En Xavier Socoro i l'Enric Mochales ens presenten el seu treball "Pinçaments":
"L’esclavitud som nosaltres mateixos.
La boira que sense adonar-nos s’instal·la al nostre voltant fa que no ens adonem de la manipulació diària i constant que rebem de l’exterior.
Sembla no importar-nos massa ser fuetejats i colpejats mils vegades. Lluny de plantar cara ens resignem a acotar el cap, a mirar cap a una altra banda i a esperar que la propera vegada el fuet sigui més benèvol. Ens obstinem una i altra vegada a caure en els mateixos paranys que la societat ens té preparats i sorprenentment oblidem les ferides sofertes amb una inquietant facilitat.
A ells, als d’allà fora, ja els convé que així sigui, ells estan encantats de poder seguir formant exèrcits de dòcils contribuents que es deixin prostituir de tant en tant per poder omplir-se les butxaques sense remordiments, tranquil·lament. Això és el que hi ha…
Però, i si donem la mà a l’infinit i ens llancem a l’abisme de la incertesa? I si trenquem aquestes cadenes que ens mantenen silenciosos i immòbils des de ja fa massa temps? Plantem cara d’una vegada, alliberem-nos i mirem el futur sense por, sense escoltar amenaces ni consells enverinats.
Dipositem tota la nostra confiança en que això és possible.
Som-hi…
Llibertat!!!"
"L’esclavitud som nosaltres mateixos.
La boira que sense adonar-nos s’instal·la al nostre voltant fa que no ens adonem de la manipulació diària i constant que rebem de l’exterior.
Sembla no importar-nos massa ser fuetejats i colpejats mils vegades. Lluny de plantar cara ens resignem a acotar el cap, a mirar cap a una altra banda i a esperar que la propera vegada el fuet sigui més benèvol. Ens obstinem una i altra vegada a caure en els mateixos paranys que la societat ens té preparats i sorprenentment oblidem les ferides sofertes amb una inquietant facilitat.
A ells, als d’allà fora, ja els convé que així sigui, ells estan encantats de poder seguir formant exèrcits de dòcils contribuents que es deixin prostituir de tant en tant per poder omplir-se les butxaques sense remordiments, tranquil·lament. Això és el que hi ha…
Però, i si donem la mà a l’infinit i ens llancem a l’abisme de la incertesa? I si trenquem aquestes cadenes que ens mantenen silenciosos i immòbils des de ja fa massa temps? Plantem cara d’una vegada, alliberem-nos i mirem el futur sense por, sense escoltar amenaces ni consells enverinats.
Dipositem tota la nostra confiança en que això és possible.
Som-hi…
Llibertat!!!"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada