dilluns, 8 de setembre de 2008

Venise la Nuit


He sentit el desig de fotografiar-la, Venècia, una nit que estava pels seus carrers i la vaig veure reflectir-se, tímidament, a les aigües fosques que la travessen com vellut negre. Si, Venècia a la nit es vellut negre, que es mou, i dins del qual s’amaguen traces, matisos secrets, que suren en silenci.

He passejat entre els carrers laberíntics, al costat de companys desconeguts i solitaris. He participat a boges festes de deliri màgic, he contemplat les línies de les arquitectures, a vegades anguloses i a vegades suaument corbades.


Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com