El Daniel Padró ens explica el seu treball "La Capseta d'en Baptiste":
"NOTA: Aquesta és la història d’un personatge de ficció, en Baptiste, ubicat a la ciutat de Barcelona. Tota semblança amb la realitat és pura coincidència.
Aquesta és la realitat d’una persona que no ha tingut una vida fàcil, tot va començar a l’Hospital de la Maternitat de Barcelona, on ell va néixer, i allà es va quedar, temps complicats per les mares solteres, on sobreviure era difícil. És l’historia d’en Baptiste, un nen abandonat des de el seu naixement a l’Hospital de la Maternitat de Barcelona, s’ha forjat una vida pròpia, els diferents episodis que el van portar d’un lloc a un altre, a falta de pare era la gent qui comentava: et faràs un home, com es deia abans. La seva realitat, és que sense cap tipus de suport, ni ajuda, ni futur, que fer en una ciutat com Barcelona? Doncs fer un camí, trampejant amb el que es pot, tenint una vida al dia, sense més planificació que la de tenir alguna cosa que posar-se a la boca, una sola boca que alimentar.
El seu temps l’ha ocupat a esbrinar qui era la seva mare, per tenir a qui parlar en els seus pensament, a algú per explicar-li les seves frustracions i debilitats.
Com superar els seus dubtes que tant l’han marcat, els perquès de la seva realitat, de pare desconegut i de mare desapareguda, ell sol a un món que no li fa costat, sense cap vincle que il·lumini la seva existència.
Reviure els llocs que l’han portat fins aquí, dels pocs llocs que en te record, records d’infància i adolescència. Una adolescència solitària on la relació amb els seus homòlegs ha estat escassa o nul·la. Sempre preferint estar en llocs que li donin la sensació de llibertat, amb la fortalesa de la soledat, oprimit per la seva realitat, la cerca de nous espais per fer volar la seva imaginació ha estat constant.
Sempre havia dit que agafaria un tren i no pararia fins a l’altre punta del món. Una il·lusió que ell mateix sabia que no arribaria mai, com els grans viatges que ha llegit a la seva infància.
El primer lloc que el va acollir, i la primera derrota, veure el mar però no acostar-s’hi, mirar la ciutat però no endinsar-s’hi, observar els trens i no agafar-los . Una història de contradiccions que el turmenta, busca respostes, lliure pregàries desesperades fetes envà, una fe incondicional i a canvi només rep un plaer efímer que només obté superficialment, no és veritable ni profund, tant sols un intercanvi. I així pesen els dies lluitant contra si mateix.
Les imatges volen mostrar la seva realitat d’en Baptiste, amb un punt vista des de la nostàlgia, la desesperació, la soledat, desorientat com si fos una mirada a un temps perdut, en busca d’un camí a seguir, es troba atrapat a un món que li dona les oportunitats per fugir però no te la força suficient per fer-ho".
Entrades
