dimecres, 22 de juny del 2011

Vallcarca, aquest barri és una ruïna / Fotografies de Ione Lameiro Garaioa


Ione Lameiro Garaioa ens presenta el seu treball "Vallcarca, aquest barri és una ruïna":

"Desallotjaments i enderrocaments: un clar exemple de com es fan les coses a Vallcarca. Davant la necessitat de construir ràpidament ciutats senceres, ens disposem a construir cementiris de ciment armat, Vallcarca no serveix al capital així com és, o millor dit, com era.

De cara a la muntanya del Carmel, el barri de Vallcarca era un conglomerat de cases petites, vil·les i torres. Doncs bé, aquest barri, antic destí d'estiuejants allunyat de la ciutat, aquell "sublim barri de Vallcarca", "insuperable gueto espiritual" per al poeta Cirlot, ha començat la seva desaparició. La història és ben coneguda (i més a Barcelona): el barri s'abandona, les cases no es rehabiliten...

És aleshores quan el barri comença a recobrar la vida; la gent entra a les cases abandonades per a tornar a utilitzar-les com a vivendes, però també per a donar-li un us social, cultural, lúdic o polític com a centre social. Durant anys es realitzen nombroses activitats com per exemple xerrades, tallers, concerts, obres de teatre, cinema, menjadors... Part dels veïns, que es neguen a abandonar el seu barri, s'uneixen també a aquestes activitats. Vallcarca recupera aquest aire de petit poble.

Però això no s'ajusta als interessos de la casta d'empresaris de la nostra estimada Barcelona. Vallcarca és un tumor a extirpar, com a molts d'altres barris similars. Màquines, grues, policies, guardes de seguretat. S'enderroquen les velles torres, plenes d'encant, amb els seus jardins melancòlics, per a elevar horrors moderns on allotjar deu, vint vegades el número anterior d'habitants. La gent del barri no només es queda sense casa, sinó que també perd vincles humans, parts del seu passat i de la seva història, referents de tot tipus; els seus llocs de trobada, espais de creació i reflexió. Però el mercat, aquest desconegut omnipresent, no entén d'aquestes coses."

*extracte del blog: La destrucció de Barcelona
Desallotjament de "La Ruinosa" a okupesbcn.squat.net

Podeu veure tota l’exposició a TERRAdeNINGU.com

2 comentaris:

s.barrau ha dit...

Aquest reportatge solament representa la visió del moviment okupa.

TERRAdeNINGU.com ha dit...

Efectivament és una visió, jo diria que és la visió de la fotògrafa i no pas del moviment okupa.

Qualsevol reportatge, no només aquest, ens mostra un punt de vista subjectiu de qui el composa...i no per això és pitjor ni millor.

En qualsevol cas, fotogràficament parlant sota el nostre punt de vista, i més enllà que estiguem d'acord amb el discurs o no, pensem que està ben resolt, que és al final del que tracta aquest espai.

Salutacions i moltes gràcies per enriquir el nostre espai amb els vostres comentaris, tant al blog en català com al blog en castellà.