En Josu Trueba ens presenta el seu treball "Al son del punk":
"L’escena musical cubana sembla tan sols xauxa i xerinola, però no ho és. A l’illa, des de principis dels noranta, també es veuen algunes crestes.
El moviment punk cubà va començar a finals dels vuitanta, però l’eterna falta de recursos va fer que el debut de les primeres bandes s’endarrerís fins a principis dels noranta.
Al 1991, Gil va formar Rotura. Però la banda no va resistir una vida d’excessos i una sèrie de problemes interns van provocar la seva desintegració al 1993. Tot i això, la banda va esdevenir llegendària.
També al 1991, Abel va formar Futuro Muerto, una banda amb nom premonitori: va durar poc. Un any més tard, Abel ja estava començant un altre projecte: Detenidos, una de les bandes més radicals i contestatàries de la illa.
Eren anys difícils a Cuba, els del període especial. La caiguda del camp socialista va significar un fort cop per a la economia de Cuba, i això va repercutir la vida quotidiana. Aquests tres grups van crear un altre forma de veure la realitat que es vivia en aquell moment. Les seves principals referències musicals, igual que avui, venien del País Basc, del Estat Espanyol y de Gran Bretanya.
Rotura, Futuro Muerto i Detenidos van obrir un camí que seguirien d’altres. A mitjans de 1994 van saltar a escena VIH a l’Habana i Eskoria –probablement, la banda més consagrada i veterana de l’illa- a Santa Clara.
Avui, el moviment manté part de les seves arrels. Aquells músics s’han fet grans y tenen activitats més comuns. Alexis (El Urraka) fa labors de pare amb el seu germà Takechi, combinant-les amb la seva feina de mecànic. Markitos va canviar les baquetes de VIH per la màquina de tatuar i va formar una família. Didie treballa a la construcció y, conjuntament amb Yadira, te dos fills. Alejandro és baterista de dos grups metaleros, Eskape i Combat Noise. Anays (manager d’Eskoria), és advocada, y Ernesto -fundador del grup Akupunktura i ex integrant d’Eskoria-, informàtic. Alguns van decidir emigrar i d’altres se’n van anar per a sempre més. Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de pedagogia o sociologia, artistes plàstics i músics formen l’escena punk actual. Eskoria, Akupunktura, Arrabio, Limalla, Gatillo, Chispaitren i Albatros son les bandes més destacades. Els assaigs es fan a les cases particulars, garatges o a espais cedits per associacions culturals, amb el rom com a company inseparable. Es fan uns deu festivals de rock a l’any y els punks participen a dos d’ells: Rockasol i Ciudad Metal. És en aquests festivals on el punk de l’illa es reuneix, sempre que l’economia ho permeti. No és fàcil, asere!
A la memòria de William, fundador i ànima d’Eskoria, que va morir a la ciutat de Santa Clara el 30-01-2010.
ALEXIS (EL URRAKA) de La Habana: El punk no és res, encara.
MICHELLE de Trinidad: El punk és actitud, força i treball.
MARKITOS La Habana: El punk és merda.
WILLIAM de Santa Clara: És la meva forma de pensar, mantenint la meva ideologia.
ANAYS de Santa Clara: El punk és una oportunitat més per a seguir lluitant.
ALEJANDRO de La Habana: El punk és rebel·lió.
PABLO de Santa Clara: El punk és una forma lliure per expressar-te, desfogar-te i lluitar.
TAKECHI de La Habana: El punk és diversió.
DIDIE de La Habana: El punk és la veritat esculpida a la teva cara.
LUISITO de Sancti Spiritus: El punk és un somni d’uns pocs.
ERNESTO de Cienfuegos: Som pocs però estem ben parats."
El moviment punk cubà va començar a finals dels vuitanta, però l’eterna falta de recursos va fer que el debut de les primeres bandes s’endarrerís fins a principis dels noranta.
Al 1991, Gil va formar Rotura. Però la banda no va resistir una vida d’excessos i una sèrie de problemes interns van provocar la seva desintegració al 1993. Tot i això, la banda va esdevenir llegendària.
També al 1991, Abel va formar Futuro Muerto, una banda amb nom premonitori: va durar poc. Un any més tard, Abel ja estava començant un altre projecte: Detenidos, una de les bandes més radicals i contestatàries de la illa.
Eren anys difícils a Cuba, els del període especial. La caiguda del camp socialista va significar un fort cop per a la economia de Cuba, i això va repercutir la vida quotidiana. Aquests tres grups van crear un altre forma de veure la realitat que es vivia en aquell moment. Les seves principals referències musicals, igual que avui, venien del País Basc, del Estat Espanyol y de Gran Bretanya.
Rotura, Futuro Muerto i Detenidos van obrir un camí que seguirien d’altres. A mitjans de 1994 van saltar a escena VIH a l’Habana i Eskoria –probablement, la banda més consagrada i veterana de l’illa- a Santa Clara.
Avui, el moviment manté part de les seves arrels. Aquells músics s’han fet grans y tenen activitats més comuns. Alexis (El Urraka) fa labors de pare amb el seu germà Takechi, combinant-les amb la seva feina de mecànic. Markitos va canviar les baquetes de VIH per la màquina de tatuar i va formar una família. Didie treballa a la construcció y, conjuntament amb Yadira, te dos fills. Alejandro és baterista de dos grups metaleros, Eskape i Combat Noise. Anays (manager d’Eskoria), és advocada, y Ernesto -fundador del grup Akupunktura i ex integrant d’Eskoria-, informàtic. Alguns van decidir emigrar i d’altres se’n van anar per a sempre més. Les noves generacions no han deixat morir el moviment. Estudiants de pedagogia o sociologia, artistes plàstics i músics formen l’escena punk actual. Eskoria, Akupunktura, Arrabio, Limalla, Gatillo, Chispaitren i Albatros son les bandes més destacades. Els assaigs es fan a les cases particulars, garatges o a espais cedits per associacions culturals, amb el rom com a company inseparable. Es fan uns deu festivals de rock a l’any y els punks participen a dos d’ells: Rockasol i Ciudad Metal. És en aquests festivals on el punk de l’illa es reuneix, sempre que l’economia ho permeti. No és fàcil, asere!
A la memòria de William, fundador i ànima d’Eskoria, que va morir a la ciutat de Santa Clara el 30-01-2010.
ALEXIS (EL URRAKA) de La Habana: El punk no és res, encara.
MICHELLE de Trinidad: El punk és actitud, força i treball.
MARKITOS La Habana: El punk és merda.
WILLIAM de Santa Clara: És la meva forma de pensar, mantenint la meva ideologia.
ANAYS de Santa Clara: El punk és una oportunitat més per a seguir lluitant.
ALEJANDRO de La Habana: El punk és rebel·lió.
PABLO de Santa Clara: El punk és una forma lliure per expressar-te, desfogar-te i lluitar.
TAKECHI de La Habana: El punk és diversió.
DIDIE de La Habana: El punk és la veritat esculpida a la teva cara.
LUISITO de Sancti Spiritus: El punk és un somni d’uns pocs.
ERNESTO de Cienfuegos: Som pocs però estem ben parats."
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
2 comentaris:
Felicitats Josu. M'ha agradat veure un tema diferent sobre Cuba,més enllà dels tòpics habituals. Tens una bona mirada, elaborada, i un bon acabat fotogràfic. Enhorabona!
Enhorabuena, de lo mejorcito que he visto por esta tierra, un trabajo excelente, felicidades
Publica un comentari a l'entrada