Es tracta d’una col·lecció de fotografies subterrànies.
Les línies del metro milanès es creuen així com les històries, les mirades, i els pensaments de la gent que les travessen. “Hi ha ulls que es busquen, hi ha llavis que es miren”. (Paolo Conte - Aguaplano)
Fragments de vides es mesclen, per un instant, accidentalment, y les fotografies es transformen en una narració dins la qual cadascú és lliure d’inventar-se el que més el consoli.
Les línies del metro milanès es creuen així com les històries, les mirades, i els pensaments de la gent que les travessen. “Hi ha ulls que es busquen, hi ha llavis que es miren”. (Paolo Conte - Aguaplano)
Fragments de vides es mesclen, per un instant, accidentalment, y les fotografies es transformen en una narració dins la qual cadascú és lliure d’inventar-se el que més el consoli.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada