Lluís Salvadó ens presenta el seu treball "La final":
"Juny de 2010, final de la Recopa d'Europa de Handbol. Últim partit. Una final europea desperta les sensaci-ons més profundes dels seguidors. La festa es barreja amb les ganes de guanyar. L'equip de casa ha de remuntar un resultat altament desfavorable del partit d'anada, però els seguidors creuen fermament que el seu ajut farà possible la remuntada i fer història. És la seva il·lusió, tornar a veure el seu equip i la seva ciu-tat al més alt del palmarès 24 anys després d'haver arribat a la mateixa final.
Els nervis inicials es palpen a l'ambient per ambdues bandes. El pavelló es converteix en un temple, en el que els sentiments han de sortir a la superfície per recolzar cada afició al seu equip. Comença el partit i es desferma la eufòria. Però a mida que el partit avança l'equip amfitrió no és capaç de recuperar el marge perdut a l'anada. L'entusiasme es transforma en desesperació i apareix l'ansietat. La gent comença a mos-trar la seva cara més visceral, es destapa per uns instants. Dins del cap tot està permès. Però la passió no és suficient per a guanyar i aflora la resignació per una banda mentre que la tranquil·litat i l'alegria apareixen per l'altre."
Tot el món agraeix al seu conjunt el moment que els han ofert. Per a molts d'ells demà seguirà tot igual.
"Juny de 2010, final de la Recopa d'Europa de Handbol. Últim partit. Una final europea desperta les sensaci-ons més profundes dels seguidors. La festa es barreja amb les ganes de guanyar. L'equip de casa ha de remuntar un resultat altament desfavorable del partit d'anada, però els seguidors creuen fermament que el seu ajut farà possible la remuntada i fer història. És la seva il·lusió, tornar a veure el seu equip i la seva ciu-tat al més alt del palmarès 24 anys després d'haver arribat a la mateixa final.
Els nervis inicials es palpen a l'ambient per ambdues bandes. El pavelló es converteix en un temple, en el que els sentiments han de sortir a la superfície per recolzar cada afició al seu equip. Comença el partit i es desferma la eufòria. Però a mida que el partit avança l'equip amfitrió no és capaç de recuperar el marge perdut a l'anada. L'entusiasme es transforma en desesperació i apareix l'ansietat. La gent comença a mos-trar la seva cara més visceral, es destapa per uns instants. Dins del cap tot està permès. Però la passió no és suficient per a guanyar i aflora la resignació per una banda mentre que la tranquil·litat i l'alegria apareixen per l'altre."
Tot el món agraeix al seu conjunt el moment que els han ofert. Per a molts d'ells demà seguirà tot igual.
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada