Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COLOR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COLOR. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de febrer del 2010

La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista) / Fotografies de Pedro Morales


El Pedro Morales ens presenta el seu treball “La gastronomia en imatges (Els sabors de la vista)”:

"Amb el color com a ingredient principal, les obres que presento poden ser àcides, dolces o salades segons els “ulls que les provin”.

No es tracta només d’una exposició fotogràfica. La fotografia m’ha servit com la base d’una bona massa per dipositar sobre ella idees tretes a vegades del subconscient, a vegades trobades per sorpresa malgrat haver estat buscades.

M’encanta barrejar, fusionar i alterar la realitat. En aquesta exposició he intentat que la varietat sigui un motiu per gaudir. L’espectador no trobarà un estil d’autor, les notes de cubisme i surrealisme es passegen per les obres.

La gastronomia sedueix la boca, les imatges per la mirada, els nous sabors son tan gustosos o amargants com les meves obres, però si proves diverses vegades un nou sabor pot acabar essent addictiu.

Sobre l’autor, a mig camí entre l’ inconformisme de lo mecànic de la fotografia, i a les portes de la pintura, intentant absorbir els mars de mitjans que ens ofereix la tecnologia actual, per deixar caure gotes de colors, distorsionats entre mascares i pinzells digitals amb la finalitat d’alegrar el cor a través dels ulls".

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

dimecres, 17 de juny del 2009

Estètica de l’artigrafia


L’artigrafia és un projecte estètic. Un postulat de creació.

Si l’art concep mil formes diferents d’expressió, si les percepcions de la concepció artística no son úniques, la artigrafia no és un element transgressor, sinó renovador de la estètica de l’art.

Mil vegades la ombra i la fredor construeixen el seu nom i embruten l’historia de l’art, mil vegades les modes emparen postulats mesquins que res no constitueixen, mil vegades del designi de l’art es veu sotmès a les dictadures i a la veu del poder.

Solament la veu autèntica preval entre les muses, el genuí te el suport de la ingenuïtat a vegades, el gegantí te essència de quotidianitat mil vegades, la veritat no es construeix solament amb diners, és el sacrifici i l’investigació de qui atorga els paravents de les muses.

La artigrafia neix davant la visió de mil mesquins estripats a les teles, davant l’esperpèntica veu de mi pinzellades sense forma, davant el dubte a la realitat de la veritat artística, davant el pas d’ingents quantitats de diners derivades a espais mediocres.

La artigrafia no pretén trencar les vestidures ni vestir sants, ni cerca seguidors ni acòlits, és un cant personal que no vol hereus, ni modes, ni refugis de personatges cèlebres.

La artigrafia és solament reflexió i suor, entreteniment i inspiració, i és investigació dins la soledat. Solament per divertiment i per la recerca d’un altre camí, per experimentació dins la mateixa experimentació, pel plaer de conèixer i cercar, per la necessitat de trobar, neix la artigrafia. I no te necessitat de que ningú la entengui o la comparteixi, la cerqui o la segueixi, doncs ens sí mateixa ja ha triomfat.



EL COLOR A L’ARTIGRAFIA

El color és la tonalitat i és el contrast de notes rítmiques, és embolcall de l’objecte i és l’ànima de l’objecte.

El color és energia i és fredor, és calidesa i és sobrietat.

El color és crit i catarsi, i és harmonia i equilibri.

El color és veladura i reflex, i tonalitat i ritme pausat. El color és espai inert i és força viva. El color és projecció d’ombra i dualitat amb la llum. El color és angoixa, i és riquesa, i és bellesa cromàtica i astral impuls creador.

El color és dinamisme i és pausa, i socronia, i ruptura, i renovadora esencia que debat la seva projecció a l’obra.

I el color s’agermana i fusiona amb d’altres cromatismes, com una comunió de ritme i harmonia, o es revela i lluita per sortir d’entorns sense forma i anodins.

És el color espai que submergeix el sentir dins sensacions de calidesa i d’harmonia, o és un xiscle estrident que colpeja furiós com un ganivet a l’ànima.

Regalem color, però regalem puresa, regalem equilibri en el que descansar la meva ànima cansada del diari anar i venir.


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dimecres, 20 de maig del 2009

Venècia, entre canals


Quan un arriba a la ciutat de Venècia per primer cop, es veu envaït per un gran ambient de color, tranquil·litat i recolliment, o com a mínim és el que em va passar a mi.

I dic color perquè es veu impregnat per les façanes dels seus palaus i a les aigües dels seus canals, i dic harmonia perquè per entre els seus carrers recorren autèntics signes harmònics que fan sentir-se en un continu i agradable relaxament.

És per això que he volgut plasmar al llarg de les meves fotografies, en aquest constant anar i venir de les gòndoles sota els seus ponts i canals durant el dia i la nit, sense deixar de costat el seu color ataronjat i la verda aigua, fidels acompanyants en aquest trajecte.


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 25 d’agost del 2008

Murcia, tierra de contrastes



Murcia, terra de fronteres i terra de contrastos, és un territori privilegiat, un exemple perfecte de qualitat de vida al Mediterrani. Les seves temperatures càlides i suaus, i les escasses pluges a la zona, la converteixen en un oasi de benestar durant tot l’any.

Aquestes condicions climàtiques donen a Murcia un color diferent, convertint-la en una regió plena de vida i color on la primavera sembla ser eterna.

Coneguda durant la dominació àrab com Medina Mursiya, (Ciutat Forta), la Regió de Murcia ofereix una mica més de 250 quilòmetre de costa on s’alternen dos mars en una sola costa, el Mar Menor i el Mediterrani, amb impressionants penyasegats, paradisíaques y solitàries platges d’inacabable i blanca sorra. També hi ha espais d’interès ecològic com les Salines de San Pedro del Pinatar o l’espai natural de Calbalanque.

A les terres de l’interior, Murcia, té una gran riquesa patrimonial de paratges i reserves naturals. Les grans serres han escapat, per fortuna, de la alteració de l’home i conserven en bon estat els seus valors naturals i paisatgístics. Llocs de somni en els que poder gaudir de la tranquil·litat i l’aire pur.

Poques zones geogràfiques compten amb aquesta varietat de paisatges en una superfície tant petita. Murcia, al sud-est d’Espanya, i amb solament 11.317 quilòmetres quadrats presenta paisatges molt diversos: zones boscoses, de pastura de muntanya i d’altres extensions de vegetació diversa. Formes de relleu i espècies vegetals que configuren el paisatge tant característic de les localitats murcianes.

L’aigua és un element fonamental. El riu Segura recull totes les aigües del sud-est, en una de les conques més deficitàries de tota Espanya. Al seu naixement, a Jaén, al peu de la Serra de Segura, l’aigua corre pels seus rierols i rius joves, mentre més a baix, al centre de la Regió de Murcia, el riu Mula, amb prou feines pot mantenir un fil d’aigua, i el que en altres temps fos el principal afluent del Segura a Murcia, arriba sec a trobar-se amb aquest durant gran part del any.

Una terra seca, necessitada d’aigua i plena de contrastos, així és Murcia.


Podeu veure l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com