Vols nocturns / Fotografies de Mario Rubio

Mario Rubio ens presenta el seu treball "Vols nocturns":

"La exposició ens ensenya una mostra de les aeronaus mundials més significatives al món de l'aviació tant civil com militar de les últimes tres dècades del S.XX.

Des del punt de vista de la nit es presenten un total de 20 fotografies d'aquests avions com mai abans s'havien mostrat.

Fugint del retoc digital i amb tècniques d'iluminació durant el temps d'exposició, l'autor fomenta els colors existents, cerca els enquadraments més agressius i, en definitiva, dona vida a lo inert de la manera curiosa que es presenta"

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Mercats. Una vida en color / Fotografies de Luis Fernández

Luis Fernández ens presenta el seu treball "Mercats. Una vida en color":

"Des de temps molt remots la activitat comercial i d'intercanvi de productes ha estat molt intensa a Barcelona, i ha jugat un paper molt destacat en la societat.

Avui en dia, amb més de quaranta mercats, Barcelona pot presumir de ser una de les ciutats que posseeix una xarxa tant nombrosa.

Els mercats no han estat, ni son, únicament centres d'intercanvi i compravenda de productes sinó que indiscutiblement han aportat un paper important en la cohesió social de la població.

Per tot això, han d'assumir els nous reptes futurs amb una gran voluntat de renovació per a continuar tenint un paper destacat en aquesta societat."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Els Porxos: una pagesia en perill d'extinció / Fotografías de David Andrés

David Andrés ens presenta el seu treball "Els Porxos: una pagesia en perill d'extinció":

"Corren temps d'immediatesa,  de superficialitat, de Facebook, de WhatsApp, ..., però no per a tothom.  A Els Porxos es viu una vida austera en consonància amb la natura. Allà, cada cosa necessita el seu temps.

Poc importa que els animals obliguin a treballar cada dia sense excepció,  tampoc importa no vestir les millors marques ni tenir el millor model de mòbil. Resulta  més important que l'hivern no sigui massa fred, que una guineu no ataqui a les gallines, que una vaca no mori a l'hora de parir o que el pare de família afectat d'Alzheimer  no sàpiga tornar a casa després del passeig diari de les vaques.

El dia de la matança del porc, cal un major esforç. Per això ningú dubta a donar un cop de mà a l'hora de transformar un animal de 120 kg en carn i embotits pel consum propi de l'any següent. Després de la dura feina, la recompensa és infinita: la satisfacció del treball ben fet, un dinar familiar on es reuneixen tres generacions i temps per gaudir del moment.

Si us plau, que aquesta manera de viure no s'extingeixi."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

De moment no, gracies / Fotografías de Ferran Petit

Ferran Petit ens presenta el seu treball "De moment no, gracies":

"Voldria que aquest document fos un homenatge a la meva mare Isabel i a la meva tieta Pita, però també (i estic segur que elles hi estaran d'acord)  a tota la gent gran i molt especialment a totes aquelles persones abnegades i tantes vegades oblidades (dones o marits, germanes o germans, filles o fills o també gent externa) que denominem cuidadors i que amb el seu esforç, dedicació i tendresa fan la vida dels nostres majors més agradable."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

15M Indignats / Exposició col·lectiva

Malestar per unes vides precàries a causa de les desigualtats social, interessos econòmics, interessos polítics, ens sentim trepitjats per l'economia capitalista, exclosos del sistema polític.

Creien que estàvem adormits. Que ens podien seguir retallant els drets sense que oposéssim resistència. S’equivocaven: estem lluitant , pacíficament però amb determinació, per la vida que tots mereixem.

Han col·laborat en aquest audiovisual (229 fotos) i aquesta exposició (101 fotos):

Acerbi-Moretti, Alberto Valdivielso, Alejanadro Pellegrinet, Alejandro Morcillo, Alex Canturri, Alfredo Liétor, Andrea Lofte, Andreu Almató, Anna Muñoz, Anna Pons, Arianna Gimenez, Beatriz Layunta, Bernardo Alonso, Carles Calero, Carles Fortuny, Carlos Suarez, Carme Muñoz, Carolina López, Cisco Pelay, Cristina Sánchez, Daniel Ibañez, David Lázaro, Domingo Venero, Enric Macià, Felipe Zapico, Ferran Petit, Fran Simó, Gianluca Napoli, Gloria Marcet, Hanna Jarzabek, Hugo Vladimiro, Ignasi Mieza, Imma Loras, Irene Avilés, Javier Martín, Joan Brull, Joan Calsapeu-Layret, Jordi Albareda, Jordi Boixareu, Jordi Camí, Jordi Casañas, Jordi Fosch, Jordi Gallart, José Antonio Buitrago, Juan Carlos Pascual, Juan Carlos Sánchez, Judith Prat, Julio Blasco, Loli Morales, Luiz Henrique Braga Rocha, Mª Isabel Marchand Gómez, Manel Clemente, Marc Javierre, Marcelo Aurelio, Marco Calabria, Mariano M. Flores, Mariona Peraire, Marta García, Marta Vidal, Martin Gallego, Meri Barra, Miquel Costa, Montse Romero, Pablo Bermejo, Pau Barrena, Pepa Vives, Pilar Berenguer, Rafael Reoyo, Roberto Martin, Samuel Rodríguez, Sergi Bernal, Sonia Giménez, Vanesa Sancho, Vanessa Bejarano, Vicens Forner, Víctor Obregón, Xavier Gonzalez i Zoila Calderon.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Belchite, oblidat en el silenci / Fotografías de Juan Carlos Pascual i Roberto Martín

Juan Carlos Pascual i Roberto Martín ens presenten el seu treball "Belchite, oblidat en el silenci":

"Belchite vell és un poble fantasma sorgit de la infàmia humana.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ésser brutalment assetjat i en poc temps reduït a un escenari esperpèntic i inhabitable. Allò incomprensible de la guerra, allò que taca l'ànima humana, va ésser a Belchite mostrat amb una freda cruesa que avergonyiria al món sencer.

Molta gent va ser desposseïda brutalment del seu hàlit vital, quedant impregnat entre les runes un dolor audible que encara avui pot arribar a sentir-se. Visitar Belchite avui dia és endinsar-se en un teatre mut ple de secrets amagats en si mateix. Això si, des d'aquí emetem un prec: qui s'apropi a aquest lloc, per favor, que ho faci des de la més humil de les actituds i respectes, en una actitud de introspecció quasi espiritual. No maltractem més la nostra pròpia història, que ja està repleta d'actes vandàlics.

Belchite, com els camps de concentració nazis, hauria de ser una visita obligada per a tot el món. És memòria viva de quelcom que no pot tornar a succeir. Recordem-ho."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Diari d'una docent / Fotografies de Maribel Piña Reyes

Maribel Piña Reyes ens presenta el seu treball "Diari d'una docent":

"Imma, filòloga anglesa de 30 anys, s'enfronta cada dia a un dels reptes més difícils de la nostra societat: la educació.

Ser professor en una època on es qüestiona el respecte i la disciplina a les aules resulta molt complicat i més encara si no hi ha al darrera una vocació. De tota manera, no per això segueix essent una tasca summament gratificant per a qui l'exerceix.

Des de l'admiració, relato el costat més íntim i desconegut d'una docent. Imatges que descriuen la seva jornada de treball i amb un gran absent: l'alumne. És precisament la seva absència la que accentua aquest sentiment de soledat al que normalment s'enfronta el professor. Moltes hores de dedicació i de renuncia que s'uneixen a la il·lusió, la entrega i el compromís d'algú que te la responsabilitat d'educar a la generació del futur.

"Diari d'una docent" pretén ser un homenatge a tots aquells que desenvolupen aquesta labor tant important i a la vegada, una reflexió que ens porti a valorar-la tal com es mereix."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Vallcarca, aquest barri és una ruïna / Fotografies de Ione Lameiro Garaioa

Ione Lameiro Garaioa ens presenta el seu treball "Vallcarca, aquest barri és una ruïna":

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de ciment armat, Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit, com era.

De cara a la muntanya del Carmel, el barri de Vallcarca era un conglomerat de cases petites, vil·les i torres. Doncs bé, aquest barri, antic destí d'estiuejants allunyat de la ciutat, aquell "sublim barri de Vallcarca", "insuperable gueto espiritual" per al poeta Cirlot, ha començat la seva desaparició. La història és ben coneguda (i més a Barcelona): el barri s'abandona, les cases no es rehabiliten...

És aleshores quan el barri comença a recobrar la vida; la gent entra a les cases abandonades per a tornar a utilitzar-les com a vivendes, però també per a donar-li un us social, cultural, lúdic o polític com a centre social. Durant anys es realitzen nombroses activitats com per exemple xerrades, tallers, concerts, obres de teatre, cinema, menjadors... Part dels veïns, que es neguen a abandonar el seu barri, s'uneixen també a aquestes activitats. Vallcarca recupera aquest aire de petit poble.

Però això no s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com a molts d'altres barris similars. Màquines, grues, policies, guardes de seguretat. S'enderroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins melancòlics, per a elevar horrors moderns on allotjar deu, vint vegades el número anterior d'habitants. La gent del barri no només es queda sense casa, sinó que també perd vincles humans, parts del seu passat i de la seva història, referents de tot tipus; els seus llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, no entén d'aquestes coses."

*extracte del blog: La destrucció de Barcelona
Desallotjament de "La Ruinosa" a okupesbcn.squat.net

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Brillantor / Fotografies de Jörn Schirok

Jörn Schirok ens presenta el seu treball "Brillantor":

"En aquest treball tracto de descobrir i mostrar les atmosferes que produeix la llum de la tarda i de la nit.

Vaig tractar de captar especialment la llum suau i calenta de la tarda que produeix una brillantor especialment a la gent, les parets, a les coses i en general a tot l'espai.."

El món sembla diferent amb aquesta llum, i a mi m'agrada més així. He utilitzat focus de llum tènue o espelmes per mostrar la influència que te la llum sobre les coses i les fantàstiques atmosferes que poden sorgir.

Quan tinc la càmera amb mi, sempre estic cercant la llum més maca. Així, el meu treball te un cert estil documentalista. Treballo solament en analògic i sense cap tipus d'edició digital ja que busco mostrar la bellesa sense artificis, i per altra banda perquè em sembla que la fotografia analògica reprodueix perfectament l'atmosfera que produeix la llum

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Liberefacce: Retrats de la legalitat / Fotografies de Federico Tovoli

Federico Tovoli ens presenta el seu treball "Liberefacce: Retrats de la legalitat":

"Una llei de l'Estat italià preveu la reutilització dels bens confiscats a la màfia; el país sencer està plens de bens immobles atribuïbles als components d'organitzacions mafioses i que han estat confiscats. Moltes propietats son terres agrícoles i edificis civils o industrials situats en un dels llocs històrics de la màfia, com a l'interior de Palerm i la planúria de Gioia Tauro, a la regió de Calabria.

Des de ja fa uns anys en aquestes zones s'han creat cooperatives agrícoles socials que reutilitzen els bens confiscats, actuant d'acord a la llei establerta. És una realitat nova per a les zones on la màfia sempre ha tingut un paper imperatiu. És un canvi radical per a aquesta agent acostumada a viure sotmesos. Un gran moviment de la societat civil que de moltes formes dona recolzament a aquestes cooperatives, cada estiu, centenars de persones van a realitzar treball voluntari als camps, trobant la gent, els testimonis...

Personalment buscava alguna cosa que em pugues explicar aquesta història més enllà dels fets, més enllà de les accions, més enllà...i ho vaig trobar a les mirades de la gent, a la terra calenta i cruel de la Itàlia del sud."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Carrers nocturns / Fotografies de Roberto Martín Maldonado

Roberto Martín Maldonado ens presenta el seu treball "Carrers nocturns":

"Una manera de veure Barcelona, més aviat d'un altre manera, de la meva manera, des de la meva mirada, silenciosa, misteriosa, poètica i a la vegada màgica.

Captar la ràpida mirada
ecos d'un temps distant,
estranys passejant al carrer
per accident dues mirades es creuen."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

De l'abandonament i l'oblit / Fotografies de Luis Engroba

Luis Engroba ens presenta el seu treball "De l'abandonament i l'oblit":

"Fa molt de temps que es va servir l'última copa a la cantina, que va deixar de córrer la electricitat pels cables del quadre de comptadors, que l'olor de farina va desaparèixer del molí, que la fressa dels nens ja no s'escolta a la sortida de la escola, que la fàbrica va parar les seves màquines...

Només queda la bellesa d'una llum tènue filtrant-se per la finestra trencada i il·luminant el record, l'eco llunyà i apagat del que un dia va funcionar i que ja no ho fa, el gest de dolor d'una vida que va arribar a la seva fi..."

Amb aquestes imatges vull donar a conèixer espais que normalment estan ocults. Llocs abandonats que expliquen històries truncades condemnades a l'oblit.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Bruges / Fotografies de Sergi Reboredo

Sergi Reboredo ens presenta el seu treball "Bruges":

"No es necessiten moltes paraules per descriure Bruges, encara que la majoria dels tres milions i mig de turistes que la visiten anualment s'encaparren en comparar-la amb un museu a l'aire lliure, un viatge al passat o un conte de fades fet realitat.

El seu nom prové del noruec antic, en el qual Bryggia significa pont, coincidint amb el mateix significat del flamenc de la paraula Brug. Els ponts son un denominador comú en aquesta ciutat medieval, necessaris per poder moure's per la multitud de canals que serpentegen per aquesta ciutat. El seu major atractiu és el seu casc històric, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2000, i que manté intactes les estructures arquitectòniques medievals. Les guerres mundials van passar quasi desapercebudes en aquesta ciutat, dins la que viuen unes 120.000 persones, que es desplacen majoritàriament en bicicleta pels seus carrers empedrats."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatges que sol existeixen als meus somnis / Fotografies de Gema Sánchez Nájera

Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball "Paisatges que sol existeixen als meus somnis":

"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.

La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."

Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Masculí, femení, singular / Fotografies de Ferran Petit

Ferran Petit ens presenta el seu treball "Masculí, femení, singular":

"La utilització de la dona - per part del món publicitari fins la fotografia eròtica - segueix perpetuant rols i estereotips masclistes. Es fa des d'una mirada masculina, on les dones apareixen com a l'home li agrada veure-la.

Les característiques diferenciadores entre el gènere masculí i femení (des d'allò biològic fins allò emocional) sempre existiran, i així ha de ser.

Aquest treball pretén, partint de la diferència i tendint a la uniformització de tons i postures, fer una crida per la igualtat d'oportunitats per l'equitat entre els gèneres i per la construcció d'un model social més just."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Sense ningú / Fotografies de Gerard Cadevall i Daniel

Gerard Cadevall i Daniel ens presenta el seu treball "Sense ningú":

"Sento que la càmera de fotografiar pot ser una perfecta aliada per a fer grans petits moments del nostre esdevenir quotidià. Una molt bona companya de viatge que em permet no oblidar l’ahir, viure intensament l’avui i pensar il·lusionat en l’endemà.

Amb el temps, te n’adones que ella t’acompanya allà on vas i que està allà sempre que la necessites. És potser per això que les fotografies que vull compatir amb vosaltres immortalitzen moments en els quals no hi ha elements humans que puguin inferir negativament en el resultat final. D’aquesta forma, al llarg d’aquest temps, junts hem arribat al mateix camí. Un lloc on res ni ningú interfereix en la bellesa existent, simplement la meva càmera i jo a una banda i elements diversos, naturals o artificials, a l’altra costat.

Senzillament, un acte d’intentar construir amb poc molt i fer del concepte "ningú" un ampli univers ple d’històries i aventures."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Aproximació a la Jara / Fotografies de Paco Peñaranda

Paco Peñaranda ens presenta el seu treball "Aproximació a la Jara":

"El meu poble (*), al que torno cada estiu per a reconèixer i descobrir nous llocs. La veritat és que ni vaig néixer allí, ni vaig passar llargues temporades. Tal vegada siguin els records de la meva infància, el passat viscut i aquest passat anterior a la meva existència en forma de fotos antigues, edificis, arbres centenaris, família, el que m'uneix a ell i em fa tornar any rere any. M'enamora el seu auster paisatge, la seva llum, els racons encara per conèixer...

Aquestes imatges han estat positivades sobre paper d'aquarel·la preparat amb una base d'emulsió fotogràfica i procedent de les sobres - proves - d'un taller de gravat. Tots aquest papers, abans de rebre la capa d'emulsió fotogràfica, han passat per la planxa del gravador, que ha deixat en tots ells la marca del seu treball en forma de taques, ratllades, punts, petits dibuixos, fons de color, etc."

De la meva selecció i adequació de cada paper a cada imatge obtenim com a resultat la següent mostra.

(*) Villanueva de la Jara, població de la Manchuela de conca.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Poesia accidental / Fotografies de Andreea Muscurel

Andreea Muscurel ens presenta el seu treball "Poesia accidental":

"I les cases que amaguen els desitjos
darrera les lluminoses finestres,
mentre a fora el vent
du a cada rosa una mica de fang.

Pablo Neruda, Barrio sin luz

Entre les llums i les ombres de la ciutat, hi ha un ventall infinit d'emocions: la esperança, la tristesa, la curiositat, la alegria. La precisió d'una càmera digital limita la possibilitat de descriure les cares oposades d'una ciutat. Algunes vegades tant sols els accidents analògics poden mostrar la complexitat i la màgia que tenen les ciutats. Aquí es presenten alguns moments que han passat pels racons de Salvador de Bahía, Barcelona, Estambul, Toronto i Sao Paulo, capturats per la poesia accidental de les dobles exposicions en rodets de 120mm."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

L'home Gòtic / Fotografies de Simone Branchini, Idea original de Felipe Cabezas

Simone Branchini i Felipe Cabezas ens presenten el seu treball "L'home Gòtic":

"L'Home Gòtic neix i viu al Cas Antic. Criat al carrer, urbanita, marginal i cosmopolita, es mou pels carrers de Barcelona lluitant contra els seus famosos Arxi-Enemics: La Fam i El Fred.

Cada dia, aquests terribles enemics de l'Home Gòtic, l'ataquen i el vencen, en una batalla sense final que comença cada dia, i mai acaba. La Fam, el seu enemic més terrible, ha desenvolupat el poder d'aparèixer en els moments més inoportuns, i El Fred, un enemic més intens i més poderós, assetja sobre tot a certes hores del dia, encara que durant gran part de l'any el deixa viure tranquil.."

Gòtic a desenvolupat certs poders que el permeten protegir-se d'aquests super-mega malvats: un olfacte super-poderós que detecta les més mínimes restes de menjar, inclús en el cubell d'escombreries més profund. També ha entrenat una certa capacitat sensitiva que el porta a escollir els racons del carrer més càlids i apartats, combatent amb aquestes dues super-capacitats als seus dos enemics.

Famoses son les seves aventures per la ciutat, desconegudes per a la majoria dels mortals, però riques en anècdotes: trobar, per instint, una llauna de tonyina mig plena, o una sabata en bon estat, realitzar, de manera olímpica una carrera davant la policia, descobrir un matalàs sense puces i altres bestioles, son algunes de les peripècies que el nostre protagonista viu a diari.

Afortunadament, el fotògraf Simone Branchini, intrèpid i atrevit com el que més, advertit per l'intrèpid detectiu Felipe Cabezas, conegut com Il Capitano Spavento della vall'Inferna, han captat imatges inèdites del nostre estimat protagonista. Marco Chiaperotti, un que passava per allí, li va posar música a l'assumpte.

Gaudiu amb nosaltres d'aquest super-foto-reportatge especial

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Recorreguts / Fotografies de Juanjo Muñoz

Juanjo Muñoz ens presenta el seu treball "Recorreguts":

"La sèrie "Recorreguts" és un viatge interior pel temps de cadascú de nosaltres reflectit en cadascun dels racons que formen la nostra pròpia casa.

Vull transmetre les diferents sensacions que podem sentir quan recorrem aquesta casa que anem omplint poc a poc, al llarg dels dies, dels mesos, dels anys, de coses útils i de coses menys útils, amb la finalitat d'anar omplint els espais que una vegada vam deixar vuits."

Centro l'atenció en els petits detalls que alguna vegada vam posar allí per cobrir una necessitat i que ja no se li dona importància que pugui tenir i que s'oblida amb el temps.

En definitiva és un recorregut melancòlic d'un individu qualsevol, per una vivenda qualsevol, en un lloc qualsevol.

Podria ser la teva.

Deixa fluir les teves sensacions.

...tot te el seu passat...
...tot arriba al present...
...tot s'oblida en el futur...

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com