El Antonio López ens presenta el seu treball "Barri de pescadors":
"El barri de pescadors de La Antilla (Huelva) va ser fundat a finals del S.XIX pels immigrants portuguesos que venien a buscar feina a les barques d’arrossegament. Des d’aleshores fins avui en dia, el barri ha seguit fortament lligat a la mar. Han aconseguit subsistir al turisme desenvolupat a la zona, i conservar el seu estil tradicional i les seves arrelades costums, com la devoció a la Verge del Carmen, patrona dels mariners.
La Antilla no passa dels cinc-cents habitants a l’hivern. Les seves magnífiques platges han atret al turisme, però desenvolupant-se de forma controlada, fins el punt que els seus pescadors han mantingut una petita zona de platja des d’on surten a pescar el afamat llagostí de Huelva.
Els pescadors de La Antilla surten a la mar de matinada, recullen les xarxes, separen el peix, netegen les seves xarxes, un treball individual que no seria possible sense l’ajut dels seus companys. Quan una barca s’apropa a la costa, tots deixen les tasques que estan fent per uns moments per anar a ajudar al company a treure la pastera de l’aigua i posar-la a resguard a la platja. Espatlla contra espatlla, tots col·laboren com germans, perquè casi ho son ja que han crescut junts veien com els seus pares feien el mateix, llençar les barques a la mar i posteriorment recollir-les, malgrat no existir motors i s’havia d’entrar a l’aigua a collir-les. Ara que la força del motor regala la primera empenta però després deixa la barca clavada a la sorra depenent dels braços dels homes, ara que queden tant poques que no mereix la pena mantenir el tractor que evitava aquest esforç. Tots junts, com al bar que mira la platja i vigila les barques, com a les cases del poblat on les portes perden el seu us per a convertir-se en un element decoratiu, famílies nombroses totes on es mesclen els cognoms abans de perdre’s en pseudònims familiars.
Les cases de la barriada de pescadors La Antilla sempre estaran allí. L’actual alcalde es va encarregar d’arreglar papers i assegurar que allí no hi haurà un hotel amb piscina. Però potser d’aquí poc no podrem veure al nou passeig marítim als vells mariners mirant el mar amb enyorança, o baixant a la platja a veure les captures i a parlar dels temps del llagostí, quan s’omplien galledes i s’asseguraven el jornal, quan les xarxes sortien carregades, pesades, plenes de roba pels nens, de llibres, de teules noves per arreglar goteres. En aquests moments la actual crisi està baixant als joves dels andamis per a tornar-los a la mar, potser aquest estiu segueixin sense venir els turistes i sobren mans també als restaurants i a les terrasses del poble, i sobrin jardiners a les urbanitzacions, i pintin aquests la vella pastera del pare i la remolquin amb un potent motor per a sortir amb les noves xarxes a la mar que sempre els espera. Però els bancs de llagostins difícilment tornaran, i cada vegada tocaran a menys i s’hauran d’acostar més cap El Terrón o a Illa Cristina i arreglar la jornada amb els chocos o amb sort amb algun centollo despistat, o fer la maleta i marxar a d’altres mars o a seques ciutats lluny del sabor a mar que du el ventet."
"El barri de pescadors de La Antilla (Huelva) va ser fundat a finals del S.XIX pels immigrants portuguesos que venien a buscar feina a les barques d’arrossegament. Des d’aleshores fins avui en dia, el barri ha seguit fortament lligat a la mar. Han aconseguit subsistir al turisme desenvolupat a la zona, i conservar el seu estil tradicional i les seves arrelades costums, com la devoció a la Verge del Carmen, patrona dels mariners.
La Antilla no passa dels cinc-cents habitants a l’hivern. Les seves magnífiques platges han atret al turisme, però desenvolupant-se de forma controlada, fins el punt que els seus pescadors han mantingut una petita zona de platja des d’on surten a pescar el afamat llagostí de Huelva.
Els pescadors de La Antilla surten a la mar de matinada, recullen les xarxes, separen el peix, netegen les seves xarxes, un treball individual que no seria possible sense l’ajut dels seus companys. Quan una barca s’apropa a la costa, tots deixen les tasques que estan fent per uns moments per anar a ajudar al company a treure la pastera de l’aigua i posar-la a resguard a la platja. Espatlla contra espatlla, tots col·laboren com germans, perquè casi ho son ja que han crescut junts veien com els seus pares feien el mateix, llençar les barques a la mar i posteriorment recollir-les, malgrat no existir motors i s’havia d’entrar a l’aigua a collir-les. Ara que la força del motor regala la primera empenta però després deixa la barca clavada a la sorra depenent dels braços dels homes, ara que queden tant poques que no mereix la pena mantenir el tractor que evitava aquest esforç. Tots junts, com al bar que mira la platja i vigila les barques, com a les cases del poblat on les portes perden el seu us per a convertir-se en un element decoratiu, famílies nombroses totes on es mesclen els cognoms abans de perdre’s en pseudònims familiars.
Les cases de la barriada de pescadors La Antilla sempre estaran allí. L’actual alcalde es va encarregar d’arreglar papers i assegurar que allí no hi haurà un hotel amb piscina. Però potser d’aquí poc no podrem veure al nou passeig marítim als vells mariners mirant el mar amb enyorança, o baixant a la platja a veure les captures i a parlar dels temps del llagostí, quan s’omplien galledes i s’asseguraven el jornal, quan les xarxes sortien carregades, pesades, plenes de roba pels nens, de llibres, de teules noves per arreglar goteres. En aquests moments la actual crisi està baixant als joves dels andamis per a tornar-los a la mar, potser aquest estiu segueixin sense venir els turistes i sobren mans també als restaurants i a les terrasses del poble, i sobrin jardiners a les urbanitzacions, i pintin aquests la vella pastera del pare i la remolquin amb un potent motor per a sortir amb les noves xarxes a la mar que sempre els espera. Però els bancs de llagostins difícilment tornaran, i cada vegada tocaran a menys i s’hauran d’acostar més cap El Terrón o a Illa Cristina i arreglar la jornada amb els chocos o amb sort amb algun centollo despistat, o fer la maleta i marxar a d’altres mars o a seques ciutats lluny del sabor a mar que du el ventet."
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada