotografies de diferents espais de la ciutat. Les imatges, la major part preses de nit, ens convida a observar llocs quotidians que solen passar desapercebuts durant el dia a dia."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Manganès (Mn) / Fotografies de Milko Carreño

2010-03-08T11:16:00.007+01:00

En Milko Carreño ens presenta el seu treball "Manganès (Mn)":

"Xile es un dels països que porta la mineria a les seves venes, en aquesta estreta i llarga faixa de terra existeixen varies ciutats que giren al voltant del coure, entre les que estan la mina a tall obert i subterrània més grans del món.

Aquest treball fotogràfic es va fer a la Fundició Tallers, ubicada a la ciutat de Rancagua. Aquesta empresa produeix anualment 12.000 tones i els seus treballadors estan dia rere dia elaborant materials per a les diferents empreses mineres que existeixen a Xile.

Aquesta mostra vol donar una visió d’una part molt desconeguda del inici del procés miner, que és la fundició que es necessita per a la mineria, però per sobre tot mostrar als homes que fan possible aquest procés no gaire conegut per la majoria dels habitants d’aquesta ciutat.

La finalitat d’aquest treball és donar valor al treball pesat i dur que fan aquests homes."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Graforrelatos / Fotografies de Lola López-Cózar

2010-03-01T11:46:00.006+01:00

La Lola López-Cózar ens presenta el seu treball “Graforrelatos”:

"Si una imatge val més que mil paraules, a vegades unes quantes paraules determinen la forma de mirar una imatge. A “Graforrelatos” una de les mil històries que poden que pot contenir una imatge."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Farewell Barcelona / Fotografies de l'Andrés Gamarra

2010-02-22T20:58:00.011+01:00

L’Andrés Gamarra ens presenta el seu treball “Farewell Barcelona”:

“Les següents fotografies pretenen documentar la meva visió personal de Barcelona, la ciutat on resideixo des de fa més de 8 anys. A Barcelona, existeixen centenars de trajectes que realitzo una u un altre vegada cada dia, a diferents hores, a vegades acompanyat de gent o sol amb la meva càmera de carret a la ma. Fotografio amb una petita càmera rusa, que gracies al seva reduïda mida i la qualitat de la pel·lícula en blanc i negre, em permeten passar pràcticament desapercebut. Als carrers, observo que els habitants mantenen un accelerat procés d’adaptació als canvis que genera l’agressiu creixement urbanístic i social de la ciutat.

Per contra, per a mi la ciutat es manté viva i atractivament inesgotable de temes. Per a bé o per mal la ciutat ens ofereix un espai que ens conté i al que jo m’apropo a un dels seus costats més agradables. Així que lluny de denunciar a través de les meves imatges, senzillament sucumbeixo al costat més exòtic de les mescles que apareixen davant del meu camp de visió. Per una banda la ciutat m’ofereix unes línies orgàniques en forma dels seus habitants, que conviuen quasi en harmonia, amb les línies inorgàniques del nous horitzons concrets. Aquest fràgil equilibri, aquest constant desfilar compositiu, és el que crea en mi una necessitat de documentar el que vaig veure, de sortir a capturar aquestes fraccions de temps que registren el comportament del home i les seves estructures, amb la seva bella simbiosi”.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Passat Fabril (1817-1959). La Barcelona desapareguda / Fotografies de Nuria Marí

2010-02-15T18:08:00.006+01:00

La Nuria Marí ens presenta el seu treball "Passat Fabril (1817-1959). La Barcelona desapareguda":

"Fotografies en blanc i negre sobre el patrimoni industrial de Barcelona i rodalies, amb la intenció de preservar la memòria històrica del nostre passat industrial.

Moltes de les fàbriques que es mostren en aquesta exposició ja han desaparegut o bé han estat seriosament mutilades, altres en canvi tenen un futur força esperançador gracies a col·lectius e institucions que lluiten per preservar aquesta herència.

La cerca del equilibri entre passat i futur del nostre patrimoni industrial és el fil conductor d’aquesta exposició."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Desert d'Atacama / Fotografies de la Cristina Costales

2010-02-08T11:03:00.006+01:00

La Cristina Costales ens presenta el seu treball “El desert d’Atacama”:

"El desert d’Atacama està situat al nord de Xile, a la regió d’Antofagasta, i està considerat el lloc més sec de la terra. Les temperatures són extremes i segons els habitants de San Pedro de Atacama, l’últim cop que van veure unes gotes de pluja va ser fa més de dos anys.

Tot i que hi trobem grans dunes, no és un desert bàsicament de sorra. El paisatge és molt variat; muntanyes rocoses, llacs d’aigua salada i d’aigua dolça, grans extensions de sal, formacions volcàniques i un dels camps de gèisers més gran del món, el Tatio. Tot això a una alçada que va des dels 3000m fins a més de 5000m per sobre del nivell del mar.

Els recursos dels seus habitants són l’explotació minera, representada per la impressionant mina de Chuquicamata, la mina a cel obert més gran del món, d’on s’extreu el 40% del coure a nivell mundial, i el turisme.

Aquestes imatges estan fetes durant un passeig per Xile l'octubre de 2009. Amb elles he volgut transmetre la sensació de pau del desert, la diversitat de l'entorn i la meravellosa llum que deixa veure els contrastos entre el cel i els tons torrats del paisatge".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista) / Fotografies de Pedro Morales

2010-02-01T12:43:00.007+01:00

El Pedro Morales ens presenta el seu treball “La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista)”:

"Amb el color com a ingredient principal, les obres que presento poden ser àcides, dolces o salades segons els “ulls que les provin”.

No es tracta només d’una exposició fotogràfica. La fotografia m’ha servit com la base d’una bona massa per dipositar sobre ella idees tretes a vegades del subconscient, a vegades trobades per sorpresa malgrat haver estat buscades.

M’encanta barrejar, fusionar i alterar la realitat. En aquesta exposició he intentat que la varietat sigui un motiu per gaudir. L’espectador no trobarà un estil d’autor, les notes de cubisme i surrealisme es passegen per les obres.

La gastronomia sedueix la boca, les imatges per la mirada, els nous sabors son tan gustosos o amargants com les meves obres, però si proves diverses vegades un nou sabor pot acabar essent addictiu.

Sobre l’autor, a mig camí entre l’ inconformisme de lo mecànic de la fotografia, i a les portes de la pintura, intentant absorbir els mars de mitjans que ens ofereix la tecnologia actual, per deixar caure gotes de colors, distorsionats entre mascares i pinzells digitals amb la finalitat d’alegrar el cor a través dels ulls".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Electri(c)ity / Fotografies de Marc Vadrí

2010-01-25T17:45:00.007+01:00

El Marc Vadrí ens presenta el seu treball "Electri(c)ity":

"Electri(c)ity sorgeix a la ciutat de Beograd (Belgrad), capital sèrbia, a la que se li afegeixen altres ciutats balcàniques i occidentals europees. Una espècie de caos elèctric contamina el cel de la gran ciutat, connectant persones i llocs. Les connexions maldestres proliferen entre els centenars de quilòmetres de cablejat que es pot escoltar guspirejar. La informació és abundant al llarg del seu llarg recorregut, encara que generalment solament transporta energia amb la finalitat de convertir-la en un treball més o menys útil.

D’una estocada mortal però de gran necessitat es formen els cels de les grans ciutats com Beograd. Prenent l’anime “Serial Experiments Lain” com a referència, podem arribar a preguntar-nos si algun dia veurem (o inclús experimentarem) la transició de l’ésser humà en informació, el qual podrà desplaçar-se a qualsevol part del món físic de forma immaterial".

Podeu veure tota l'expsició complerta a TERRAdeNINGU.com

20 Visions de Nadal / Exposició col·lectiva

2010-01-19T02:52:00.004+01:00

No tothom viu el Nadal de la mateixa forma...i volem saber com ho viviu vosaltres, o persones del vostre entorn. Gent de tot arreu del món.

Sentiments com alegria, tristesa, riquesa, pobresa, gent gran, nens, regals, il·lusió, reunions familiars, soledat, llum, color, festa de cap d'any, borratxeres, nadales, torrons...hi ha tantes formes de viure i percebre aquestes festes com persones hi ha al món.

La idea és agafar el màxim de visions diferents...en alguns casos primarà la tècnica, en d'altres la temàtica i en d'altres els textos que ens hi heu afegit. En qualsevol cas...estigui la teva o no a la exposició final...MOLTES GRÀCIES.

Aquí podeu veure les 20 visions escollides de les moltes fotografies rebudes durant la convocatòria.

Fotògrafs/es (en ordre d'aparició):

- Gema Sánchez Nájera

- Clara Carbonell

- Andrea Vallès Ferré

- Eduardo Abella Blanco

- Mónica Mateu Ruiz

- Borja Oliván Sánchez

- Erika Klappenbach

- Carles Calero Muñiz

- Josu Trueba Leiva

- Sabina Salicrú

- Marco Dasencich

- Sonia Giménez Bellaescusa

- Raquel Romero

- Juan Ignacio Piedras Ros

- Vanessa Salas Moreno

- Andrés Mauri

- Mariam Marcos Naves

- Juan Carlos Sánchez Ávila

- Rafa Badia

- Jose López

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Scanner Project / Fotografies de la Margherita Memeo

2010-01-10T22:19:00.004+01:00

La Marherita Memeo ens presenta el seu treball "Scanner Project":

“Scanner Project” va néixer com un joc, una prova feta amb un vell escàner de la marca OKI, i el resultat va ser força estrany. Una fotografia molt fosca i molt desenfocada, així que vaig començar a provar amb més llum directa, amb més moviment, és a dir, l’únic que faig és posar el meu cos davant l’escàner, apagar tots els llums de l’habitació, però deixant-ne una encesa.

Després de la primera sèrie, em vaig adonar que les “fotografies” eren capaces d’expressar quelcom... algunes son tristes, d’altres son simplement rares, així que vaig seguir amb aquest treball.

El resultat mai és pot preveure. Mai se sap el que pot sortir. Les “fotografies” son com imatges que canvien amb el temps. Un moviment continu".

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

SURRealisme / Fotografies de l'Antonio Iglesias Carrasco

2009-12-29T19:47:00.006+01:00

Amb SURRealisme, sèrie infinitament inacabada, mostro la meva particular percepció del mon des de la metàfora fotogràfica, buscant descobrir la veritat amb meditades escriptures automàtiques visuals, i explicar amb cada fotografia històries on cadascú ha de descobrir o aplicar la seva lògica personal.

Fent servir collage escènic, escenificant i matxambrant objectes i/o persones més o menys congruents, intento expressar amb ironia el funcionament real dels topics, folklore, institucions i supersituacions que em rodegen per aquestes terres del sud.

M’agrada combinar la capacitat destructora del dadaisme i la reproducció creativa, transformadora i enriquidora del surrealisme per parlar de les visions i sensacions de anar i venir diari. I no m’agrada que em comparin amb Chema Madoz, al que per suposat admiro.

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Lesbianes i molt més / Fotografies de la Hanna Jarzabek

2009-12-22T17:48:00.004+01:00

La Hanna Jarzabek ens presenta el seu treball "Lesbianes i molt més":

"Polònia és un país molt tradicional el qual la qüestió homosexual provoca sovint reaccions homòfobes.

La visibilitat de les dones lesbianes a la via pública és gairebé nul·la i la majoria de la societat percep només la dimensió sexual de les seves relacions.

Aquest reportatge mostra la vida quotidiana d’aquestes dones tant al seu costat íntim com al seu context més social, incloent el seu activisme a associacions que lluiten contra l’homofòbia a Polònia".

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Que visquin els morts / Fotografies d'Adrian Markís

2009-12-16T12:25:00.007+01:00

La vida i la mort, les pors, les rutines, la nostàlgia, les absències sense remei, el dolor d’aquesta pèrdua, el temps arrasant amb els somnis i esperances.

Visquin els morts és un treball inspirat en el que he mencionat, potser per a molts sigui encara més i per a d’altres serà molt diferent. L’autor ens explica que sent molta angoixa i apatia amb el temps en el que viu, que solament troba una escapatòria en la realització de les seves fotografies, aquest projecte per a l’Adrián significa plasmar les seves sensacions de la vida a través de la mateixa mort.

L’humor negre i la ironia de les seves fotografies, son eines que ajuden a expressar un tema tant difícil com la mort. Davant de situacions molt difícils de portar amb un mateix moltes vegades l’humor ajuda a treure’s aquest gust amargant que deixa la vida.

Adirán genera a les seves fotografies un ambient fosc i dramàtic amb una bellesa agònica, sense pensar-ho és el que brota de dins, la rutina amb la gent, destruint els somnis i automatitzant el procés de la vida com si fos un compte matemàtic...hi ha tants que viuen morts per dintre i tants morts que encara morts viuen dins nostre, que moltes vegades tot s’ha de prendre de forma relativa.

Quanta necessitat tenim d’ocultar-nos de nosaltres mateixos, que pocs camins ens queden de llibertat i que necessaris son per a canviar allò que en algun moment tots hem sabut que estava malament.

L’autor vol destacar la bellesa del quotidià, que en el món dels vius no s’aconsegueix apreciar i al final de tot el seu significat pren forma.

La depressió i la soledat, grans protagonistes dels nostres tempos, colpegen i fereixen a la societat de forma barroera, aquestes fotografies tracten de mostrar el poder que tenen en tots nosaltres.

Visquin els morts s’ha dut a terme durant tres anys, començant per finals del 2006.

S’han fotografiat exteriors a cementiris d’Argentina i Uruguai, i posteriorment els esquelets han estat fotografiats a l’estudi, respectant les il·luminacions, perspectives i proporcions.

Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Viale / Fotografies de Paula Burb

2009-12-09T12:38:00.008+01:00

Paula Burb ens explica el seu treball "Viale":

"Es fa una llei recordar. Els que van viure la major part de les seves vides al poble competeixen per la memòria més exacta. Els magatzems de Ramos Generales conviden al temps a romandre. Els rellotges semblen córrer més ràpid.

Vaig conèixer Viale a través dels relats de la meva àvia Elena.

El meu avi Jacobo Israelson va fundar allà una botiga de Ramos Generales al 1908 i ella el va acompanyar al 1920 arribant a cofundar la primera escola Normal.

Rastrejant aquesta historia familiar vaig arribar al poble trobant molts més que vells records. A través de la calidesa que em van brindar els seus habitants vaig conèixer una ciutat que conserva la seva historia. El silenci i el lent transcórrer de les hores potser ajuden a aquesta permanència de la memòria.

Tot i a pesar de la fort presencia del passat, el temps és inflexible i el que avui sembla etern aviat canviarà i això és inevitable. Avui dia les transformacions succeeixen amb major acceleració, són desaparellades, però finalment acaben cobrint-lo tot.

Les fotografies d’aquest treball intenten registrar llavors tota aquesta atmosfera de suposada atemporalitat".

Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Rescat / Fotografies del Jorge Semilla

2009-12-02T13:09:00.004+01:00

El Jorge Semilla ens explica el seu nou treball "Rescat":

"Des de que faig fotografia sempre m’he preguntat, què busco? Perquè vull deixar registrat el que sigui, i perquè ho faig d’una determinada forma?

I la meva resposta sempre és: la imperiosa necessitat d’atrapar el temps, de rescatar moments per a que no es perdin dins l’oceà de l’oblit, i amés, fer-ho amb una cerca estètica que m’agradi.

Aquesta mostra sorgeix d’una casual circumstància, el descobriment dins d’un bagul oblidat, ple de robes i objectes que van tenir a veure amb la meva família.

Abans de llençar-los, se’m va ocórrer aquesta idea de fotografiar-los, acompanyant-los amb les fotografies que jo mateix feia però no mostrava...no eren “art”.

Els ofereixo un retrat íntim meu i dels meus éssers estimats".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Mirant enrere / Fotografies de la Montse Puig

2009-11-23T12:54:00.007+01:00

La Montse Puig ens explica el seu nou treball "Mirant enrere":

“Mirant enrere” intenta mostrar les diferents fases emocionals viscudes als meus 33 anys de vida.

A simple vista veiem una sèrie de fotografies realitzades des de la part del darrera d’un cotxe. El cotxe simbolitza el guia del viatge de la meva vida, des del meu naixement, fins el moment actual.

Mentre que a la part del darrera, representa el passat viscut. Són els records que evoquem visionant-los a les nostres ments amb imatges borroses i poc clares. Només aquells records que més ens han impregnat a la nostra vida es mostren amb més nitidesa. Aquest fet el mostro al meu treball amb la definició de la imatge i el contrast dels colors.

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

Un part a casa / Fotografies de l'Albert Pons

2009-11-15T17:20:00.007+01:00

L'Albert Pons ens explica el seu nou treball "Un part a casa":

"Aquest treball fotogràfic, intenta retractar, tenint en compte la proximitat amb el subjecte, la meva germana, com es desenvolupa un part a casa, l’experiència que és per als protagonistes d’aquest, i l’intens que va ser per a tots els que vam tenir la sort de viure’l.

Magí va néixer al menjador de casa. Va ser una decisió presa a consciència i viscuda amb plenitud. Cada vegada són més les dones que decideixen responsablement com volen parir.

Reclamen respecte, caliu i confiança. Criden a la valentia ancestral que les lliga a la vida i que les atorga el dret a decidir sobre el propi cos".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

Ocells sense ales / Fotografies del Papu García

2009-11-09T11:01:00.006+01:00

Papu García ens explica el seu treball "Ocells sense ales":

"L’inici d’“Ocells sense ales” és conseqüència de la unió de la meva feina com a foto periodista i la meva visió i posterior posada en escena del que sento al fer aquestes fotografies.

En multitud d’ocasions he hagut de realitzar reportatges a zones socialment desfavorides, on la pobresa colpeix l’ambient i omple de tristesa qui visita aquelles zones.

Existeix un xoc brutal en quant a les sensacions que d’allà s’obtenen, per una banda, i com desgraciadament sol passar en aquests casos, són els nens els que pateixen les pitjors conseqüències d’aquesta situació.

Per altre, la felicitat desbordant davant qualsevol petit esdeveniment.

Arriba un moment en que les ales de tots aquests ocells que esvoleteguen, són tallades, fent que tinguin molt poques possibilitats de millorar la seva vida actual, fent veure la realitat del dia a dia.

És això el que em fa tancar les imatges obtingudes a recintes sense sortida, és això el que em fa expressar el meu dolor davant d’ells".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

This is Benidorm / Fotografies de la Lucía Burbano

2009-11-02T12:39:00.005+01:00

La Lucía Burbano ens explica el seu treball "This is Benidorm":

"Benidorm, destinació turística per excel·lència des de fa dècades, no coneix el significat de la paraula crisi. Concebut com un Manhattan a l’espanyola als anys 50 i beneit pel benèvol clima de Llevant, la seva fama traspassa fronteres.

Aquest és un recorregut pels seus gratacels, estiuejants i platges realitzat durant el mes d’agost de 2009. Una mirada indiscreta però que segur no deixarà indiferent a ningú".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

La lluita travestí / Fotografies del Jordi Pizarro

2009-10-26T11:52:00.008+01:00

El Jordi Pizarro ens explica el seu treball "La lluita travesti":

"El reportatge ens ensenya la vida quotidiana des de dins del col·lectiu de transsexuals que treballa com a prostitutes a la zona del Camp Nou.

Ha estat un llarg treball ja que he hagut de guanyar-me la confiança amb elles per poder accedir des de tant endins i profunditzar a la seva més mínima intimitat.

És una reflexió de quin paper atorguen a la nostra societat actual i conviden a la reflexió de si realment estan integrades com pensem o si tenen dificultats laborals a causa de la seva elecció de gènere".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

La vie est belle / Fotografies del David Vilanova

2009-10-19T13:38:00.006+02:00

El David Vilanova ens explica el seu treball "La vie est belle":

"A les grans ciutats, sovint ens trobem tota classe de rodamóns. Molts d’ells en situacions molt diverses i en condicions difícils per a sobreviure, és a dir, passant nits d’hivern sota zero, cercant alguna cosa per menjar, on poder dormir, alguna cosa per vendre, etc. Ser rodamón és una vida molt complexa i amb moltes barreres a superar.

Aquest reportatge reflexa la vida d’un personatge un tant especial. El fet de qualificar-lo així és per diferents raons. En primer lloc, per ser un rodamón diferent a la resta, per les seves ganes de viure i sortir endavant. Per la seva personalitat, és a dir, una persona molt intel·ligent, amable i educada. Per voler fer un món millor des de la situació en la que es troba. Podria estar enumerant raons, però una última és perquè temporalment està vivint en un pis sense llum ni aigua, però amb unes parets on refugiar-se, quelcom que els rodamóns normalment no tenen. La vivenda és temporal, perquè en aproximadament un mes, tornarà a dormir al carrer com anys enrere.

Antonio Henrique Dos Santos, nascut a Portugal al 1960. Actualment viu a Barcelona, no especifico cap lloc concret perquè com ell bé diu ha sigut i és un rodamóns. Al seu passat havia viscut 32 anys a França. A l’arribar a Espanya, va viure a una cova amb més rodamóns, fins arribar als carrers de Barcelona.

Els dies els passa al carrer, ja sigui als parcs, a llocs que defineix com únics, buscant coure o compartint moments amb la gent i amb les seves amistats, com Andrea.

La seva vida va lligada als animals, en concrets els gossos. Fanny és el nom de la gosseta que l’acompanya a tots els llocs, te 14 anys i un ull cec, apart de tenir alguna malaltia que es manifesta a la pell. En ocasions, la vesteix i la posa guapa amb joies que troba a diferents llocs. La defineix com: “Te un llenguatge singular i tenim una força moral que entenem”. Abans Fanny va tenir un gos anomenat Lupi amb el que va compartir moltes experiències. Està enterrat a Montjuïc, a un lloc difícil d’arribar i al costat del mar. Les seves paraules sobre Lupi van ser: “Era un gos molt llest i un supervivent com jo”. “Sempre havíem viscut al costat del mar, aquí el mar és seu i és lliure”. A dues imatges podem veure a Lupi, reflectit a unes fotografies les quals fan referència als seus records.

El seu mitjà de transport és una bicicleta, on la va decorant amb el que troba. A la part davantera es situa Fanny, dins d’una típica bossa creada per ell. La resta és d’Antonio amb un seient una mica peculiar.

Els motius i/o objectius que em van empènyer a realitzar aquest projecte van sorgir el primer dia que vaig conèixer a Antonio. Va ocórrer al parc de sota casa meva quan vam mantenir una llarga conversa sobre diferents temes. Aquell mateix dia, en aquell home vaig veure que hi havia un personatge únic i ple de sorpreses. No em vaig equivocar i així va ser, a mesura que realitzava el reportatge em trobava alguna cosa que em sorprenia. Era entretingut compartir moments amb ell, ja que comparties temes d’actualitat amb una persona plena de cultura.

Totes les fotografies que composen aquesta vida al carrer, estan fetes amb el fi de veure el més allà del que veiem quan passegem pel carrer. Moltes vegades ens trobem amb molts d’ells i no fem ni un simple gest. Moltes vegades ens queixem per simples tonteries i no ens parem a pensar en lo malament que ho passen al seu lloc. Amb el “moltes vegades” podria nombrar quantitat de coses amb el fi de reflexionar sobre la vida que ens pot arribar a tocar i amb el fi d’ajudar a persones en situacions molt complexes.

Com a persona i fotògraf, dir que ha estat una experiència única i enriquidora poder compartir aquests moments amb Antonio, Fanny i la gent del carrer. T’adones de com viuen, que fan per sobreviure que hi ha gent que comparteixen els seus moments amb ells, que moltes vegades estan tristos, però que moltes altres més feliços que cap altre i que surten endavant amb el que poden. També t’adones que si algun de nosaltres poséssim un granet de sorra, podríem ajudar a gent que de veritat s’ho mereix. Aquest treball va dedicat a tots ells, especialment a Antonio".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere / Fotografies de l'Anna Baeza

2009-10-12T21:08:00.005+02:00

L'Anna Baeza ens explica el seu treball "Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere":

"Molts dels dominicans arribats al barri de Sant Pere pels volts dels anys 90 han marxat per culpa dels preus dels lloguers i la desocupació. Avui encara, però, les perruqueries continuen sent veritables centres de reunió on es troben, per separat, homes i dones, molts d’ells joves sense feina estable.

Passen les hores. A ritme de bachata, es parla amb nostàlgia dels bons temps, es denuncia la manca de recursos i es mira el futur amb la barreja d’orgull i optimisme indolent dels qui tenen poc a perdre".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

El trasllat / Fotografies de l'Alfonso de Castro

2009-10-05T11:23:00.003+02:00

L'Alfonso de Castro ens explica el seu treball "El trasllat":

“Durant els últims 12 anys he viscut a la mateixa casa. Una casa molt gran on he anat emmagatzemant, doncs no crec que li pugui dir d’una forma més exacta, els objectes més diversos.

Ara ha arribat el moment de traslladar-me.

D’aquí a dos mesos espero haver-me marxat d’aquí, però abans he de recollir, emmagatzemar, ordenar, empaquetar, tot el que hi tinc a casa. En definitiva un trasllat.

Aquestes fotos tracten de ser una espècie de cens dels objectes que m’han rodejat aquest temps. El temps de la fotografia ve marcat per la estenopeica”.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com