Geografia humana del Gran Drac / Fotografies del Sergi Bernal

Sergi Bernal ens explica el seu treball "Geografia humana del Gran Drac":

"Com deia Zhang Liping, fotògraf xinès:

Des del caos dels colors del món, jo prefereixo i he escollit el blanc i el negre.

M’agrada la nit, que abraça i fa descansar el món, el negre és un color ric, tranquil i profund.

De l’altre part, el color blanc, com el dia, que mostra i eleva els elements, és franc, sincer, ple d’entusiasme i solemne.

Aquest projecte fotogràfic es va realitzar entre els mesos d’abril i maig del present any a les províncies xineses de Guangxi (广西省) i Guizhou (贵州), al sud-est del país. Províncies en que la seva població és bàsicament rural i es dedica a l’agricultura i concretament al cultiu d’arròs, cultiu d’inundació que ofereix uns paisatges excepcionals per la seva bellesa però a la vegada ofereix rostres, els dels seus habitants, durs i marcats per la seva inclemència.

El projecte intenta mostrar una part de la Xina (中国) actual, moment en que es coneix més el gegant asiàtic per la seva indústria, les Olimpíades del 2008 i les inversions que reben de països estrangers, país emergent econòmicament i caracteritzat darrerament per la seva modernitat.

Però el que jo mostraré no serà pas aquesta vessant més freda i familiar per mi, ni les seves ciutats cosmopolites, plenes de llums de colors i gratacels. Jo intentaré mostrar la cara més amagada i amable del país, misteriosa per mi, atractiva, cara que no és difícil de trobar però que resta en segon pla per la seva quotidianitat a Xina.

La meva visió l’he trobat endinsant-me a aldees i poblacions on els seus habitants, pertanyents al gran número de minories ètniques, com el Yao (瑶), Zhuang (壮), Dong (侗), Miao (苗) o Gejia (各家), manifesten la seva identitat amb vestimentes i llengües i viuen d’una agricultura de subsistència que utilitza els mètodes de conreu més ancestrals, la força de l’home o de la dona per a transportar grans càrregues, emprant eines antigues i simples però efectives i bous per a llaurar la terra, lents però sostenibles. Pretenc mostrar el seu dia a dia, el seu transitar pels camins que porten als camps de matí o de tornada a casa al capvespre, els seus rostres, marcats per anys de camp i per una climatologia adversa, els seus paisatges, bells i boirosos, i en definitiva la seva força com a poble a resistir aferrats als seus camps i tradicions com ja ho van fer anteriorment els seus pares i avis amb els peus nusos inundats per l’aigua i clavats a la terra".

Tota l'exposició complerta a TERRAdeNINGU.com