Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUÀRDIES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUÀRDIES. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de juny del 2010

I on és, casa meva? / Fotografies de Leonardo Fernández



En Leonardo Fernández ens presenta el seu treball "I on és, casa meva?":

"I on és, casa meva? és un projecte fotogràfic - artístic a l'àmbit de l'arquitectura, urbanisme i el paisatge que te com a objecte fer prendre consciència de la importància de la identificació dels habitants d'un lloc amb les seves pròpies vivendes i l'espai públic que constitueix el seu entorn. Per a tal efecte, s'ha produït un petit arxiu fotogràfic d'alguns dels polígons de vivendes de l'àrea metropolitana de Barcelona que serveix com a toc d'atenció sobre aquest tipus d'urbanisme i política de vivenda social basada exclusivament en el compliment de certs estàndards tècnics i interessos econòmics.

En algunes ocasions aquests polígons no constitueixen llocs des d'un punt de vista antropològic i son espais poc propensos per al desenvolupament de la vida social, amb la consegüent pèrdua de la identitat individual i la cohesió social. És important destacar la necessitat d'identificació dels habitants d'un entorn amb les seves pròpies vivendes i l'entorn en el que estan aquestes. Una vivenda no és el mateix que una casa; la casa és una vivenda que els habitants senten com a pròpia, permetent un arrelament social i cultural. Aquesta pèrdua d'identitat individual i col·lectiva s'allunya del concepte antropològic d'habitar i te com a conseqüències la marginalitat, el deteriorament de l'espai públic i la dissolució dels llaços socials. La importància d'aquesta reflexió radica amés en que aquests espais de l'entorn de Barcelona son models d'una realitat extensible a escala planetària, un fenomen local.

L'objectiu del projecte és difondre aquest marc de reflexió a través de la mirada ètica - estètica de la fotografia i aportar, humilment, nous elements de reflexió i anàlisi d'una realitat sociocultural i paisatgística que moltes vegades és deixada de costat.

En la cerca d'aquest llenguatge es van utilitzar punts de vista frontals, distants, que mostren els edificis com dibuixos tècnics d'arquitectura, sense fugues, plans i ortogonals. La composició de les imatges és sistemàtica i conceptual, freda i distant. A les imatges no hi ha res modificat, ni agregat, solament reflexa el que ja existeix, sense comentaris. La desolació i el aïllament d'aquesta fotografia objectiva manifesta un punt de vista molt clar. D'aquesta manera el projecte se situa entre la fotografia artística i la documental, rescatant la idea de la fotografia com a document, com a fonament de la història, i la importància de la fotografia analògica de gran format com a tècnica artística enfront l'avanç de la fotografia digital."


Amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts - Generalitat de Catalunya


Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

dilluns, 21 de juny del 2010

Sortida confirmada / Fotografies d'Enric Sirera


En Enric Sirera ens presenta el seu treball "Sortida confirmada":

"L'objectiu del treball és donar a conèixer els dos extrems de les guàrdies d'uns bombers. D'una banda el que gairebé sempre es veu o es coneix: el treball fora del Parc, o com diuen ells "les sortides", en les quals he fotografiat incendis, encara que també podia haver succeït alguna altra circumstància com un rescat, una inundació, despreniments...

D'altra banda la convivència en el pas de les hores com el "Gran Hermano": tertúlia, Internet, gimnàs, cuina, migdiada, TV... on es veuen més les amistats i les quals no ho són tant, on l'avorriment es fa latent per part d'uns i les ganes de fer una mica per part d'uns altres.

En aquest reportatge no es mostra el treball habitual d'un bomber en el temps de guàrdia: reconèixer el terreny, practiques múltiples dintre i fora de Parc, visites didàctiques d'escoles, cartografia, etc.

Mentrestant he conviscut amb ells m'he anat sentint cada dia més còmode, s'han obert cada vegada més i sense buscar-lo m'he sentit com un més, o com es diu com "un armari" i d'aquesta manera he pogut treure instantànies que d'altra manera seria gairebé impossible.

Conèixer els dos extrems de les guàrdies...les sortides i la convivència dins del parc de bombers."


Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com