Venècia, entre canals

Quan un arriba a la ciutat de Venècia per primer cop, es veu envaït per un gran ambient de color, tranquil·litat i recolliment, o com a mínim és el que em va passar a mi.

I dic color perquè es veu impregnat per les façanes dels seus palaus i a les aigües dels seus canals, i dic harmonia perquè per entre els seus carrers recorren autèntics signes harmònics que fan sentir-se en un continu i agradable relaxament.

És per això que he volgut plasmar al llarg de les meves fotografies, en aquest constant anar i venir de les gòndoles sota els seus ponts i canals durant el dia i la nit, sense deixar de costat el seu color ataronjat i la verda aigua, fidels acompanyants en aquest trajecte.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

Venise la Nuit

He sentit el desig de fotografiar-la, Venècia, una nit que estava pels seus carrers i la vaig veure reflectir-se, tímidament, a les aigües fosques que la travessen com vellut negre. Si, Venècia a la nit es vellut negre, que es mou, i dins del qual s’amaguen traces, matisos secrets, que suren en silenci.

He passejat entre els carrers laberíntics, al costat de companys desconeguts i solitaris. He participat a boges festes de deliri màgic, he contemplat les línies de les arquitectures, a vegades anguloses i a vegades suaument corbades.

Tota l’exposició complerta a TERRAdeNINGU.com