Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPOSICIONS FOTOGRAFIQUES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EXPOSICIONS FOTOGRAFIQUES. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de novembre del 2009

This is Benidorm / Fotografies de la Lucía Burbano


La Lucía Burbano ens explica el seu treball "This is Benidorm":

"Benidorm, destinació turística per excel·lència des de fa dècades, no coneix el significat de la paraula crisi. Concebut com un Manhattan a l’espanyola als anys 50 i beneit pel benèvol clima de Llevant, la seva fama traspassa fronteres.

Aquest és un recorregut pels seus gratacels, estiuejants i platges realitzat durant el mes d’agost de 2009. Una mirada indiscreta però que segur no deixarà indiferent a ningú".


Tota l'exposició a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 26 d’octubre del 2009

La lluita travestí / Fotografies del Jordi Pizarro

El Jordi Pizarro ens explica el seu treball "La lluita travesti":

"El reportatge ens ensenya la vida quotidiana des de dins del col·lectiu de transsexuals que treballa com a prostitutes a la zona del Camp Nou.

Ha estat un llarg treball ja que he hagut de guanyar-me la confiança amb elles per poder accedir des de tant endins i profunditzar a la seva més mínima intimitat.

És una reflexió de quin paper atorguen a la nostra societat actual i conviden a la reflexió de si realment estan integrades com pensem o si tenen dificultats laborals a causa de la seva elecció de gènere".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere / Fotografies de l'Anna Baeza


L'Anna Baeza ens explica el seu treball "Corte Tropical. Dominicans al barri de Sant Pere":

"Molts dels dominicans arribats al barri de Sant Pere pels volts dels anys 90 han marxat per culpa dels preus dels lloguers i la desocupació. Avui encara, però, les perruqueries continuen sent veritables centres de reunió on es troben, per separat, homes i dones, molts d’ells joves sense feina estable.

Passen les hores. A ritme de bachata, es parla amb nostàlgia dels bons temps, es denuncia la manca de recursos i es mira el futur amb la barreja d’orgull i optimisme indolent dels qui tenen poc a perdre".


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 5 d’octubre del 2009

El trasllat / Fotografies de l'Alfonso de Castro


L'Alfonso de Castro ens explica el seu treball "El trasllat":

“Durant els últims 12 anys he viscut a la mateixa casa. Una casa molt gran on he anat emmagatzemant, doncs no crec que li pugui dir d’una forma més exacta, els objectes més diversos.

Ara ha arribat el moment de traslladar-me.

D’aquí a dos mesos espero haver-me marxat d’aquí, però abans he de recollir, emmagatzemar, ordenar, empaquetar, tot el que hi tinc a casa. En definitiva un trasllat.

Aquestes fotos tracten de ser una espècie de cens dels objectes que m’han rodejat aquest temps. El temps de la fotografia ve marcat per la estenopeica”.

Tota l'exposició complerta a
TERRAdeNINGU.com

diumenge, 27 de setembre del 2009

Natural / Fotografies de la Lou Acedo

La Lou Acedo ens explica el seu treball "Natural":

"Segons les dades de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPE) l’any passat a Espanya entre 350.000 i 400.000 persones es van sotmetre a una intervenció de cirurgia plàstica amb fins purament estètics.

L’últim informe anual de la Societat Internacional de Cirurgia Plàstica Estètica (ISAPS), apunta que el número d’intervencions estètiques que es practiquen cada any a tot el món se ha quintuplicat a la última dècada. Al 2008, per exemple els estatunidencs es van gastar 13.200 milions de dòlars en 11.7 milions de intervencions estètiques.

El cos, a més de ser una perxa que es vesteix de roba, s’ha convertit en el mitjà per transmetre un missatge. L’aparença física és avui més important que a qualsevol altra època. El tipus de roba i les marques etiqueten a les persones i les ubica a un estatus social.

Al mig de la tendència actual del culte a l’aparença existeix un grup de persones que practiquen el nudisme com a forma de viure en harmonia principalment amb la natura. Els naturistes practiquen el nu en comú amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix i als altres, obviant classes socials.

Emparats per la llei, avui en dia el nudisme és lícit i legal: no es pot multar a cap persona que vagi nua en un espai públic. La constitució espanyola i inclús la carta magna converteix el nudisme en una de les llibertats que té qualsevol persona.

El 14% de la població manifesta que practica el nudisme o l’ha fet alguna vegada, segons una enquesta realitzada a tota Espanya. Concretament Catalunya és una de les comunitats autònomes on més es practica el naturisme amb aproximadament un milió de practicants.

A una dècada en la que es treballa per les llibertats al terreny formal a la vegada mai les persones han tingut menys llibertat per escollir la seva imatge. Amb l’ajuda de la cosmètica i la cirurgia estètica, el cos es construeix conforme a un cànon que en ocasions és irreal".


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 21 de setembre del 2009

La Capseta d'en Baptiste / Fotografies del Daniel Padró

El Daniel Padró ens explica el seu treball "La Capseta d'en Baptiste":

"NOTA: Aquesta és la història d’un personatge de ficció, en Baptiste, ubicat a la ciutat de Barcelona. Tota semblança amb la realitat és pura coincidència.

Aquesta és la realitat d’una persona que no ha tingut una vida fàcil, tot va començar a l’Hospital de la Maternitat de Barcelona, on ell va néixer, i allà es va quedar, temps complicats per les mares solteres, on sobreviure era difícil. És l’historia d’en Baptiste, un nen abandonat des de el seu naixement a l’Hospital de la Maternitat de Barcelona, s’ha forjat una vida pròpia, els diferents episodis que el van portar d’un lloc a un altre, a falta de pare era la gent qui comentava: et faràs un home, com es deia abans. La seva realitat, és que sense cap tipus de suport, ni ajuda, ni futur, que fer en una ciutat com Barcelona? Doncs fer un camí, trampejant amb el que es pot, tenint una vida al dia, sense més planificació que la de tenir alguna cosa que posar-se a la boca, una sola boca que alimentar.

El seu temps l’ha ocupat a esbrinar qui era la seva mare, per tenir a qui parlar en els seus pensament, a algú per explicar-li les seves frustracions i debilitats.

Com superar els seus dubtes que tant l’han marcat, els perquès de la seva realitat, de pare desconegut i de mare desapareguda, ell sol a un món que no li fa costat, sense cap vincle que il·lumini la seva existència.

Reviure els llocs que l’han portat fins aquí, dels pocs llocs que en te record, records d’infància i adolescència. Una adolescència solitària on la relació amb els seus homòlegs ha estat escassa o nul·la. Sempre preferint estar en llocs que li donin la sensació de llibertat, amb la fortalesa de la soledat, oprimit per la seva realitat, la cerca de nous espais per fer volar la seva imaginació ha estat constant.

Sempre havia dit que agafaria un tren i no pararia fins a l’altre punta del món. Una il·lusió que ell mateix sabia que no arribaria mai, com els grans viatges que ha llegit a la seva infància.

El primer lloc que el va acollir, i la primera derrota, veure el mar però no acostar-s’hi, mirar la ciutat però no endinsar-s’hi, observar els trens i no agafar-los . Una història de contradiccions que el turmenta, busca respostes, lliure pregàries desesperades fetes envà, una fe incondicional i a canvi només rep un plaer efímer que només obté superficialment, no és veritable ni profund, tant sols un intercanvi. I així pesen els dies lluitant contra si mateix.

Les imatges volen mostrar la seva realitat d’en Baptiste, amb un punt vista des de la nostàlgia, la desesperació, la soledat, desorientat com si fos una mirada a un temps perdut, en busca d’un camí a seguir, es troba atrapat a un món que li dona les oportunitats per fugir però no te la força suficient per fer-ho".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 2 de febrer del 2009

Veïns


L’entrellat urbà fa d’escenari d’aquesta història. El mateix fenomen torna a succeir al mateix espai en una repetició del cicle.

Els protagonistes d’aquesta història viuen vides paral·leles en moments diferents. Són persones que, per una raó o una altre, un dia van emigrar de la seva terra natal, buscant una vida millor.

Entre els anys 1960 i 1975 la població de Sabadell (Barcelona) va augmentar en 130.000 habitants. Nous barris van aparèixer del no res, mancats de qualsevol servei i sense teixit social. Amb els anys aquesta situació ha anat millorant.

Actualment aquest mateix escenari, aquests barris, acullen a uns nous protagonistes que provenen d’orígens diversos. Les similituds entre aquestes dues generacions d’emigrants salten a la vista.

Aquesta situació fa que siguin barris molt dinàmics socialment, on cada dia persones d’origen divers es relaciona (o s’ignora), el fet, és que es troben en una situació de convivència forçosa, com a veïns que són.

Sabadell, 2006.


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 26 de gener del 2009

La línia urbana


A la majoria de les fotografies, la línia és la base de la seva composició i no per això el punt principal. És potser l’element més important de tots els que constitueixen una bona composició fotogràfica. Tota fotografia té línies, ja siguin horitzontals, verticals, corbes o diagonals. La composició dins de la imatge pot ser producte d’una sola línia principal que atragui l’atenció del observador o per varies d’elles, que per repetició passen a estar en un segon pla, acompanyant al punt principal de la imatge.

La línea corba transmet dinamisme i plasticitat a la imatge; i la línea recta en diagonal, al ser desequilibrada i dinàmica dona la sensació d’estar caient, o a punt de fer-ho.

Aquesta mostra plena de LÍNIES URBANES, pretén transmetre aquestes sensacions.


Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 19 de gener del 2009

Com nosaltres ho veiem


Aquest projecte pretén apropar a nens i nenes a una forma de realització artística, amb l’objectiu de sensibilitzar-los al voltant de l’importància que aquestes tenen en el seu desenvolupament com a persones, fomentant la imaginació, la capacitat creativa i conscienciant-los del seu entorn. D’aquesta forma, el realitzar un treball fotogràfic documental per a ells pot convertir-se a la vegada en un entreteniment i un aprenentatge.

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 12 de gener del 2009

Àngels, tal com som


Setè mes de publicació, corresponen a les sessions del mes de Febrer del 2009. Queden 6 mesos.

Projecte fotogràfic que ens mostra als participants mostrant-nos algun aspecte de la seva personalitat a través de l'expressivitat corporal o d'alguns complements que els identifiquin.

L' objetiu és mostrar-nos tal com som, sense res a tapar, sense res a amagar... això sí, com uns angelets.



Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com