Àngels

Pel que es veu els Àngels estan de moda. Bé, no és per a menys. Els antics mestres de la pintura ja els feien servir com a símbol de llibertat i puresa.

Jo vull posar el meu gra de sorra posant ales als éssers més fràgils que passen pel meu objectiu.

Com la majoria de nens, ja fa molt de temps somniava molt en poder volar, pujar fins un lloc alt, contra més millor i així planejar. La meva felicitat amb aquells somnis era immensa.

Malauradament cada vegada aquests somnis son més escassos, però crec que han estat una influencia a la meva obra.

De manera quasi automàtica, com dirien els antics dadaistes, sorgeixen les ales, els cors. Com a les aus, es necessita un gran cor per moure les ales...d’aquí aquesta unió.

Aquestes imatges son solament una forma de seguir recordant els somnis de la meva infància, encara que ja una mica contaminats per la perduda innocència.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com