dimecres, 17 de juny del 2009

Estètica de l’artigrafia


L’artigrafia és un projecte estètic. Un postulat de creació.

Si l’art concep mil formes diferents d’expressió, si les percepcions de la concepció artística no son úniques, la artigrafia no és un element transgressor, sinó renovador de la estètica de l’art.

Mil vegades la ombra i la fredor construeixen el seu nom i embruten l’historia de l’art, mil vegades les modes emparen postulats mesquins que res no constitueixen, mil vegades del designi de l’art es veu sotmès a les dictadures i a la veu del poder.

Solament la veu autèntica preval entre les muses, el genuí te el suport de la ingenuïtat a vegades, el gegantí te essència de quotidianitat mil vegades, la veritat no es construeix solament amb diners, és el sacrifici i l’investigació de qui atorga els paravents de les muses.

La artigrafia neix davant la visió de mil mesquins estripats a les teles, davant l’esperpèntica veu de mi pinzellades sense forma, davant el dubte a la realitat de la veritat artística, davant el pas d’ingents quantitats de diners derivades a espais mediocres.

La artigrafia no pretén trencar les vestidures ni vestir sants, ni cerca seguidors ni acòlits, és un cant personal que no vol hereus, ni modes, ni refugis de personatges cèlebres.

La artigrafia és solament reflexió i suor, entreteniment i inspiració, i és investigació dins la soledat. Solament per divertiment i per la recerca d’un altre camí, per experimentació dins la mateixa experimentació, pel plaer de conèixer i cercar, per la necessitat de trobar, neix la artigrafia. I no te necessitat de que ningú la entengui o la comparteixi, la cerqui o la segueixi, doncs ens sí mateixa ja ha triomfat.



EL COLOR A L’ARTIGRAFIA

El color és la tonalitat i és el contrast de notes rítmiques, és embolcall de l’objecte i és l’ànima de l’objecte.

El color és energia i és fredor, és calidesa i és sobrietat.

El color és crit i catarsi, i és harmonia i equilibri.

El color és veladura i reflex, i tonalitat i ritme pausat. El color és espai inert i és força viva. El color és projecció d’ombra i dualitat amb la llum. El color és angoixa, i és riquesa, i és bellesa cromàtica i astral impuls creador.

El color és dinamisme i és pausa, i socronia, i ruptura, i renovadora esencia que debat la seva projecció a l’obra.

I el color s’agermana i fusiona amb d’altres cromatismes, com una comunió de ritme i harmonia, o es revela i lluita per sortir d’entorns sense forma i anodins.

És el color espai que submergeix el sentir dins sensacions de calidesa i d’harmonia, o és un xiscle estrident que colpeja furiós com un ganivet a l’ànima.

Regalem color, però regalem puresa, regalem equilibri en el que descansar la meva ànima cansada del diari anar i venir.


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com