Ruïnes de l’exèrcit / Fotografies de l'Alba Castelltort

L’Alba Castelltort ens presenta el seu treball "Ruïnes de l’exèrcit":

"Tot comença del no-res, qualsevol construcció va ser feta, creada en algun moment, construïda per unes persones i amb una finalitat, el pas del temps, inevitablement canvia les coses, les persones, transforma els materials dels que es construeix la terra i tot en el que en ella hi habita. Allò que en un temps va ser, ara es transforma i s’usa per a noves finalitats.

La mutació que sofreixen els espais gràcies a les diferents generacions que el van trepitjant, als diferents aconteixements socials que es van succeint, fins a arribar altre cop a aquella calma, a la solitud del lloc, a l’abandó, a la destrucció a bé nova transformació, el retorn a la natura, al lloc d’on van sortir un dia i, com ella canvia els espais, els integra, ja que li pertanyen, filant prim li pertany tot el que existeix.

Recórrer l’història del lloc, ara que ja està en calma, mirar enrere per a reconstruir la seva cronologia, fer el camí a l’inversa, des de la mort, al naixement i així clavar-hi la mirada."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Identitat_0 / Fotografies de l'Albert Farnós

L’albert Farnós ens presenta el seu treball “Identitat_0”:

“Identitat_0, es una sèrie fotogràfica que investiga sobre les possibilitats de la fotografia com a document sociològic en el camp de la identitat de les persones.

El resultat neix a partir d'una acció fotogràfica generada en un poble del nord de Mali.

En 3 punts estratègics del poble vaig instal·lar durant dues setmanes platós fotogràfics; durant aquest temps vaig proposar a la gent la possibilitat de participar en l'acció fotogràfica i convidava a que ells mateixos formessin part del context com actors i protagonistes.

A través del retrat i una estètica marcada en l'aspecte formal es construeix una forma d'identitat dels personatges i que reflexiona plantejaments del tipus:

“...com vull mostrar-me, com m'agrada que em vegin o com miro a la càmera per ser vist...”

Un dels valors més acceptats en la fotografia és el seu contingut documental i que la podem equiparar a la realitat. El document fotogràfic es vol mostrar amb la mateixa realitat però aquesta objectivitat ja no existeix; en tot procés fotogràfic intervenen molts factors/actors”.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Perruqueries del Raval / Fotografies de Domingo Venero Barberán

En Domingo Venero ens presenta el seu treball "Perruqueries del Raval":

"Un passeig per les diferents perruqueries que ens podem trobar pel barri de El Raval de Barcelona. Multiculturals, com la ciutat, des de les perruqueries de tota la vida, passant per les dels pakistanesos, fins a les més “fashion” i sense oblidar-nos de les perruqueries canines."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis / Fotografies de Xavi Corbella

En Xavi Corbella ens presenta el seu treball "Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis":

"Anys de treball incansable han modelat els espais de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló. El ciment ha substituït les peces del paviment hidràulic trencades, les parets de totxo han anat omplint-se de feixos de cables i conduccions d’aigua, plàstic reciclat de procedència diversa ha substituït els vidres trencats dels finestrals. Grues impossibles han crescut on no hi cabien ascensors, i escales antiincendis i d’altres construccions accessòries han anat omplint espais buits. Aquesta evolució quasi orgànica ha donat com a feliç resultat una autèntica ciutat dels oficis, on han conviscut en harmonia tradició i modernitat, artesania i indústria, empreses grans amb petits tallers familiars, i un bar que ha funcionat com a fòrum de discussió i centre de negocis. Aquest petit ecosistema industrial, que ha esdevingut sostenible i de proximitat de forma gairebé involuntària, viu els darrers mesos de vida.

De les 230 empreses que hi havia a mitjans anys 90, tan sols 26 continuen aixecant la persiana cada matí. Enfronten un futur incert pendents d’indemnitzacions, sentències del Tribunal Suprem i costosos trasllats, sota la pressió d’una propietat immisericorde i la incomprensible indiferència de l’administració.

Cadascun dels locals que hem descobert mentre fèiem el reportatge ens ha desvetllat una història de treball, d’il·lusions, de vegades d’angoixes, sempre protagonitzades per personatges anònims que en molts casos se’ns han revelat com petits gegants del món productiu, herois quotidians operant en silenci en les velles (i belles) naus de totxo cuit, gairebé uns outsiders en el món en què vivim. Hem escoltat, narrades en primera persona, les petites aventures fabrils i humanes que amagaven les envellides portes, obertes milers de vegades cada matí i que, malauradament, aviat es tancaran per sempre més.

Deixar un modest document gràfic i escrit d’aquesta petita ciutat i dels seus habitants ha representat per a nosaltres un autèntic privilegi."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Paisatges Urbans / Fotografies de Nacho Gómez

En Nacho Gómez ens presenta el seu treball "Paisatges Urbans":

"Aquest projecte ens mostra una sèrie de fotografies de diferents espais de la ciutat. Les imatges, la major part preses de nit, ens convida a observar llocs quotidians que solen passar desapercebuts durant el dia a dia."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Manganès (Mn) / Fotografies de Milko Carreño

En Milko Carreño ens presenta el seu treball "Manganès (Mn)":

"Xile es un dels països que porta la mineria a les seves venes, en aquesta estreta i llarga faixa de terra existeixen varies ciutats que giren al voltant del coure, entre les que estan la mina a tall obert i subterrània més grans del món.

Aquest treball fotogràfic es va fer a la Fundició Tallers, ubicada a la ciutat de Rancagua. Aquesta empresa produeix anualment 12.000 tones i els seus treballadors estan dia rere dia elaborant materials per a les diferents empreses mineres que existeixen a Xile.

Aquesta mostra vol donar una visió d’una part molt desconeguda del inici del procés miner, que és la fundició que es necessita per a la mineria, però per sobre tot mostrar als homes que fan possible aquest procés no gaire conegut per la majoria dels habitants d’aquesta ciutat.

La finalitat d’aquest treball és donar valor al treball pesat i dur que fan aquests homes."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Graforrelatos / Fotografies de Lola López-Cózar

La Lola López-Cózar ens presenta el seu treball “Graforrelatos”:

"Si una imatge val més que mil paraules, a vegades unes quantes paraules determinen la forma de mirar una imatge. A “Graforrelatos” una de les mil històries que poden que pot contenir una imatge."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Farewell Barcelona / Fotografies de l'Andrés Gamarra

L’Andrés Gamarra ens presenta el seu treball “Farewell Barcelona”:

“Les següents fotografies pretenen documentar la meva visió personal de Barcelona, la ciutat on resideixo des de fa més de 8 anys. A Barcelona, existeixen centenars de trajectes que realitzo una u un altre vegada cada dia, a diferents hores, a vegades acompanyat de gent o sol amb la meva càmera de carret a la ma. Fotografio amb una petita càmera rusa, que gracies al seva reduïda mida i la qualitat de la pel·lícula en blanc i negre, em permeten passar pràcticament desapercebut. Als carrers, observo que els habitants mantenen un accelerat procés d’adaptació als canvis que genera l’agressiu creixement urbanístic i social de la ciutat.

Per contra, per a mi la ciutat es manté viva i atractivament inesgotable de temes. Per a bé o per mal la ciutat ens ofereix un espai que ens conté i al que jo m’apropo a un dels seus costats més agradables. Així que lluny de denunciar a través de les meves imatges, senzillament sucumbeixo al costat més exòtic de les mescles que apareixen davant del meu camp de visió. Per una banda la ciutat m’ofereix unes línies orgàniques en forma dels seus habitants, que conviuen quasi en harmonia, amb les línies inorgàniques del nous horitzons concrets. Aquest fràgil equilibri, aquest constant desfilar compositiu, és el que crea en mi una necessitat de documentar el que vaig veure, de sortir a capturar aquestes fraccions de temps que registren el comportament del home i les seves estructures, amb la seva bella simbiosi”.

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Desert d'Atacama / Fotografies de la Cristina Costales

La Cristina Costales ens presenta el seu treball “El desert d’Atacama”:

"El desert d’Atacama està situat al nord de Xile, a la regió d’Antofagasta, i està considerat el lloc més sec de la terra. Les temperatures són extremes i segons els habitants de San Pedro de Atacama, l’últim cop que van veure unes gotes de pluja va ser fa més de dos anys.

Tot i que hi trobem grans dunes, no és un desert bàsicament de sorra. El paisatge és molt variat; muntanyes rocoses, llacs d’aigua salada i d’aigua dolça, grans extensions de sal, formacions volcàniques i un dels camps de gèisers més gran del món, el Tatio. Tot això a una alçada que va des dels 3000m fins a més de 5000m per sobre del nivell del mar.

Els recursos dels seus habitants són l’explotació minera, representada per la impressionant mina de Chuquicamata, la mina a cel obert més gran del món, d’on s’extreu el 40% del coure a nivell mundial, i el turisme.

Aquestes imatges estan fetes durant un passeig per Xile l'octubre de 2009. Amb elles he volgut transmetre la sensació de pau del desert, la diversitat de l'entorn i la meravellosa llum que deixa veure els contrastos entre el cel i els tons torrats del paisatge".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista) / Fotografies de Pedro Morales

El Pedro Morales ens presenta el seu treball “La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista)”:

"Amb el color com a ingredient principal, les obres que presento poden ser àcides, dolces o salades segons els “ulls que les provin”.

No es tracta només d’una exposició fotogràfica. La fotografia m’ha servit com la base d’una bona massa per dipositar sobre ella idees tretes a vegades del subconscient, a vegades trobades per sorpresa malgrat haver estat buscades.

M’encanta barrejar, fusionar i alterar la realitat. En aquesta exposició he intentat que la varietat sigui un motiu per gaudir. L’espectador no trobarà un estil d’autor, les notes de cubisme i surrealisme es passegen per les obres.

La gastronomia sedueix la boca, les imatges per la mirada, els nous sabors son tan gustosos o amargants com les meves obres, però si proves diverses vegades un nou sabor pot acabar essent addictiu.

Sobre l’autor, a mig camí entre l’ inconformisme de lo mecànic de la fotografia, i a les portes de la pintura, intentant absorbir els mars de mitjans que ens ofereix la tecnologia actual, per deixar caure gotes de colors, distorsionats entre mascares i pinzells digitals amb la finalitat d’alegrar el cor a través dels ulls".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Electri(c)ity / Fotografies de Marc Vadrí

El Marc Vadrí ens presenta el seu treball "Electri(c)ity":

"Electri(c)ity sorgeix a la ciutat de Beograd (Belgrad), capital sèrbia, a la que se li afegeixen altres ciutats balcàniques i occidentals europees. Una espècie de caos elèctric contamina el cel de la gran ciutat, connectant persones i llocs. Les connexions maldestres proliferen entre els centenars de quilòmetres de cablejat que es pot escoltar guspirejar. La informació és abundant al llarg del seu llarg recorregut, encara que generalment solament transporta energia amb la finalitat de convertir-la en un treball més o menys útil.

D’una estocada mortal però de gran necessitat es formen els cels de les grans ciutats com Beograd. Prenent l’anime “Serial Experiments Lain” com a referència, podem arribar a preguntar-nos si algun dia veurem (o inclús experimentarem) la transició de l’ésser humà en informació, el qual podrà desplaçar-se a qualsevol part del món físic de forma immaterial".

Podeu veure tota l'expsició complerta a TERRAdeNINGU.com

20 Visions de Nadal / Exposició col·lectiva

No tothom viu el Nadal de la mateixa forma...i volem saber com ho viviu vosaltres, o persones del vostre entorn. Gent de tot arreu del món.

Sentiments com alegria, tristesa, riquesa, pobresa, gent gran, nens, regals, il·lusió, reunions familiars, soledat, llum, color, festa de cap d'any, borratxeres, nadales, torrons...hi ha tantes formes de viure i percebre aquestes festes com persones hi ha al món.

La idea és agafar el màxim de visions diferents...en alguns casos primarà la tècnica, en d'altres la temàtica i en d'altres els textos que ens hi heu afegit. En qualsevol cas...estigui la teva o no a la exposició final...MOLTES GRÀCIES.

Aquí podeu veure les 20 visions escollides de les moltes fotografies rebudes durant la convocatòria.

Fotògrafs/es (en ordre d'aparició):

- Gema Sánchez Nájera

- Clara Carbonell

- Andrea Vallès Ferré

- Eduardo Abella Blanco

- Mónica Mateu Ruiz

- Borja Oliván Sánchez

- Erika Klappenbach

- Carles Calero Muñiz

- Josu Trueba Leiva

- Sabina Salicrú

- Marco Dasencich

- Sonia Giménez Bellaescusa

- Raquel Romero

- Juan Ignacio Piedras Ros

- Vanessa Salas Moreno

- Andrés Mauri

- Mariam Marcos Naves

- Juan Carlos Sánchez Ávila

- Rafa Badia

- Jose López

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Scanner Project / Fotografies de la Margherita Memeo

La Marherita Memeo ens presenta el seu treball "Scanner Project":

“Scanner Project” va néixer com un joc, una prova feta amb un vell escàner de la marca OKI, i el resultat va ser força estrany. Una fotografia molt fosca i molt desenfocada, així que vaig començar a provar amb més llum directa, amb més moviment, és a dir, l’únic que faig és posar el meu cos davant l’escàner, apagar tots els llums de l’habitació, però deixant-ne una encesa.

Després de la primera sèrie, em vaig adonar que les “fotografies” eren capaces d’expressar quelcom... algunes son tristes, d’altres son simplement rares, així que vaig seguir amb aquest treball.

El resultat mai és pot preveure. Mai se sap el que pot sortir. Les “fotografies” son com imatges que canvien amb el temps. Un moviment continu".

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

SURRealisme / Fotografies de l'Antonio Iglesias Carrasco

Amb SURRealisme, sèrie infinitament inacabada, mostro la meva particular percepció del mon des de la metàfora fotogràfica, buscant descobrir la veritat amb meditades escriptures automàtiques visuals, i explicar amb cada fotografia històries on cadascú ha de descobrir o aplicar la seva lògica personal.

Fent servir collage escènic, escenificant i matxambrant objectes i/o persones més o menys congruents, intento expressar amb ironia el funcionament real dels topics, folklore, institucions i supersituacions que em rodegen per aquestes terres del sud.

M’agrada combinar la capacitat destructora del dadaisme i la reproducció creativa, transformadora i enriquidora del surrealisme per parlar de les visions i sensacions de anar i venir diari. I no m’agrada que em comparin amb Chema Madoz, al que per suposat admiro.

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Lesbianes i molt més / Fotografies de la Hanna Jarzabek

La Hanna Jarzabek ens presenta el seu treball "Lesbianes i molt més":

"Polònia és un país molt tradicional el qual la qüestió homosexual provoca sovint reaccions homòfobes.

La visibilitat de les dones lesbianes a la via pública és gairebé nul·la i la majoria de la societat percep només la dimensió sexual de les seves relacions.

Aquest reportatge mostra la vida quotidiana d’aquestes dones tant al seu costat íntim com al seu context més social, incloent el seu activisme a associacions que lluiten contra l’homofòbia a Polònia".

Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Viale / Fotografies de Paula Burb

Paula Burb ens explica el seu treball "Viale":

"Es fa una llei recordar. Els que van viure la major part de les seves vides al poble competeixen per la memòria més exacta. Els magatzems de Ramos Generales conviden al temps a romandre. Els rellotges semblen córrer més ràpid.

Vaig conèixer Viale a través dels relats de la meva àvia Elena.

El meu avi Jacobo Israelson va fundar allà una botiga de Ramos Generales al 1908 i ella el va acompanyar al 1920 arribant a cofundar la primera escola Normal.

Rastrejant aquesta historia familiar vaig arribar al poble trobant molts més que vells records. A través de la calidesa que em van brindar els seus habitants vaig conèixer una ciutat que conserva la seva historia. El silenci i el lent transcórrer de les hores potser ajuden a aquesta permanència de la memòria.

Tot i a pesar de la fort presencia del passat, el temps és inflexible i el que avui sembla etern aviat canviarà i això és inevitable. Avui dia les transformacions succeeixen amb major acceleració, són desaparellades, però finalment acaben cobrint-lo tot.

Les fotografies d’aquest treball intenten registrar llavors tota aquesta atmosfera de suposada atemporalitat".

Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Rescat / Fotografies del Jorge Semilla

El Jorge Semilla ens explica el seu nou treball "Rescat":

"Des de que faig fotografia sempre m’he preguntat, què busco? Perquè vull deixar registrat el que sigui, i perquè ho faig d’una determinada forma?

I la meva resposta sempre és: la imperiosa necessitat d’atrapar el temps, de rescatar moments per a que no es perdin dins l’oceà de l’oblit, i amés, fer-ho amb una cerca estètica que m’agradi.

Aquesta mostra sorgeix d’una casual circumstància, el descobriment dins d’un bagul oblidat, ple de robes i objectes que van tenir a veure amb la meva família.

Abans de llençar-los, se’m va ocórrer aquesta idea de fotografiar-los, acompanyant-los amb les fotografies que jo mateix feia però no mostrava...no eren “art”.

Els ofereixo un retrat íntim meu i dels meus éssers estimats".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Mirant enrere / Fotografies de la Montse Puig

La Montse Puig ens explica el seu nou treball "Mirant enrere":

“Mirant enrere” intenta mostrar les diferents fases emocionals viscudes als meus 33 anys de vida.

A simple vista veiem una sèrie de fotografies realitzades des de la part del darrera d’un cotxe. El cotxe simbolitza el guia del viatge de la meva vida, des del meu naixement, fins el moment actual.

Mentre que a la part del darrera, representa el passat viscut. Són els records que evoquem visionant-los a les nostres ments amb imatges borroses i poc clares. Només aquells records que més ens han impregnat a la nostra vida es mostren amb més nitidesa. Aquest fet el mostro al meu treball amb la definició de la imatge i el contrast dels colors.

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

Un part a casa / Fotografies de l'Albert Pons

L'Albert Pons ens explica el seu nou treball "Un part a casa":

"Aquest treball fotogràfic, intenta retractar, tenint en compte la proximitat amb el subjecte, la meva germana, com es desenvolupa un part a casa, l’experiència que és per als protagonistes d’aquest, i l’intens que va ser per a tots els que vam tenir la sort de viure’l.

Magí va néixer al menjador de casa. Va ser una decisió presa a consciència i viscuda amb plenitud. Cada vegada són més les dones que decideixen responsablement com volen parir.

Reclamen respecte, caliu i confiança. Criden a la valentia ancestral que les lliga a la vida i que les atorga el dret a decidir sobre el propi cos".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

Ocells sense ales / Fotografies del Papu García

Papu García ens explica el seu treball "Ocells sense ales":

"L’inici d’“Ocells sense ales” és conseqüència de la unió de la meva feina com a foto periodista i la meva visió i posterior posada en escena del que sento al fer aquestes fotografies.

En multitud d’ocasions he hagut de realitzar reportatges a zones socialment desfavorides, on la pobresa colpeix l’ambient i omple de tristesa qui visita aquelles zones.

Existeix un xoc brutal en quant a les sensacions que d’allà s’obtenen, per una banda, i com desgraciadament sol passar en aquests casos, són els nens els que pateixen les pitjors conseqüències d’aquesta situació.

Per altre, la felicitat desbordant davant qualsevol petit esdeveniment.

Arriba un moment en que les ales de tots aquests ocells que esvoleteguen, són tallades, fent que tinguin molt poques possibilitats de millorar la seva vida actual, fent veure la realitat del dia a dia.

És això el que em fa tancar les imatges obtingudes a recintes sense sortida, és això el que em fa expressar el meu dolor davant d’ells".

Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com