dilluns, 6 d’octubre del 2008

Barcelona, mirades a la mar

Barcelona és avui dia una ciutat oberta a la mar, la seva mar. Lloc d’esbarjo de gent de totes les condicions, habitants i visitants. Instants d’aquesta quotidiana relació de la gent amb el Mediterrani.

Punt de trobada de la persona amb l’infinit mar, lloc on cadascú estableix la seva pròpia comunicació i reflexió.

Mirades a la mar, sovint mirades perdudes, però també mirades trobades, com la meva amb la mar.


Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,
Me ha encantado esta exposición. A medida que iba pasando las fotos me iban viniendo palabras a la cabeza (soledad, descando, inmigración, desunion, paz...)

Enhorabuena al autor

Saludos
Javier

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el plantejament del reportatge. Dins la sencillesa del marc presentat,mar,cel, banc, cada foto es ben diferent i ens diu un munt de coses dels personatges que hi trobem. Les sensacions de tristesa, descans,soletat, felicitat,amor,desencant,.. acompanyades per la diversitat de personatges (gent jove, gent gran, inmigrants, mares, parelles,amics)ens fan pensar en nosaltres i el nostre entorn. Si l'Esteban pretenia no deixar-nos indiferents ho ha conseguit.Felicitats Esteban!

Anònim ha dit...

HOLA SOC LA MARTA DEL MENGEM? ESTEBAN ETS UN CRAC, QUASIBÉ M'HE SENTIT A PROP DEL MAR DESDE CASA MEVA...JO VAIG SOVINT A SEURE EN AQUESTS BANCS AL COSTAT DE LES TORRES MAPHRE DE BARCELONA...UN PETÓ DEL JOAN I UN ALTRE MEU. FELICITATS.