dilluns, 1 de desembre de 2008

Malabo Dos – Inversions xineses a Guinea Equatorial


La història recent de Guinea Equatorial comença l’any 1996, any en que les empreses estadounidenques Mobil y United Meridian Corporation (UMC), de Houston, comencen l’extracció de petroli a les seves aigües territorials. Les repercussions econòmiques han engrandit, de forma particular, las butxaques del cap de l’estat, Teodoro Obiang, la seva família y socis governants. Gràcies als ingressos del petroli aquest petit país de l’Àfrica central ha experimentat taxes de creixement del 33% del producte interior brut en només 3 anys. Tal quantitat de diners (és el tercer productor de cru de l’Àfrica Subsahariana) no es veu traduït en millores en les condicions de vida de la població.

Recentment han entrat amb força les inversions xineses, encoratjades per les divises generades pel petroli. Construcció d’infraestructures (carreteres, ponts, aeroports, dipòsits de petroli…) i vivendes. China Dalian és un grup d`empreses de la província de Liaoning, que treballa a Guinea Equatorial amb obres de gran envergadura.

El principal interès de la China al continent Africà són les seves reserves naturals i l’exportació de productes. Ja al 2003 les transaccions econòmiques d’aquest país amb l’Àfrica era de 10.000 milions de dòlars, un any després, al 2004, de 20.000 milions. Els productes que més exporten cap a Guinea són tèxtils i també altres productes electrònics.

Aquest reportatge es centra en el pla de construcció de “vivendes socials” que el govern està duent a terme a les dues grans ciutats del país: Malabo, la capital, y Bata, al continent.

Malabo dos y Bata dos són els noms d’aquests grans projectes d’urbanització. Es tracta d’un cinturó de vivendes edificats al voltant de les ciutats. Zones de selva desforestades són el marc on s’eleven aquests blocs de sis plantes, encara amb els carrers per urbanitzar, sense clavegueram, ni xarxa d’aigua potable.

Milers de treballadors portats de diverses províncies xineses viuen i treballen a les mateixes obres. Les relacions amb els guineans són distants. Són persones de llocs dispars del planeta que la globalització ha apropat. Les diferències culturals i lingüístiques, a més de la situació en que es relacionen, no afavoreixen cap intercanvi. A l’hora d’esmorzar uns i altres, orientals i africans, es reuneixen a “menjadors” separats. Una llei permet contractar un estranger per cada cinc guineans però aquí aquestes proporcions no es compleixen. Els empresaris saben que: “un xinès treballa per cinc guineans”

Empreses xineses tenen en projecte la construcció d’uns dipòsits on emmagatzemar el petroli i el gas extret abans de carregar-lo en petrolers. Està també en projecte la construcció d’una refineria que permetria a Guinea Equatorial elaborar el seu propi combustible i altres derivats, i no haver de pagar a preus tan elevats el seu propi petroli.

La comunitat xinesa regenta comerços d’importació de productes electrònics, consultoris mèdics i locutoris. Al 2001 la China va perdonar el deute extern a Guinea Equatorial, ara el gran país asiàtic importa el petroli i fusta tropical que sovint retorna en forma de mobles manufacturats al país africà i gaudeix de contractes d’obres exclusius. L’última visita oficial de Obiang a China va ser amb motiu del Fòrum de Cooperació Xina - Àfrica al 2006.


Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com