"Si ho pogués explicar amb paraules, no em seria necessari carregar amb una càmera"
Lewis Hine
"La fotografia concentra la nostra mirada a la superfície. Per aquesta raó enterboleix la vida oculta que s'endevina a traves dels contorns de les coses com un joc de llums i ombres..."
Lewis Hine
"La fotografia concentra la nostra mirada a la superfície. Per aquesta raó enterboleix la vida oculta que s'endevina a traves dels contorns de les coses com un joc de llums i ombres..."
Frank Kafka
En Fermo de Luck ens presenta el seu treball "Cyanoazules?":
"Les imatges sempre estan inacabades, la fotografia és per sobre de tot, una cerca que de tant en tant produeix un encontre, podria dir-se que al fotògraf el persegueix sempre la mateixa inquietud i les mateixes ganes, i fins i tot podríem afirmar que sempre fem la mateixa fotografia. És un acte obsessiu.
Si ens posem a enumerar els motius de les fotografies que realitzem, possiblement ens sorprendria saber que son més bé pocs, lo important és el llenguatge, la forma d'explicar les coses i el que transmeten les imatges en la recerca del fotògraf.
Un d'aquests temes universals és el cos humà, des d'una mirada frontal i sense embuts, sense suggerir, mostrant, però no solament és això, el moviment és important, ens indica una acció, un fet quotidià i íntim, aquest moviment-acció es busca mitjançant les sèries.
L'espectador està situat darrera d'una pantalla, on s'aprecia tot, encara que no de la manera més nítida possible, és un voyeur que se sent atret per l'acció. Potser l'"alter ego" del fotògraf, no hi ha diferència entre mirar pel visor i mirar les fotografies, quelcom fa d'aquestes imatges que s'interposi entre nosaltres i la imatge.
Per mostrar la mirada, l'acció i la cerca tenim un únic cos, carregat de simbolisme i actes quotidians i íntims que es repeteixen.
Anna Atkins va ser probablement la primera fotògrafa reconeguda i la primera en utilitzar la cianotipia a la fotografia. Amb la tècnica digital, s'ha intentat reproduir aquest procés per a la realització d'aquestes sèries.
La barreja de tècniques antigues amb els nous suports i tecnologies, sortir-me del paper fotogràfic, cercar la textura, diluir la fotografia com si fos una tela, tot això també forma part d'aquesta recerca.
El que no podem percebre a través d'aquestes reproduccions de les sèries és que estan impreses en paper d'aquarel·la, que aporta una textura enriquidora a les imatges.
Com es cita a dalt, se'm fa necessari explicar-ho en imatges, el que no hagi transmès amb aquestes tampoc ho podré fer amb aquestes paraules."
"Les imatges sempre estan inacabades, la fotografia és per sobre de tot, una cerca que de tant en tant produeix un encontre, podria dir-se que al fotògraf el persegueix sempre la mateixa inquietud i les mateixes ganes, i fins i tot podríem afirmar que sempre fem la mateixa fotografia. És un acte obsessiu.
Si ens posem a enumerar els motius de les fotografies que realitzem, possiblement ens sorprendria saber que son més bé pocs, lo important és el llenguatge, la forma d'explicar les coses i el que transmeten les imatges en la recerca del fotògraf.
Un d'aquests temes universals és el cos humà, des d'una mirada frontal i sense embuts, sense suggerir, mostrant, però no solament és això, el moviment és important, ens indica una acció, un fet quotidià i íntim, aquest moviment-acció es busca mitjançant les sèries.
L'espectador està situat darrera d'una pantalla, on s'aprecia tot, encara que no de la manera més nítida possible, és un voyeur que se sent atret per l'acció. Potser l'"alter ego" del fotògraf, no hi ha diferència entre mirar pel visor i mirar les fotografies, quelcom fa d'aquestes imatges que s'interposi entre nosaltres i la imatge.
Per mostrar la mirada, l'acció i la cerca tenim un únic cos, carregat de simbolisme i actes quotidians i íntims que es repeteixen.
Anna Atkins va ser probablement la primera fotògrafa reconeguda i la primera en utilitzar la cianotipia a la fotografia. Amb la tècnica digital, s'ha intentat reproduir aquest procés per a la realització d'aquestes sèries.
La barreja de tècniques antigues amb els nous suports i tecnologies, sortir-me del paper fotogràfic, cercar la textura, diluir la fotografia com si fos una tela, tot això també forma part d'aquesta recerca.
El que no podem percebre a través d'aquestes reproduccions de les sèries és que estan impreses en paper d'aquarel·la, que aporta una textura enriquidora a les imatges.
Com es cita a dalt, se'm fa necessari explicar-ho en imatges, el que no hagi transmès amb aquestes tampoc ho podré fer amb aquestes paraules."
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
1 comentari:
De lo mejorcito que he visto por estas tierras de nadie.
Felicidades de un gran aficionado al arte.
Publica un comentari a l'entrada