El transport és un tema cabdal a una ciutat d’uns 30 milions d’habitants que s’han de desplaçar a diari d’una punta a l’altre del Districte Federal, capital de Mèxic, i als municipis colindants. Per això disposen d’una xarxa de metro, que opera dins els límits del D.F. i d’una immensa flota de transport col·lectiu, formada per Combis (petites furgonetes modificades per al transport de passatgers), Peseros (camions transformats) i autobusos. Tots ells possibiliten, i sovint entorpeixen, els desplaçaments interurbans.El periférico és el gran cinturó vial que connecta les diferents parts de la ciutat. Aquesta autopista urbana és farcida de cartells publicitaris (espectaculares) que són l’únic descans per la vista (!) en aquest caòtic mar de vehicles. Per aquesta via circulen els Peseros en els que el següent reportatge està centrat. Aquests són un mitjà de transport molt adrenalínic ja que dins el flux de cotxes, sortegen obstacles i avancen vehicles de forma temerària, fent curses entre ells i frenant bruscament.
Els conductors, propietaris del vehicle, el “tunegen” al seu gust; no els hi falten alerons, tubs d’escapament modificats, enganxines, la seva música preferida a tot drap i la verge que els protegeix dels possibles accidents. En aquest rally urbà, tenen uns assistents al llarg del circuit, que esperen en determinats llocs, a mode de boxes, i els informen del temps que els porta l’últim Pesero que ha passat fent la seva mateixa ruta, a canvi d’uns pesos. Aquesta valuosa informació permet al conductor decidir si cal accelerar, per avançar el rival, o bé alentir la marxa per deixar més espai i, per tant, més possibles usuaris. I és que el sou diari d’aquesta gent depèn dels clients que aconsegueixin aquell dia. És un món que viu a velocitat de vertigen, que s’autoregula i dóna ocupació a milers de persones.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada