Paisatges que sol existeixen als meus somnis / Fotografies de Gema Sánchez Nájera

Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball "Paisatges que sol existeixen als meus somnis":

"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.

La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."

Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Rostres de sàndal

Aquest reportatge és el resultat d'una passejada per l'Índia a través de la mirada i amb la fotografia com a instrument.

L'Índia és un món de contrastos; la seva gent, la cultura, els paisatges, la climatologia, tot.

Aquesta exposició és per a mi un reflex de tot això a través de les persones, de la seva forma de vida en alguns casos, de les mirades en d’altres.

Si voleu us podeu descarregar un PDF pitjant a “Altres Descàrregues” amb imatges de les localitzacions on es van fer els retrats i els textos que les acompanyen.

Espero que us agradi.

Podeu veure totes l'exposició a TERRAdeNINGU.com