Vallcarca, aquest barri és una ruïna / Fotografies de Ione Lameiro Garaioa

Ione Lameiro Garaioa ens presenta el seu treball "Vallcarca, aquest barri és una ruïna":

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de ciment armat, Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit, com era.

De cara a la muntanya del Carmel, el barri de Vallcarca era un conglomerat de cases petites, vil·les i torres. Doncs bé, aquest barri, antic destí d'estiuejants allunyat de la ciutat, aquell "sublim barri de Vallcarca", "insuperable gueto espiritual" per al poeta Cirlot, ha començat la seva desaparició. La història és ben coneguda (i més a Barcelona): el barri s'abandona, les cases no es rehabiliten...

És aleshores quan el barri comença a recobrar la vida; la gent entra a les cases abandonades per a tornar a utilitzar-les com a vivendes, però també per a donar-li un us social, cultural, lúdic o polític com a centre social. Durant anys es realitzen nombroses activitats com per exemple xerrades, tallers, concerts, obres de teatre, cinema, menjadors... Part dels veïns, que es neguen a abandonar el seu barri, s'uneixen també a aquestes activitats. Vallcarca recupera aquest aire de petit poble.

Però això no s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com a molts d'altres barris similars. Màquines, grues, policies, guardes de seguretat. S'enderroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins melancòlics, per a elevar horrors moderns on allotjar deu, vint vegades el número anterior d'habitants. La gent del barri no només es queda sense casa, sinó que també perd vincles humans, parts del seu passat i de la seva història, referents de tot tipus; els seus llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, no entén d'aquestes coses."

*extracte del blog: La destrucció de Barcelona
Desallotjament de "La Ruinosa" a okupesbcn.squat.net

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Perruqueries del Raval / Fotografies de Domingo Venero Barberán

En Domingo Venero ens presenta el seu treball "Perruqueries del Raval":

"Un passeig per les diferents perruqueries que ens podem trobar pel barri de El Raval de Barcelona. Multiculturals, com la ciutat, des de les perruqueries de tota la vida, passant per les dels pakistanesos, fins a les més “fashion” i sense oblidar-nos de les perruqueries canines."

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

Nowa Huta, somni socrealista

Nowa Huta – És un barri símbol d’un somni utòpic de socrealisme i de la resistència de Polonia davant el govern comunista. Inicialment, havia de ser la primera ciutat fundada sobre el realisme social. Construida als anys 50 al oest de Cracòvia havia de ser una nova ciutat moderna i còmode per als seus habitants i treballadors de la gran fàbrica d’Acer.

Paradoxalment, Nowa Huta es va convertir en el centre de la resistència contra el govern comunista. D’aquí ja solament faltava un sol pas per derrocar el comunisme. El desmuntatge de l’estàtua de Lenin l’any 1989 es va convertir en el símbol d’aquesta derrota.

Avui dia, sembla que el temps no ha passat en aquest barri. Hi viu la mateixa gent, als mateixos espais hermètics i amb les mateixes històries. Encara que el comunisme polonès va desaparèixer, el barri guarda el seu esperit socrealista intacte.

En aquesta exposició, mostro un dia de cada dia, des del matí fins la nit. La vida del barri, les seves persones i els seus espais.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com