Diari d'una docent / Fotografies de Maribel Piña Reyes

Maribel Piña Reyes ens presenta el seu treball "Diari d'una docent":

"Imma, filòloga anglesa de 30 anys, s'enfronta cada dia a un dels reptes més difícils de la nostra societat: la educació.

Ser professor en una època on es qüestiona el respecte i la disciplina a les aules resulta molt complicat i més encara si no hi ha al darrera una vocació. De tota manera, no per això segueix essent una tasca summament gratificant per a qui l'exerceix.

Des de l'admiració, relato el costat més íntim i desconegut d'una docent. Imatges que descriuen la seva jornada de treball i amb un gran absent: l'alumne. És precisament la seva absència la que accentua aquest sentiment de soledat al que normalment s'enfronta el professor. Moltes hores de dedicació i de renuncia que s'uneixen a la il·lusió, la entrega i el compromís d'algú que te la responsabilitat d'educar a la generació del futur.

"Diari d'una docent" pretén ser un homenatge a tots aquells que desenvolupen aquesta labor tant important i a la vegada, una reflexió que ens porti a valorar-la tal com es mereix."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Vallcarca, aquest barri és una ruïna / Fotografies de Ione Lameiro Garaioa

Ione Lameiro Garaioa ens presenta el seu treball "Vallcarca, aquest barri és una ruïna":

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de ciment armat, Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit, com era.

De cara a la muntanya del Carmel, el barri de Vallcarca era un conglomerat de cases petites, vil·les i torres. Doncs bé, aquest barri, antic destí d'estiuejants allunyat de la ciutat, aquell "sublim barri de Vallcarca", "insuperable gueto espiritual" per al poeta Cirlot, ha començat la seva desaparició. La història és ben coneguda (i més a Barcelona): el barri s'abandona, les cases no es rehabiliten...

És aleshores quan el barri comença a recobrar la vida; la gent entra a les cases abandonades per a tornar a utilitzar-les com a vivendes, però també per a donar-li un us social, cultural, lúdic o polític com a centre social. Durant anys es realitzen nombroses activitats com per exemple xerrades, tallers, concerts, obres de teatre, cinema, menjadors... Part dels veïns, que es neguen a abandonar el seu barri, s'uneixen també a aquestes activitats. Vallcarca recupera aquest aire de petit poble.

Però això no s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com a molts d'altres barris similars. Màquines, grues, policies, guardes de seguretat. S'enderroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins melancòlics, per a elevar horrors moderns on allotjar deu, vint vegades el número anterior d'habitants. La gent del barri no només es queda sense casa, sinó que també perd vincles humans, parts del seu passat i de la seva història, referents de tot tipus; els seus llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, no entén d'aquestes coses."

*extracte del blog: La destrucció de Barcelona
Desallotjament de "La Ruinosa" a okupesbcn.squat.net

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatges que sol existeixen als meus somnis / Fotografies de Gema Sánchez Nájera

Gema Sánchez Nájera ens presenta el seu treball "Paisatges que sol existeixen als meus somnis":

"Sempre em passa quan recordo llocs que he visitat. Al principi la imatge és clara a la meva ment, però amb el temps, tot es va difuminant, la boira de l'oblit fa que tot es vegi cada vegada més borrós. Aquests paisatges al final només existeixen dins els meus somnis, on apareixen per recordar-me el que un dia vaig viure. Aquesta seria parla sobre el pas del temps. De com tot s'oblida i el que al principi se'ns feia un món, amb el temps la cicatriu es va tancant i es perd entre les ombres.

La primera fotografia ens mostra una carretera, és on comença el camí, tot es veu clar. Poc a poc la boira comença a tapar els arbres, les cases, els camins, les muntanyes. Tot es torna cada cop més espès, fins que arriba un punt en que gairebé desapareix quasi per complert."

Volia aconseguir una sensació onírica gracies a la boira i al color verd. És el que més recordo d'aquells paisatges. La sensació. El color verd inundant-ho tot, el frescor de l'hivern que s'apropava. És la imatge que després ve a la meva ment en forma de somnis.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Poesia accidental / Fotografies de Andreea Muscurel

Andreea Muscurel ens presenta el seu treball "Poesia accidental":

"I les cases que amaguen els desitjos
darrera les lluminoses finestres,
mentre a fora el vent
du a cada rosa una mica de fang.

Pablo Neruda, Barrio sin luz

Entre les llums i les ombres de la ciutat, hi ha un ventall infinit d'emocions: la esperança, la tristesa, la curiositat, la alegria. La precisió d'una càmera digital limita la possibilitat de descriure les cares oposades d'una ciutat. Algunes vegades tant sols els accidents analògics poden mostrar la complexitat i la màgia que tenen les ciutats. Aquí es presenten alguns moments que han passat pels racons de Salvador de Bahía, Barcelona, Estambul, Toronto i Sao Paulo, capturats per la poesia accidental de les dobles exposicions en rodets de 120mm."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia / Fotografies de Nati Martínez

Nati Martínez ens presenta el seu treball "Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia":

"Un petit tumor canvia la teva relació amb el món...

El mecanisme mèdic envaeix la teva vida i condiciona la teva existència...hores de consultes, proves, tractaments, estances a l'hospital...

Una espiral en la que costa mantenir el nord.

Durant aquest període, tenir la meva petita Lumix a ma i pensar en les possibles imatges que la meva nova situació em plantejava, m'ha mantingut la ment activa i el cap distret, aquesta relació fotogràfica amb la enfermetat, ha fet que fos més suportable.

Encara que rondava prop, la mort se'm va escapar. No vaig poder ni vaig voler fotografiar-la.

Vaig fotografiar la soledat en la que et trobes, i contra la que és impossible lluitar.

Després de dos anys, em plantejo que fer amb la meva vida, i la conclusió és clara: viure-la."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Irreality's / Fotografies de Carme Ollé

En Carme Ollé ens presenta el seu treball "Irreality's":

"Carme va començar la seva carrera professional a uns laboratoris on va aprendre la tècnica fotogràfica i la manipulació del material.

Durant els anys 90, Carme va patir una lesió ocular que li va provocar una aturada a la seva carrera, fins que a l'any 2000, gràcies a les tècniques digitals va reprendre la fotografia."

I des de l'any 2003 que exposa els seus treballs a Madrid, Barcelona, París, Mèxic y Noruega (entre d'altre països).

Irreality's: Molt sovint, al estar i formar part de lo quotidià i atrapats a la voràgine successiva d'esdeveniments al que el seu continuat i cíclic anar i venir ens fa percebre com a rutinaris, ens provoca que no puguem observar el que contínuament es mou al nostre voltant.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatge Tour / Fotografies de Monica Benitez

La Monica Benitez ens presenta el seu treball "Paisatge Tour":

"Els turistes arribem a ramats a les ciutats escollides, i les prenem amb satisfacció, segurs de la nostra aventura. Ocupem les seves places, respirem el seu aire i envaïm els seus carrers.

Per a vegades les coses succeeixen de forma inesperada i ens deixem impressionar pels ecos dels seus edificis, ajustant les nostres passes a la cadència de les rajoles. Aleshores, en aquest instant precís, comença un diàleg únic, callat, canviant. La ciutat es despulla per confessar-nos secrets que es reflecteixen a les llàgrimes de vidre d'algun aparador. I ens xiuxiueja unes quantes mentides que bussegen brillants als tolls de les voreres. Els semàfors i les llums de les finestres, ens miren al passar, i escullen el que ens volen mostrar i el que ens volen ocultar i si estem desperts...descobrim móns dintre d'altres móns. I marxem, potser a d'altres ciutats, amb les butxaques plenes de missatges dissimulats i amb l'íntima certesa que quan tornem un altre cop, el diàleg serà un altre de diferent."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Un dia a la vida de Juanito / Fotografies de Sonia Giménez

La Sonia Giménez ens presenta el seu treball "Un dia a la vida de Juanito":

"La Síndrome de Down, és conseqüència d'una alteració genètica consistent en que les cèl·lules del nadó posseeixen al seu nucli 47 cromosomes enlloc de 46. Actualment es desconeix la raó per la que succeeix aquest increment cromosòmic.


Juanito per als seus familiars i amics és un nen feliç, ell mateix així ho expressa, "jo sóc feliç", i d'aquesta forma es mostra en el seu dia a dia, contagiant a les persones que el rodegen de la seva particular forma de mirar la vida, calmada, sociable, sense prejudicis, amb altes dosis d'il·lusió, i ganes de gaudir d'absolutament tot."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

(Des)okupats / Fotografies de la Esther Naval

La Esther Naval ens presenta el seu treball "(Des)okupats":

"Els pobles del Pirineu aragonès estan condemnats a la desaparició.

Son llocs on ser jove és una espècie extingida i on els interessos de les hipoteques dels residents que queden allí no es mesuren en euros sinó en percentatge de companyia.

Canviar la situació és qüestió de voluntat política. En joc està l'equilibri territorial."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Visions axiomàtiques / Exposició col·lectiva

Malgrat que la geometria ens rodeja durant el dia a dia pot ser tan clara i evident, cadascú te la seva pròpia visió i percepció.

Aquesta és una mostra de set fotògrafs i visions axiomàtiques en diversos temes, com els espais, objectes, o el mateix cos humà, tenint com a fil conductor tres figures geomètriques (cercle / quadrat / triangle).

Fotògrafs/es:

- Andrés Aguilar
- Franc Pallarés
- Marc Vilaró
- Lieng-say Chea
- Paola Acevedo
- Rocío Durón
- Rocío Esperanza

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Imatges de Sant Jordi / Exposició col·lectiva

Segons la llegenda, Sant Jordi va salvar a la princesa de les urpes del drac.

Anys després, en memòria de la llegenda, se celebrava una fira dedicada a les roses com a símbol d’amor, i les parelles passejaven amb rams per la plaça Sant Jaume.

Més tard, ara fa uns 60 anys, van agafar aquest mateix dia per celebrar el dia del llibre, dia en que morí Miguel de Cervantes.

Des d’aquell dia, el dia de Sant Jordi és una bona ocasió per gaudir de llibres i roses.

Fotògrafs/es:
- Marco Calabria
- Emma Folch
- Erika Klappenbach
- Anna Mata
- Mª Àngels Esquius
- Carles Calero
- Juan Carlos Sánchez
- Carme Muñoz
- Laura Fanton
- Sandra Garcia
- Silvia Jané
- Sonia Giménez
- Queralt Vegas

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

La gran nevada de març / Exposició col·lectiva

Exposició col·lectiva sobre la temàtica de la gran nevada que va caure sobre Barcelona durant el 8 de març de 2010.

La proposta pretenia fer un document visual sobre aquell dia a diferents espais de la ciutat de Barcelona i algunes poblacions de les rodalies, per reflectir el fet insòlit de la neu en aquests espais a cotes tant baixes.

Fotògrafs/es (en ordre d'aparició):

Diais Sophie, Sonia Giménez, Aida Rojas, Anabel Gregorio, Anabel Gregorio, Cecilia Martirena, Nicola Casula, Aranzazu Gonzalez, Claudia Cristina, Josep Cases, Angel Andres, Daniel Rivera, Desiree Carrere, Godo Chillida, Gema Darbo, Jordi Guasch, Katy Thiers, Laia Godia, Sandra López, Michele Lapini, Alejandra Carles-Tolra, Núria Ordoñez, Marie-Pierre Teuler, Raúl Navarro, Alain Irureta, Sergio López, Juan Carlos Sánchez, Bernardo Alonso i Manel Obando.

Agrair-los a ells, i a tota la resta de les més de 140 propostes la seva participació, així com la gran qualitat de les fotografies rebudes.

GRÀCIES

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Graforrelatos / Fotografies de Lola López-Cózar

La Lola López-Cózar ens presenta el seu treball “Graforrelatos”:

"Si una imatge val més que mil paraules, a vegades unes quantes paraules determinen la forma de mirar una imatge. A “Graforrelatos” una de les mil històries que poden que pot contenir una imatge."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Passat Fabril (1817-1959). La Barcelona desapareguda / Fotografies de Nuria Marí

La Nuria Marí ens presenta el seu treball "Passat Fabril (1817-1959). La Barcelona desapareguda":

"Fotografies en blanc i negre sobre el patrimoni industrial de Barcelona i rodalies, amb la intenció de preservar la memòria històrica del nostre passat industrial.

Moltes de les fàbriques que es mostren en aquesta exposició ja han desaparegut o bé han estat seriosament mutilades, altres en canvi tenen un futur força esperançador gracies a col·lectius e institucions que lluiten per preservar aquesta herència.

La cerca del equilibri entre passat i futur del nostre patrimoni industrial és el fil conductor d’aquesta exposició."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

20 Visions de Nadal / Exposició col·lectiva

No tothom viu el Nadal de la mateixa forma...i volem saber com ho viviu vosaltres, o persones del vostre entorn. Gent de tot arreu del món.

Sentiments com alegria, tristesa, riquesa, pobresa, gent gran, nens, regals, il·lusió, reunions familiars, soledat, llum, color, festa de cap d'any, borratxeres, nadales, torrons...hi ha tantes formes de viure i percebre aquestes festes com persones hi ha al món.

La idea és agafar el màxim de visions diferents...en alguns casos primarà la tècnica, en d'altres la temàtica i en d'altres els textos que ens hi heu afegit. En qualsevol cas...estigui la teva o no a la exposició final...MOLTES GRÀCIES.

Aquí podeu veure les 20 visions escollides de les moltes fotografies rebudes durant la convocatòria.

Fotògrafs/es (en ordre d'aparició):

- Gema Sánchez Nájera

- Clara Carbonell

- Andrea Vallès Ferré

- Eduardo Abella Blanco

- Mónica Mateu Ruiz

- Borja Oliván Sánchez

- Erika Klappenbach

- Carles Calero Muñiz

- Josu Trueba Leiva

- Sabina Salicrú

- Marco Dasencich

- Sonia Giménez Bellaescusa

- Raquel Romero

- Juan Ignacio Piedras Ros

- Vanessa Salas Moreno

- Andrés Mauri

- Mariam Marcos Naves

- Juan Carlos Sánchez Ávila

- Rafa Badia

- Jose López

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere / Fotografies de l'Anna Baeza

L'Anna Baeza ens explica el seu treball "Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere":

"Molts dels dominicans arribats al barri de Sant Pere pels volts dels anys 90 han marxat per culpa dels preus dels lloguers i la desocupació. Avui encara, però, les perruqueries continuen sent veritables centres de reunió on es troben, per separat, homes i dones, molts d’ells joves sense feina estable.

Passen les hores. A ritme de bachata, es parla amb nostàlgia dels bons temps, es denuncia la manca de recursos i es mira el futur amb la barreja d’orgull i optimisme indolent dels qui tenen poc a perdre".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Natural / Fotografies de la Lou Acedo

La Lou Acedo ens explica el seu treball "Natural":

"Segons les dades de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPE) l’any passat a Espanya entre 350.000 i 400.000 persones es van sotmetre a una intervenció de cirurgia plàstica amb fins purament estètics.

L’últim informe anual de la Societat Internacional de Cirurgia Plàstica Estètica (ISAPS), apunta que el número d’intervencions estètiques que es practiquen cada any a tot el món se ha quintuplicat a la última dècada. Al 2008, per exemple els estatunidencs es van gastar 13.200 milions de dòlars en 11.7 milions de intervencions estètiques.

El cos, a més de ser una perxa que es vesteix de roba, s’ha convertit en el mitjà per transmetre un missatge. L’aparença física és avui més important que a qualsevol altra època. El tipus de roba i les marques etiqueten a les persones i les ubica a un estatus social.

Al mig de la tendència actual del culte a l’aparença existeix un grup de persones que practiquen el nudisme com a forma de viure en harmonia principalment amb la natura. Els naturistes practiquen el nu en comú amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix i als altres, obviant classes socials.

Emparats per la llei, avui en dia el nudisme és lícit i legal: no es pot multar a cap persona que vagi nua en un espai públic. La constitució espanyola i inclús la carta magna converteix el nudisme en una de les llibertats que té qualsevol persona.

El 14% de la població manifesta que practica el nudisme o l’ha fet alguna vegada, segons una enquesta realitzada a tota Espanya. Concretament Catalunya és una de les comunitats autònomes on més es practica el naturisme amb aproximadament un milió de practicants.

A una dècada en la que es treballa per les llibertats al terreny formal a la vegada mai les persones han tingut menys llibertat per escollir la seva imatge. Amb l’ajuda de la cosmètica i la cirurgia estètica, el cos es construeix conforme a un cànon que en ocasions és irreal".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Bea, retrat d’una identitat construïda

“...jo he viscut al la banda fosca del món, però el fosc de veritat durant molts anys. I això et dona avantatges per a viure al món “normal”. Sobreviure en aquelles condicions ja és un gran triomf. Si no et mata et fa invencible. Jo estic molt orgullosa de la meva experiència de vida. Y jo sóc el meu millor exemple...”

Entrevista de l’antropòloga Isabel Holgado a Beatriz 2005.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Nowa Huta, somni socrealista

Nowa Huta – És un barri símbol d’un somni utòpic de socrealisme i de la resistència de Polonia davant el govern comunista. Inicialment, havia de ser la primera ciutat fundada sobre el realisme social. Construida als anys 50 al oest de Cracòvia havia de ser una nova ciutat moderna i còmode per als seus habitants i treballadors de la gran fàbrica d’Acer.

Paradoxalment, Nowa Huta es va convertir en el centre de la resistència contra el govern comunista. D’aquí ja solament faltava un sol pas per derrocar el comunisme. El desmuntatge de l’estàtua de Lenin l’any 1989 es va convertir en el símbol d’aquesta derrota.

Avui dia, sembla que el temps no ha passat en aquest barri. Hi viu la mateixa gent, als mateixos espais hermètics i amb les mateixes històries. Encara que el comunisme polonès va desaparèixer, el barri guarda el seu esperit socrealista intacte.

En aquesta exposició, mostro un dia de cada dia, des del matí fins la nit. La vida del barri, les seves persones i els seus espais.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Akai

Pots visitar l’exposició a Click!Expos (gestionat per Photoverbum) al Restaurant “La Llavors del Origen”, ubicat al carrer Ramón y Cajal 12, al barri de Gràcia. Barcelona. Fins a finals de maig de 2009.

Una mirada de Japó a vista d’ocell. Un país de contrastos i contradiccions, naturals i humanes. Un lloc on poder apreciar l’harmonia i la bellesa d’una terra exuberant i d’una tradició mil·lenària, que es manifesta en les seves construccions i en el caràcter de les seves amables i reservades gents.

La espiritualitat latent, que es deixa veure incús dins d’aquestes enormes urbs deshumanitzades on al tombar la cantonada et pots trobar un petit temple intimidat entre grans gratacels. El capitalisme salvatge.

Akai (vermell) és el color que tenyeix les icones del Japó, la fusta dels temples, el llum dels carrers nocturns, amb els seus neons i fanalets, fins la bandera. La meva mirada no pot abastar tota la immensitat de detalls que formen el ric caràcter japonès, però intenta oferir pinzellades intenses, instantànies de tot el que envaeix els sentits d’un fotògraf, o de qualsevol visitant, que tingui la sort d’aterrar en aquest racó d’orient.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com