Recorreguts / Fotografies de Juanjo Muñoz

Juanjo Muñoz ens presenta el seu treball "Recorreguts":

"La sèrie "Recorreguts" és un viatge interior pel temps de cadascú de nosaltres reflectit en cadascun dels racons que formen la nostra pròpia casa.

Vull transmetre les diferents sensacions que podem sentir quan recorrem aquesta casa que anem omplint poc a poc, al llarg dels dies, dels mesos, dels anys, de coses útils i de coses menys útils, amb la finalitat d'anar omplint els espais que una vegada vam deixar vuits."

Centro l'atenció en els petits detalls que alguna vegada vam posar allí per cobrir una necessitat i que ja no se li dona importància que pugui tenir i que s'oblida amb el temps.

En definitiva és un recorregut melancòlic d'un individu qualsevol, per una vivenda qualsevol, en un lloc qualsevol.

Podria ser la teva.

Deixa fluir les teves sensacions.

...tot te el seu passat...
...tot arriba al present...
...tot s'oblida en el futur...

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Finding Lost Time / Exposició col·lectiva presentada per Andrew Conroy

Andrew Conroy ens presenta el treball col·lectiu "Finding Lost Time":

"...el passat dins del present... les petjades dels moments daurats... la vida en llocs tranquils.

Finding Lost Time és un "fotolog" editat per Andrew Conroy que s'ha convertit en un llibre que inclou el treball de nous i emergents fotògrafs de 20 països de tot el món.."

Les fotografies de Finding Lost Time son com uns somni, nostàlgiques, que evoquen l'atmosfera dels records llunyans i difosos. Hi ha a les imatges un clima misteriós i melancòlic, ja que l'estil visual s'ha creat incloent imatges realitzades amb pel·lícules caducades, Polaroids fetes malbé, tècniques antigues i càmeres de joguet

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Viale / Fotografies de Paula Burb

Paula Burb ens explica el seu treball "Viale":

"Es fa una llei recordar. Els que van viure la major part de les seves vides al poble competeixen per la memòria més exacta. Els magatzems de Ramos Generales conviden al temps a romandre. Els rellotges semblen córrer més ràpid.

Vaig conèixer Viale a través dels relats de la meva àvia Elena.

El meu avi Jacobo Israelson va fundar allà una botiga de Ramos Generales al 1908 i ella el va acompanyar al 1920 arribant a cofundar la primera escola Normal.

Rastrejant aquesta historia familiar vaig arribar al poble trobant molts més que vells records. A través de la calidesa que em van brindar els seus habitants vaig conèixer una ciutat que conserva la seva historia. El silenci i el lent transcórrer de les hores potser ajuden a aquesta permanència de la memòria.

Tot i a pesar de la fort presencia del passat, el temps és inflexible i el que avui sembla etern aviat canviarà i això és inevitable. Avui dia les transformacions succeeixen amb major acceleració, són desaparellades, però finalment acaben cobrint-lo tot.

Les fotografies d’aquest treball intenten registrar llavors tota aquesta atmosfera de suposada atemporalitat".

Podeu veure tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Abans, després, ara...

Després de passar una època bastant dura de la meva vida, tenia la necessitat d’exterioritzar-ho, i posar així un punt i a part a una etapa per començar a dibuixar un altra, sense oblidar el passat i aprenent d’aquest.

Es tracta un treball molt personal, on apareixen unes fotografies molt sinceres i potser un pèl incòmodes, però que m’han servit per treure el que portava a dins i veure en imatges el que moltes vegades he intentat explicar en paraules.

Són imatges realitzades amb una càmera lomogràfica Diana, la qual treballa amb carrets de mig format 6x6. La decisió d’emprar aquesta càmera és sobretot perquè volia treballar amb carret, per la idea de la còpia única, que tot i que després pots fer milers de còpies més, mai serà igual que la primera. Així doncs, també té una visió una mica poètica i romàntica de la fotografia.

Una altra de les raons amb més pes és perquè no pots tenir mai el control total de la càmera, i no pots saber 100% segur que sortirà. És així com apareixen molts errors que fan que cada imatge cobri vida per si mateixa, introduint elements que un mateix no havia pensat.

És una mena de paral·lelisme amb la vida i amb la història que volia explicar, on tot s’acaba convertint en una mena de somni i res és controlable.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com