En Jordi Canals ens presenta el seu treball "Nostàlgia Incoherent":
"No cal començar explicant tota la historia de l'Espanya franquista, tots, més o menys, la coneixem, sabem que va passar i recordem el segle XX tacat de vermell.
Varem passar pàgina. Vam voler canviar les cosses. Vam donar el pas per ser més democràtics, més humans. Molts van donar el pas ara fa quaranta anys, altres es van quedar estancats.
Aquest reportatge mostra visualment el dia 12 d'octubre, un dia on es segueix celebrant una festivitat aparentment pacífica però d'una violència extrema en el contingut. Alguns no celebren una diada nacional sinó una excusa per reivindicar un sentiment nostàlgic i ranci. Una nostàlgia incoherent i un sentiment agre i caducat.
Barcelona, 12 d'octubre, banderes il·legalitzades ondegen pels carrers de Montjuïc. Una causa, la llibertat d'Espanya. Una llibertat contradictòria basada en l'opressió dels altres. Sota aquesta ironia es respira un ambient de fòbia, fòbia cap a tot aquell col·lectiu que no és afí a uns ideals concrets.
Falangistes, Carlistes, Requetès... cadascú busca el seu fantasma atrapat en el passat, això sí, tots units per l'odi i sota uns discursos al més pur estil militar, buits de contingut i purament emocionals, viscerals. D'aquesta manera tots es senten un gran col·lectiu, importants.
La premsa ha deixat de fer cas, ha optat per la indiferència. És una via. No obstant, de tant en tant cal observar el que passa al nostre voltant i poder crear un punt de vista propi. Aconseguir tenir una perspectiva oberta. Un punt de vista que els nostàlgics van perdre perquè van condemnar-se a viure atrapats en el temps."
Varem passar pàgina. Vam voler canviar les cosses. Vam donar el pas per ser més democràtics, més humans. Molts van donar el pas ara fa quaranta anys, altres es van quedar estancats.
Aquest reportatge mostra visualment el dia 12 d'octubre, un dia on es segueix celebrant una festivitat aparentment pacífica però d'una violència extrema en el contingut. Alguns no celebren una diada nacional sinó una excusa per reivindicar un sentiment nostàlgic i ranci. Una nostàlgia incoherent i un sentiment agre i caducat.
Barcelona, 12 d'octubre, banderes il·legalitzades ondegen pels carrers de Montjuïc. Una causa, la llibertat d'Espanya. Una llibertat contradictòria basada en l'opressió dels altres. Sota aquesta ironia es respira un ambient de fòbia, fòbia cap a tot aquell col·lectiu que no és afí a uns ideals concrets.
Falangistes, Carlistes, Requetès... cadascú busca el seu fantasma atrapat en el passat, això sí, tots units per l'odi i sota uns discursos al més pur estil militar, buits de contingut i purament emocionals, viscerals. D'aquesta manera tots es senten un gran col·lectiu, importants.
La premsa ha deixat de fer cas, ha optat per la indiferència. És una via. No obstant, de tant en tant cal observar el que passa al nostre voltant i poder crear un punt de vista propi. Aconseguir tenir una perspectiva oberta. Un punt de vista que els nostàlgics van perdre perquè van condemnar-se a viure atrapats en el temps."
Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada