Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball "Paisatges que sol existeixen als meus somnis":
"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.
La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."
Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.
"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.
La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."
Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
1 comentari:
partint d´unes imatges que en sí podriem dir que no són "fotons" has aconseguit plasmar la teva idea conceptual de manera molt encertada treballant bé l´edició. M´agrada que ens hagis deixat entrar en els seus somnis emboirats, una aferrada Ferran Petit
Publica un comentari a l'entrada