Manganès (Mn) / Fotografies de Milko Carreño

En Milko Carreño ens presenta el seu treball "Manganès (Mn)":

"Xile es un dels països que porta la mineria a les seves venes, en aquesta estreta i llarga faixa de terra existeixen varies ciutats que giren al voltant del coure, entre les que estan la mina a tall obert i subterrània més grans del món.

Aquest treball fotogràfic es va fer a la Fundició Tallers, ubicada a la ciutat de Rancagua. Aquesta empresa produeix anualment 12.000 tones i els seus treballadors estan dia rere dia elaborant materials per a les diferents empreses mineres que existeixen a Xile.

Aquesta mostra vol donar una visió d’una part molt desconeguda del inici del procés miner, que és la fundició que es necessita per a la mineria, però per sobre tot mostrar als homes que fan possible aquest procés no gaire conegut per la majoria dels habitants d’aquesta ciutat.

La finalitat d’aquest treball és donar valor al treball pesat i dur que fan aquests homes."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Desert d'Atacama / Fotografies de la Cristina Costales

La Cristina Costales ens presenta el seu treball “El desert d’Atacama”:

"El desert d’Atacama està situat al nord de Xile, a la regió d’Antofagasta, i està considerat el lloc més sec de la terra. Les temperatures són extremes i segons els habitants de San Pedro de Atacama, l’últim cop que van veure unes gotes de pluja va ser fa més de dos anys.

Tot i que hi trobem grans dunes, no és un desert bàsicament de sorra. El paisatge és molt variat; muntanyes rocoses, llacs d’aigua salada i d’aigua dolça, grans extensions de sal, formacions volcàniques i un dels camps de gèisers més gran del món, el Tatio. Tot això a una alçada que va des dels 3000m fins a més de 5000m per sobre del nivell del mar.

Els recursos dels seus habitants són l’explotació minera, representada per la impressionant mina de Chuquicamata, la mina a cel obert més gran del món, d’on s’extreu el 40% del coure a nivell mundial, i el turisme.

Aquestes imatges estan fetes durant un passeig per Xile l'octubre de 2009. Amb elles he volgut transmetre la sensació de pau del desert, la diversitat de l'entorn i la meravellosa llum que deixa veure els contrastos entre el cel i els tons torrats del paisatge".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com