Des de la seva tija
una espiga rellisca
cap a la vida.
S’ha desfullat
mirant cap el carrer i essent vista,
nineta de la vida,
va aprendre de la llum i les seves arestes.
Gràvida fusta
fixes el vidre,
el temps ha resultat
ser els cicles.
una espiga rellisca
cap a la vida.
S’ha desfullat
mirant cap el carrer i essent vista,
nineta de la vida,
va aprendre de la llum i les seves arestes.
Gràvida fusta
fixes el vidre,
el temps ha resultat
ser els cicles.
Poema: Miguel Escobar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada